dijous, 30 d’abril del 2009

Mentre ella sopava

L'home tenia una barba fosca i espessa. Estava assegut al sofà i des d'allí la mirava fixament, amb expressió molt seriosa, mentre la dona sopava. Tanmateix, ella no sabia el seu nom ni l’havia vist mai abans d’aquell precís instant.

Després de la vaga

Comunicat de la Plataforma per l'Ensenyament Públic un dia després de la vaga, 29 d'abril:

La Plataforma per l’Ensenyament Públic valora molt positivament la jornada de vaga i de mobilització d’ahir, en què els centres educatius es van buidar de professorat i d’alumnat i el sistema educatiu es va aturar absolutament. La Plataforma també vol mostrar la seua satisfacció per l’èxit de les tres manifestacions a les capitals valencianes, especialment la marea groga que va envoltar el centre de València amb més de 50.000 persones, que se sumen a les més de 15.000 d’Alacant i més de 6.000 de Castelló.

Llegiu la resta de l'escrit


"La Plataforma manté les seues reivindicacions dels tretze punts del manifest i continuarà convocant noves mobilitzacions, mentre el president Camps no encapçale una solució satisfactòria al conflicte"

dimecres, 29 d’abril del 2009

Paraula de Font de Mora

8 D'ABRIL DE 2009, VINT DIES ABANS DE LA VAGA:

"El document en què responem a les propostes de la Plataforma és definitiu. Si no s'accepta, les negociacions sobre eixos punts no continuaran"


29 D'ABRIL DE 2009, UN DIA DESPRÉS DE LA VAGA:

Acceptaria Conselleria alguns dels punts plantejats per la Plataforma?

"La nostra disposició al diàleg és permanent. Seguirem parlant dels temes que es vagen plantejant amb tota normalitat i tranquil·litat"

Important seguiment de la vaga i nombroses manifestacions

Segons la Plataforma, el seguiment de la vaga ha sigut d'un 70% per part del professorat i d'un 90% pel que fa a l'alumnat. Conselleria parla d'un 23% de docents i un 25% d'estudiants.

Pel que he parlat amb gent de diferents centres, la meua impressió és que la cosa ha sigut una miqueta més baixa del que diu la Plataforma i prou més alta del que diu l'Administració. Cal qualificar-ho d'èxit, atenent a la repercussió social que hi ha hagut.

A més d'això, diré que he estat a la manifestació d'Alacant i la sensació és que érem molta gent. 15000 persones segons els organitzadors, i 4000 segons la Policia Local. No sols ha sigut nombrosa, sinó que l'actitud de la gent ha estat molt reivindicativa i lúdica. Hi havia molt d'ambient, que diria aquell.

Algunes fotos que he fet (si feu click en elles les veureu la mar de ):














































He llegit que a València la participació ha sigut de 50000 persones atenent a les xifres de la Plataforma, i de 7000 si fem cas a la Policia Local. Sembla que ha estat, en tot cas, molt massiva: se'ns diu que la capçalera de la manifestació -que feia un recorregut circular- ha arribat a coincidir amb la cua en la Plaça de la Reina. Pel que fa a Castelló, 8000 i 7000 (quasi es posen d'acord organitzadors i policia!!).

Ara estarem atents als moviments del Govern valencià, així com a l'estratègia de la Plataforma.

dimarts, 28 d’abril del 2009

S'ha mort Javier Ortiz

Fa pocs minuts, mirant les notícies per Internet, m'ha impactat llegir que s'ha mort Javier Ortiz. M'ha afectat, sincerament. I sé que açò pot sonar estrany, donat que es tracta d'algú a qui no coneixia personalment (tan sols el vaig veure una vegada durant una xerrada a València i no vaig intercanviar cap paraula amb ell).

Vaig descobrir aquest periodista al diari El Mundo, allà per l'any 1992 ó 1993, no n'estic segur. Sí recorde que tornava de la Facultat en tren i llegia el periòdic. Una columna em va cridar l'atenció: parlava sobre la malenconia. Deia que, segons els governants del moment -manava el PSOE a l'Estat Espanyol-, defensar certes idees utòpiques conduia a la malenconia. Em sona que era una crítica de Felipe González a Julio Anguita, un dels pocs -l'únic?- polítics honestos dels últims temps. Javier Ortiz feia un elogi de la malenconia, com a producte d'aspirar a un món més just. Aquella columna seua em va arribar, em va fer reflexionar; dies després la rellegia. A partir d'aquell moment, vaig començar a seguir-li la pista al periodista basc.

Ortiz escribia dues columnes setmanals a El Mundo: dimecres i dissabte. Jo les devorava. De tant en tant, també publicava algun article més llarg; a mi se'm feia curt sempre.

