A continuació, presentem algunes idees importants del text:

- La frase "La meua llibertat acaba on comença la dels altres", aparentment una apologia del respecte, representa una defensa de la competitivitat més crua.
- La "llibertat" del liberalisme prioritza l'individu sobre la societat. Margaret Thatcher deia que "la societat no existeix".
- La llibertat dels altres no sols no constitueix un límit a la llibertat pròpia, sinó que és l'única manera d'assegurar-la: en una relació de dominació ningú no és lliure.
- El liberalisme parla d'un presumpte equilibri entre els diferents interessos competitius mitjançant l'acció d'una mà invisible. L'evidència històrica ho nega.
Podeu llegir l'article complet fent clic ací.
Interessants idees! Sempre he pensat que ser lliure no és sinònim de poder "fastidiar" als altres... crec que una persona pot ser lliure sense fer mal o sense ser competitiu, no és necessàri... no?
ResponEliminaGràcies per l'enllaç, aniré a llegir-ho sencer!
ResponEliminaSaps què? A mi mai m'ha agradat eixa frase, tampoc. És com si les altres persones (siguen qui siguen, qualssevol) foren enemics amb qui bregar.
ResponEliminaGràcies, Ada, zel i Josep Lluís pels comentaris.
ResponEliminaM'agrada la teua frase, Josep Lluís. Crec que defineix prou bé el concepte de llibertat que, sovint, se'ns vol introduir al cervell.