Havien transcorregut uns mesos des de la resurrecció dels morts. Ara, mentre el zombi immobilitzava amb brusquedat aquella dona a terra, un senyal difús va creuar la seua tosca ment com una estrela fugaç. Durant uns segons va vacil·lar, però, de seguida, va començar a mossegar-la de manera mecànica. Els crits ensordidors d'ella, l'última persona viva sobre la Terra, precediren un llarg silenci. Fou un punt d'inflexió: sense humans, l'existència dels morts vivents no estava en perill, però seria més avorrida.
Acaba de nàixer la zombi més jove.
ResponEliminaJa els hi està bé!
ResponEliminaNo es pot matar tot el que és gras...
xavier: Exactament.
ResponEliminaCarme: No ho van preveure?
Gràcies, xavier i Carme, pels comentaris.
Una abraçada