L'any 2000 vaig descobrir que s'havia creat una pàgina web. Quan la vaig visitar per primera vegada, no feia molt que aquesta havia sigut encetada. Ell escribia tots els dies. Per a mi va ser com un regal -o un regal, sense el "com": poder llegir a Javier Ortiz tots els dies! Allò es deia "Diario de un resentido social" i, amb el temps, he pensat que va ser precursor dels actuals blocs.

En setembre de 2007, va nàixer un nou diari d'àmbit estatal: Público. Javier Ortiz s'hi va incorporar al projecte, amb la seua constància habitual: una columna diària.

A la seua pàgina web, o bloc, el periodista ha anat incloent, al llarg dels anys, les columnes publicades a El Mundo i a Público, però també altres textos que no apareixien a cap lloc més. De vegades es tractava d'escrits més personal i íntims.

Ortiz ha sigut un referent per a mi. Els seus escrits m'han incitat sempre a la reflexió; i he incorporat molts dels seus punts de vista a l'hora d'analitzar diferents aspectes de la realitat política i no política.

En la versió digital de Público, on he llegit la notícia, diu el següent: "Consciente de que era algo que "sabía muy bien que sucedería", dejó escrito en su blog su propio obituario, que reproducimos a continuación."

Potser açò done lloc a pensar que Javier Ortiz havia escrit el seu obituari recentment, conscient dels seus problemes de salut. Cal dir que no és així. Ell va escriure eixa necrològica el dia 24 de gener de 2007, dia del seu aniversari. En aquell moment es trobava perfectament. La seua intenció era evitar que, arribat el moment de la seua mort, no apareguera un obituari "burocràtic i de circumstàncies". Efectivament, hui, al seu bloc, apareix la necrològica que ell volia.

Els que hem seguit a Ortiz sabíem que el seu estat era més que preocupant. El dia 28 del mes passat va descriure, a la seua web, la seua fotuda situació. Es trobava a l'hospital i, des d'allí, ha seguit escribint les columnes per a Público. Jo tenia l'esperança que es recuperara, fixant-me en que els seus textos eren tan lúcids com sempre i seguien estant atents a l'actualitat. Per exemple, fa quatre dies -fa quatre dies!- parlava sobre el fitxatge de Rosa Aguilar per part del Govern d'Andalusia.

Com deia abans, no vaig arribar a conéixer a Javier Ortiz en persona. Sí que em va respondre algun que altre correu, tractant temes d'actualitat. En tot cas, la notícia ha fet que em pose trist. Una pèrdua important. Se'n va una persona que, a més de lúcida i irònica, era bona.

Per a finalitzar, deixe ací un text que ell va escriure fa molts anys i que hui apareix al seu bloc. És una declaració de principis; porta per títol "Sueño con Jamaica".

Adéu, Javier...


Sueño con Jamaica

Sueño con Jamaica. Estoy sentado detrás de una mesa negra, rodeado de papeles, delante de una pared de la que cuelgan fotografías de desolación y soledad, entre proyectos de artículos y pilas de opinión que me reclaman. Y estoy volando hacia Jamaica.

La pantalla de fósforo verde me mira adusta. Me está pidiendo impaciente su ración cotidiana de formatos y de claves. Pero hoy –¿qué me pasa?– sólo veo en ella reflejos de espuma blanca sobre un mar de azul intenso. Un mar bajo el sol: bajo ese fiero sol de pasión que ilumina eternamente el puerto de Kingston, en Jamaica.

Sueño con Jamaica. Jamaica es una isla (no sé por qué os lo cuento, si ya lo sabéis); Jamaica es una isla primitiva, anárquica y bellísima, con casas de hojalata que desembocan en largas playas de arena fina y blanca. En Jamaica todo está por hacer, y uno puede vivir con la esperanza en la punta de los dedos, pensando que todo es aún posible y que el futuro existe. Y las gentes son sencillas, y sus sentimientos, espontáneos y directos, y hasta los asesinos son capaces de explicar lo que hacen sin recurrir a teorías sociológicas o sesudos estudios de mercado: matan –ya veis, qué cosas–, y matan porque odian y porque aman, y esos es todo, y nadie le da más vueltas.

En Jamaica, el tiempo no cuenta apenas nada. La gente es tranquila e impuntual, y muy pocos son los que admiten que les impongan una cita: ellos quedan y, al final, aparecen, pero no miran el reloj ni se preocupan por horarios.

Sueño con Jamaica, y en la Jamaica en la que yo sueño nadie se levanta la voz, y el ruido es sólo algarabía callejera, y los policías no dan miedo, aunque asusten un poco con los ruidosos piropos que lanzan a las muchachas que circulan en bicicleta y a las que el aire levanta sus faldas de mil colores.

Tal vez esa Jamaica en la que estoy soñando no exista. Tal vez esto que os estoy contando sea sólo el fruto de películas y carteles de turismo asomados a los escaparates de las agencias de viaje.

Nunca he estado en Jamaica, y es probable que nunca la vea. Me da igual. Mejor que sea así.

Mi Jamaica, esta Jamaica en la que hoy sueño, me vale porque es quimera, porque ocupa el espacio del no-aquí, porque me ayuda a imaginar que podríamos ser otros.

Y sueño, y me voy a Jamaica para mejor sentir mi distancia ante lo que veo: calles grises, gente triste. Y sueño con Jamaica para reclamar de mi más alegría, para pensar que todos podemos romper con todo, que somos capaces de no acudir puntuales a las citas, de reírnos de los estudios sociológicos que explican la muerte, de creer que el porvenir que nos espera no está condenado a ser de por vida un tiempo para el llanto.

Jamaica o muerte. Venceremos.


dilluns, 27 d’abril del 2009

Dotze hores abans de la vaga...


Molt interessant l'article de Francisco García, delegat de la FE CCOO PV, publicat ahir al diari Información.


UNA HUELGA NECESARIA Y EJEMPLAR

A días de la huelga convocada por la Plataforma en Defensa de la Enseñanza Pública, la Consellería mantiene sin cambios su actitud de ninguneo y persecución de quienes vienen señalando grave irresponsabilidad en el enrocamiento de políticas educativas demostradamente fracasadas. Es lo que se desprende de informes oficiales e irrefutables de PISA, el Ministerio y el propio Consejo Escolar Valenciano.

Llegir l'article complet



"La vaga serà un exemple de dignitat professional i contribució econòmica d'un professorat que no reclama cap millora econòmica, sinó inversió en Educació i gestió seriosa"


"Si el 50% del professorat fera vaga, Conselleria disposaria automàticament de dos milions d'euros, que si els destinara a construccions, bé podria iniciar la xarxa d'escoles infantils reclamada per la Plataforma, i que tanta falta fa. És sols un exemple"

diumenge, 26 d’abril del 2009

Per què faré vaga el dimarts 28


Com a mestre de Primària, aquest dimarts 28 d'abril faré vaga per tal de protestar contra la impresentable política educativa del Govern Valencià. No aniré a treballar per a denunciar la situació de precarietat en què es troba l'ensenyament públic al País Valencià. Faré vaga perquè, en la negociació entre la Plataforma per l'Ensenyament Públic i Conselleria, l'administració va respondre a les tretze reivindicacions plantejades amb un document que era una burla i una provocació: entre d'altres coses, van tenir la prepotent actitud de mantenir el desficaci d'obligar a impartir Ciutadania en anglés, mentre la Justícia no es pronuncie definitivament sobre la possibilitat de fer objecció a l'assignatura.

Parle de precarietat a l'ensenyament públic i sé que aquest terme, sense més explicacions, ens dóna poca informació sobre la realitat que cal denunciar. És important entrar en els detalls, fent que la gent conega els motius que ens han d'impulsar a tots els valencians a sumar-nos a la vaga del dimarts. És per això que, a continuació, expose els tretze punts reivindicats per la Plataforma.


1. La constitució immediata d’una xarxa pública per a xiquets i xiquetes de zero a tres anys capaç d'atendre tot l'alumnat en el curs 2009-2010.

2. La creació de 300 places de llengua estrangera que garantesquen l'ensenyament eficaç a l'inici del curs vinent en totes les unitats de quatre i cinc anys.

3. Començament i finalització en 2009 d’una negociació amb la Comunitat Educativa d’un nou mapa escolar que responga a les noves necessitats d’escolarització. Eliminació dels barracots en un termini de dos anys.

4. L'adequació de les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics d'infantil, primària i secundària a les necessitats educatives actuals, en haver quedat desfassada l’existent, que s’arrossega des de 1997.

5. La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació; l'establiment d'un pla de formació del professorat per adquirir la competència lingüística i la garantia de continuïtat de les línies en valencià.

6. La modificació del Decret que regula el procés de matriculació i la creació de les comissions estables de matriculació de districte o localitat per garantir una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials, de compensació educativa i nouvingut entre tots els centres sostinguts amb fons públics.

7. L'adopció de les mesures necessàries perquè l’alumnat acabe l’ensenyament obligatori amb les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.

8. El disseny, l'execució i l'avaluació de l’eficàcia dels programes necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinga el títol de Graduat.

9. L'adopció de mesures motivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris per al desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.

10. El cessament de totes les persones que desenvolupen funcions d'inspecció amb caràcter temporal per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i la convocatòria d'un procés selectiu que respecte escrupulosament els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat per accedir al Cos d'Inspecció Educativa.

11. La neutralitat màxima de l'administració i el fi d'actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.

12. La retirada immediata de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i la paralització dels processos administratius iniciats contra el professorat o juntes directives.

13. La concessió de beques de transport i menjador escolar per a l'alumnat d’ed. infantil, de batxillerat i de F.Professional i la seua gratuïtat en tot el procés escolar.



La vaga ha de ser duta a terme pels mestres i per la resta de la comunitat educativa. En aquest sentit, vull comentar dues coses. La primera d'elles és que els mestres no estem obligats a comunicar a la direcció del centre, amb antelació, la nostra decisió de fer vaga. Per altra banda, és possible que per a algunes mares i/o pares no siga possible quedar-se els xiquets a casa eixe dia; si es així, no hi ha cap problema, donat que l'escola ha d'oferir uns serveis mínims; tot i això, sí seria molt important un esforç per col·laborar amb una acció que pot contribuir a la millora de l'ensenyament.



A més de la vaga, el dimarts 28 hi ha tres manifestacions a les 19h: a Castelló (Direcció Territorial), a Alacant (Direcció Territorial) i a València (Plaça Manises). Hem de tractar d'estar en eixes protestes; hem de fer-nos escoltar eixe dia.

divendres, 24 d’abril del 2009

Molt bon concert de Manel a València

Ahir, dijous, aprofitant que aquests dies és festa a Alacant -i, per tant, jo no treballe-, vaig assistir al concert que el grup Manel oferia a la sala El Loco de València. Ja vaig parlar d'aquesta interessant banda fa cosa de tres mesos.

El concert va estar molt bé en línies generals.

Pel que fa a l'execució de les cançons, aquesta fou poc menys que impecable, la qual cosa és sorprenent en una banda tan jove. Els instruments van sonar molt bé i la combinació de les veus resultà excel·lent. Es nota, per altra banda, que tenen el directe ben assajat: la divertida presentació dels temes, fent protagonistes de les històries als mateixos membres del grup; les versions deliberadament diferenciades de les cançons del disc (en aquest sentit, em va agradar molt Pla quinquenal); la interacció amb el públic, eixint gent a improvisar estrofes de Corrandes de la parella estable...

En directe, Manel crea el mateix clima entranyable que es respira al seu disc. Si de cas, la ironia cobra una miqueta més de protagonisme, mostrant-se el cantant Guillem Gisbert com una persona carismàtica: en alguns moments, hom podia imaginar-se'l fent un monòleg humorístic. No es pot parlar del grup català sense fer al·lusió a les seues intel·ligents lletres, i cal dir que aquestes estigueren presents en la complicitat creada entre Manel i el públic.

Van cantar totes les cançons del seu únic disc, Els millors professors europeus, a més de dues versions: La gent normal (Common People, de Pulp) i... La Tortura (de Shakira)!!

Finalitze l'entrada amb dos vídeos. Sempre em resulta curiós comparar una cançó d'un grup i la versió que d'ella en fa un altre; sobretot si parlem de dos grups amb estils tan diferents com Pulp i Manel.


Common People (Pulp) (No he pogut inserir-lo dins del bloc)


La gent normal (Manel)

Curs sobre immigració a caMot

Hui divendres, i demà dissabte, tindrà lloc al local de caMot (Xàtiva) un nou curs. A continuació, teniu la informació, així com el cartell (clickeu per ampliar-lo) del mateix.


Nou curs a caMot: Atenció a la immigració i mediació cultural.

Aquest divendres 24 (a partir de les 20:30h) i dissabte 25 (a partir de les 18h).

La sessió de divendres estarà a càrrec de David Muñoz, treballador social, i s'abordaran aspectes generals sobre la immigració.

La sessió de dissabte estarà a càrrec d'Amín Yassim, treballador social i medidador cultural, especialitzat en menors immigrants no acompanyats. Amín parlarà d'aspectes concrets del treball amb persones immigrants, fent especial atenció a la situació dels menors no acompanyats.

dijous, 23 d’abril del 2009

Hui, a les 19:30h: Concentració davant l'Ajuntament de Xàtiva

Hui, a les 19:30h hi ha convocada una concentració davant l'Ajuntament de Xàtiva, per part de la Plataforma Comarcal per l'Ensenyament Públic. Es tracta de protestar contra l'estat de precarietat en què es troba l'ensenyament públic al País Valencià. El de hui, amb accions com aquesta a diferents punts del nostre territori, és un acte previ a la vaga i manifestacions del 28 d'abril.

dimecres, 22 d’abril del 2009

L'ètic exèrcit d'Israel

L'exèrcit israelià s'ha investigat a si mateix en relació a l'última ofensiva sobre Gaza -aquella en la que assassinaren uns 1400 palestins-, i ha arribat a la conclusió que no es cometeren crims de guerra. Després de veure els resultats de l'informe realitzat, el ministre de Defensa Ehud Barak ha pronunciat les següents paraules:

"L'exèrcit israelià és un dels exèrcits més ètics del món"

Potser algú no estiga d'acord ni amb aquesta afirmació, ni amb la conclusió de l'autoinvestigació; això seria atribuïble al fet que eixe algú desconeix la complexa realitat de tot allò que envolta Palestina i Israel.

El 18 de gener vaig escriure una entrada al bloc on presentava un xicotet vocabulari per ajudar a entendre aquest assumpte. Me n'adone que cal afegir dos conceptes més. Allà van:


Crim de guerra: Violació de les lleis i costums de guerra, sempre i quan no siga Israel el subjecte de l'acció. He llegit que, segons l'ONU, Israel va cometre crims de guerra degut al confinament obligatori de la població civil en la zona de combat, però eixos de l'ONU són uns maricons.

Ètic: Relatiu o pertanyent a l'ètica.

Ètica: Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriva l'obligació d'assassinar moltes persones indefenses. Sóc molt ètic perquè he assassinat deu xiquets en un minut.

23 d'abril: vestir de groc l'ensenyament

La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha emès hui 21 d'abril un comunicat fent una crida a la protesta aquest dijous, dia 23: es tracta de fer servir el color groc com a símbol d'atenció i vigilància. També se'ns recorden les concentracions que hi ha convocades per al mateix dia.

Ací teniu l'escrit:


Concentracions, tancades i activitats diverses marcaran aquesta jornada reivindicativa

La Plataforma per l’Ensenyament Públic fa una crida per a “vestir” de groc l’ensenyament el pròxim 23 d’abril

Dijous que ve, 23 d’abril, coincidint amb el dia del llibre i la rosa, la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha proposat als centres educatius i a la societat valenciana en general, “vestir-se” de groc, color de la campanya de la Plataforma que representa l’estat d’”atenció i vigilància” en què es troba la comunitat educativa davant la política educativa del govern valencià.

Diverses plataformes comarcals han organitzat concentracions a diferents localitats valencianes el 23 d’abril, com són:

PLATAFORMA DE LA FOIA DE BUNYOL - Realització d’un llibre gegant per deixar constància dels desitjos per a una educació millor.

PLATAFORMA DE TORRENT - Concentració en la Plaça de la Llibertat de Torrent a les 19h. Acte de protesta general amb les pancartes de cada centre i amb el color groc.

PLATAFORMA DE LA SAFOR - Concentració a la plaça de l’ajuntament de Gandia seguida d’una manifestació pel carrer Major i Passeig.

PLATAFORMA DE LA RIBERA - Concentració Comarcal a les 19’30h a la Plaça Major d’Alzira.

PLATAFORMA DE LA COSTERA - Concentració davant de l’Ajuntament de Xàtiva a les 19:30h. Suport a la gestió democratica del centre d`Enguera.

ASSEMBLEA DE PROFESSORAT DE L’IES L'ARABI DE L'ALFÀS DEL PI (MARINA BAIXA) - Concentració davant Casa de Cultura a les 13.00h. Per la vesprada, jornada de portes obertes per a informar dels motius de la vaga i mobilització.

PROFESSORAT I AMPES DE BURJASSOT
- Concentració a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot a les 19 hores.

Per llegir la resta del comunicat, feu click ací.


Alguns enllaços per informar-se del conflicte entre el Govern valencià i la comunitat educativa:

dilluns, 20 d’abril del 2009

El sermó del rector

Com molts sabeu, els rectors feien abans la missa en llatí, barrejat de vegades amb el castellà a l'hora del sermó. Segons li contava el meu avi a ma mare, davant la impossibilitat d'elogiar el contingut d'allò que deia algun capellà en concret, era freqüent escoltar el següent comentari per part de la gent del poble: "Xè, ma que té una veu...!".

Aquesta xicoteta introducció em serveix per a donar pas a un nou "sussoït". Com he dit en altres ocasions, el pare de ma mare li contava moltes endevinalles, històries, etc. a la seua filla. I ella me les ha contat -i me les conta- a mi. Espere que us agrade la de hui...



Això era un rector que anava, amb el burret, a un poble on estaven en festes a fer el sermó de la missa. Tot i que la cerimònia tenia lloc a una hora gens matinera, al capellà se li feia tard. I per acabar-ho de rematar, l'home no s'havia preparat cap discurs.

El rector estava tot preocupat i cavil·lós quan, ja quasi entrant al poble, en un pont, va veure una serp. Més endavant, passant pel costat d'una carrasca, observà un corb que hi havia a l'arbre. "Que estrany, un corb ací en ple dia...", es va dir.

Quan, a la fi, l'home arribà al poble, va comprovar que les persones ja estaven fent les paelles, de tard que s'havia fet. Ràpidament, el rector es dirigí al púlpit sabent que tots l'estaven esperant. Es va mostrar pensatiu, com disposat a fer alguna reflexió profunda, i digué solemnement les següents paraules:

-Serp en pontis...

Va fer una breu pausa, després de la qual continuà amb el mateix to:


-Corb en carrasca!

De nou, uns segons de silenci seguiren a les paraules del rector. Finalment, va rematar el seu sermó:

-I a l'entrar de la vila, la paella xilla. Ave Maria Puríssima!



Si us interessa, podeu llegir altres coses que m'ha contat ma mare a l'etiqueta de Tradició oral.

També podeu veure textos molt interessants al bloc de Toni Cucarella La Cuca Salamanduca.

dissabte, 18 d’abril del 2009

Lluita desigual

L'escena era així:

Sara i Jaume sopaven a casa, en silenci. Ell la mirava durant unes dècimes de segon i, a continuació, tornava a dirigir la vista al plat. Ella feia el mateix. Però les seues mirades mai no es creuaven.

Va passar un minut, que semblà etern. Dos minuts, tres... Aleshores, en la lluita establerta entre el desig de dormir i l'esforç per seguir atenent, Anna optà per abandonar-se al primer, deixant estar la pel·lícula.

dijous, 16 d’abril del 2009

Genocida lingüístic d'esquerres

Rafael Reig és un interessant escriptor i periodista que té un espai curiós al diari Público titulat Carta con respuesta. En aquesta secció, podem llegir una carta dirigida a Reig i la seua consegüent resposta. Els seus escrits es caracteritzen per seguir una línia crítica més o menys d'esquerres, fent servir un estil àcidament irònic.

Habitualment, estic d'acord amb el que Reig escriu, i em fa riure. Tanmateix, discrepe radicalment del que li van publicar ahir: tractava sobre la regulació de la nostra llengua a Catalunya. Les seues opinions al respecte podrien haver estat signades perfectament per algú pròxim a l'extrema dreta. Per algú que desitja l'extermini del català; o que, almenys, li resulta indiferent que la nostra llengua puga desaparèixer. Vegem, punt per punt, aquestes idees.


- A Catalunya hi ha un conflicte lingüístic, en el sentit que els castellanoparlants són víctimes.

Efectivament, sempre que dues llengües conviuen hi ha conflicte lingüístic. Perquè sempre hi ha una de dominant que va substituint l'altra. És un procés que pot ser més o menys lent. Per exemple, si dues persones formen una parella, sent un catalanoparlant i l'altre castellanoparlant, el més freqüent és que parlen entre ells en castellà; si tenen fills, serà més que probable que aquests es relacionen amb els pares, i entre ells, en castellà. La llengua dominant va imposant-se, va substituint la llengua dominada. Dir que els castellanoparlants són víctimes a Catalunya és un exercici de pur cinisme.


-El castellà està prohibit per llei a Catalunya, igual que el català amb Franco
.

Aplicar polítiques de discriminació positiva a favor del català és una forma d'intentar evitar el seu retrocés; també de garantir el dret dels catalanoparlants a expressar-se en la seua llengua (expressar-se significa ser entesos; si no t'entenen en català, no pots parlar-lo, evidentment). Tothom entén el castellà a Catalunya, llengua amb un poder mediàtic i social molt gran. L'espanyol no necessita cap protecció.


-A Catalunya es pretén que la població parle exclusivament en català i no en espanyol
.

L'ensenyament, a Primària, és exclusivament en català. Dir, per això, que la intenció és que es parle únicament en català és manipular o no estar ben informat. El que es pretén és que tothom tinga la competència comunicativa en català i en castellà. Degut al poder de la llengua espanyola, una de les maneres d'intentar aconseguir aquesta igualtat és fent que el català siga la llengua vehicular a l'ensenyament primari.


-Front als dret dels castellanoparlants a escollir la llengua a l'àmbit educatiu, s'esgrimeix un suposat dret de la llengua catalana
.

Si jo, a la meua terra, no puc expressar-me en la meua llengua perquè em diuen que no m'entenen, estic deixant de tenir dret a fer servir el meu idioma. Això ens ocorre únicament als catalanoparlants, mai als castellanoparlants; perquè tot el món entén el castellà. Amb un ensenyament exclusivament en català sols es tracta de garantir el dret a expressar-nos en la nostra llengua, que puguem arribar a la situació en què es troben els castellanoparlants, que poden usar tranquil·lament la seua llengua sempre que vulguen. També es pretén que el català no desaparega: dir açò no és ser alarmista; és, simplement, mirar les coses amb perspectiva i realisme.



Caldria afegir que la política lingüística a Catalunya, tan durament criticada per Rafael Reig, no evita el procés de substitució lingüística. Les dades ens diuen que el català segueix experimentant un preocupant retrocés, malgrat la discriminació positiva. Però és quelcom normal, donat que el castellà té un poder molt més gran que el català: el cinema és en castellà; la immensa majoria de cadenes de televisió també; les revistes, els periòdics, la música, els llibres, les instruccions dels aparells domèstics...

No és Reig la primera persona d'esquerres que conec que defensa, indirectament, l'extermini de la meua llengua. Es tracta d'una actitud nacionalista que condueix a eliminar una cultura que no és la seua, donat que és més còmode moure's en un terreny homogeni; o, en el millor dels casos, d'una postura fruit d'una manca d'informació i/o empatia.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Un conte de Gianni Rodari

Gianni Rodari (1920-1980) va ser un escriptor i periodista italià. La literatura infantil és la part més coneguda de la seua obra.

Dels contes de Rodari sempre s'ha dit, com dels d'altres autors d'històries per a xiquets, que poden ser gaudits perfectament pels adults. Jo mateix, per exemple, vaig descobrir aquest escriptor sent ja prou grandet i m'agrada molt llegir-lo.

Les seues històries-joc destaquen per l'ús de la fantasia i d'un humor absurd, provenint moltes vegades d'una visió crítica del món, no exempta d'optimisme. De fet, Rodari es va afiliar al Partit Comunista d'Itàlia l'any 1944, després de la mort de dos amics i de l'empresonament d'un germà seu en un camp de concentració, i va participar al moviment de resistència italià.

Del seu excel·lent llibre Contes per telèfon, n'he extret un que porta per títol Embolicant la troca (traducció al català a càrrec de Teresa Durán). Espere que ho passeu bé llegint-lo.




EMBOLICANT LA TROCA (Gianni Rodari)


-Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.

-No, Vermella!

-Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."


-Que no, Vermella!


-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."

-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca!"

-D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.

-Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!

-I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"

-De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"

-Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...

-Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!

-Sí, i va contestar: "Vaig a la plaça a comprar salsa de tomàquet."

-I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."

-Justa la fusta! I el cavall va dir...

-Quin cavall? Era un llop!

-Oh, i tant! I va dir això: "Agafa l'autobús numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta; trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret i compra't un xiclet."

-Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me'l podries comprar.

-D'acord: vet aquí el dineret.

I l'avi va tornar a llegir el seu diari.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Doble estratègia del Govern valencià a l'Ensenyament

El conflicte entre la comunitat educativa i el Govern valencià continua. Després de la convocatòria de vaga per al 28 d'abril per part de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, Conselleria ha mogut fitxa. I la seua estratègia sembla seguir una doble vessant.

Per una banda tenim l'actuació mafiosa, la intimidació. El director de l'IES Las Norias, de Monfort del Cid, ha sigut amenaçat amb la inhabilitació durant tres anys. El seu delicte? Haver permès que al centre hi haguera penjada una foto de Font de Mora cap per avall, com la que teniu ací a la part dreta del bloc.

Al mateix temps, el Govern tracta de mostrar-se com a dialogant, presentant hui -últim dia d'escola abans de les vacances de Pasqua (estic segur que és sols una coincidència...)- un document on, suposadament, es dóna resposta a les reivindicacions de la Plataforma. Un nou document: recordem que ja en va presentar un fa cosa d'un mes, el qual era realment una burla. Per cert, els comunicats de la Conselleria d'Educació en aquest conflicte són sempre en castellà; supose que serà una forma d'utilitzar la llibertat, com fa la presidenta del Parlament basc.

Però no ens apartem de l'assumpte. Dèiem que Conselleria ha presentat hui, 8 d'abril, un document responent -segons diuen ells- a les reivindicacions de la Plataforma. Podeu llegir-lo ací.

Ha dit Font de Mora, en roda de premsa, que es tracta d'un document "definitiu": no es negociable. Explica el conseller que, si es desconvoca la vaga del 28 d'abril, s'aplicarà; i si no, doncs no. És a dir, no ho presenta com a una iniciativa del Govern, partint dels seus principis, idees, etc. Directament, i descaradament, planteja la cosa com a un pur intent de desconvocar la vaga.

Pregunta per a Font de Mora: si vosté creu en els punts que planteja al document, per què amenaça amb retirar-los si no es desconvoca la vaga?

Evidentment, la Plataforma ha qualificat el document del que és: un xantatge. A tot açò, cal dir que el document dels collons (no sé quantes vegades he escrit ja la paraula "document") és una barreja de vaguetats insuficients i de reafirmacions difuses en les posicions actuals de Conselleria. Per exemple, es torna a parlar d'una moratòria de deu anys en la catalogació lingüística en valencià per als professors de Secundària. També se supedita la postura relacionada amb EpC al que diga el Tribunal Suprem. "Y en este plan", que deia Umbral.

No sé si aquesta doble estratègia del Govern valencià pot tenir èxit de cara als seus interessos. A mi em cabreja més encara, em fa tenir més ganes d'eixir al carrer. I a vosaltres?

Per cert, com recorda kirikú al seu bloc, el groc és el color escollit per la Plataforma per a protestar contra la política educativa de Font de Mora. Demanen a la societat valenciana que pose distintius d'aquest color als balcons i finestres.

Per a finalitzar, deixe un enllaç al comunicat que ha emès hui la Plataforma responent al document de Font de Mora.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Senyora Quiroga, tinc una pregunta per a vosté

Arantza Quiroga, nova presidenta del Parlament basc, en relació a les crítiques rebudes pel fet de no dominar l'èuscar: "Vull deixar clar que el PP, com no podia ser d'una altra manera, defensa també l'ús de l'èuscar al País Basc, però en llibertat i segons el que cadascú vullga fer servir".


Acceptaria vosté, apel·lant a eixa "llibertat", que un càrrec institucional d'Euskadi no dominara el castellà?

diumenge, 5 d’abril del 2009

L'espill

Havia adquirit aquell estrany espill a una botiga on venien coses diverses de segona mà. La seua sorprenent peculiaritat consistia en que retornava la imatge de qui en ell es mirava cinc anys endavant. A Jordi -persona aliena a les típiques angoixes producte del pas del temps- li divertia el fet de contemplar-se un lustre més major. Un dia va sentir terror quan, mirant-se en l'espill, no veié el seu reflex.

divendres, 3 d’abril del 2009

Comença la segona etapa de lluita

Aquesta vesprada he estat a la concentració d'Alacant convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic.

Tenint en compte que fa mesos que es van aturar les protestes, i que és la primera acció al carrer d'aquesta segona etapa de lluita, cal valorar positivament tant l'assistència com l'actitud dels que estàvem allí.

Ací teniu una foto que he fet amb el mòbil.



Per altra banda, la Plataforma ha emès hui un comunicat convocant tota la societat valenciana a secundar la vaga del 28 d'abril:


Com a conseqüència de la negativa assolir compromisos per part de la Conselleria d'Educació davant dels greus problemes que presenta el sistema educatiu valencià, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic s'ha vist obligada a convocar la vaga i el tancament dels centres educatius per al pròxim 28 d'abril de 2009.
La Plataforma considera que els resultats obtinguts en la negociació dels punts del manifest per a la millora de l'ensenyament públic, no han estat concretats per l'administració educativa i, fins a avui, són insuficients, insatisfactoris i inconcrets, i per tant, inacceptables. Aquesta situació és la que ens ha obligat a convocar vaga general del sistema educatiu públic valencià el pròxim dia 28 d'abril, fent una crida a mares, pares, alumnat, professorat i personal d'administració i de serveis perquè secunden aquesta convocatòria i aquest dia, en senyal de protesta, i es paralitze el sistema educatiu en la seua totalitat.


Podeu llegir el comunicat sencer fent click ací.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Realisme pedagògic

M'estic preparant les oposicions per a professor d'anglés a Primària, i una de les coses que he de fer és elaborar una programació didàctica: es tracta d'una mena de guia on, seguint les orientacions que dicta l'administració, han d'estar inclosos els continguts de la matèria per a tot un any.

El primer que has de fer és elegir un curs i, a partir d'ahí, anar mirant llibres que s'utilitzen actualment per tal d'anar configurant el llistat de temes que vas a tractar. Jo estic preparant una programació per a 5é, i una de les coses que sol abordar-se en aquest nivell és el tema dels oficis.

He mirat, com apuntava abans, diferents llibres. I he pogut observar que les editorials aposten per un interessant realisme en l'assumpte dels jobs (treballs), atenent als que presenten de forma reiterativa. Qui no coneix, per exemple, a un/a film star (estrella de cine)? I a un/a singer (cantant)? Quin ofici hi ha més normal que el de detective? I no parlem de la quantitat d'amics scientists (científics) que jo mateix tinc (i vosaltres també, segur...). Quin xiquet no té una mare astronaut?

A nivell pedagògic, als papers de l'administració, es diu que en l'assignatura d'anglés és molt important el factor motivació. I les editorials ho tenen en compte. O no?