Recorde que fa uns mesos vaig llegir a un bloc d'una xica una cosa que em va cridar l'atenció.Aquesta persona tenia oberts dos espais a la xarxa: un de caire més bé personal i un altre on publicava textos literaris de creació pròpia, bàsicament poemes i relats.
Feia bastants setmanes que no actualitzava el bloc literari quan, un dia, va escriure una entrada a l'altre dient que havia decidit tancar el primer... degut a les poques visites que rebia.
I allò em va fer pensar. És clar que, quan escrius a un bloc, vols que la gent et llegeixca: de no ser així, faries servir una llibreta de paper i no un espai a la xarxa. Però tan important és eixe desig com per a determinar el tipus d'entrades que vas a publicar? Són tan grans les ganes de ser llegit -de sentir-se estimat, en el fons- que fan que tanques la porta a les teues inquietuds creatives perquè consideres que estan tenint poc d'èxit? Més encara: per a què escrius?; per a donar eixida a pensaments, creacions, idees... que vols compartir, o exclusivament per a augmentar l'ego? Potser, en moltes ocasions, la resposta a aquesta última pregunta es trobaria més o menys a la meitat de les dues opcions plantejades.
Es podria escriure molt sobre la relació dels blocs amb l'autoestima i l'ego, és cert. Les característiques de la xarxa -les seues possibilitats- poden alimentar certes expectatives d'arribar a ser llegit per un número altíssim de persones: la il·lusió de la fama.
No és menys cert, tanmateix, que tot això de voler sentir-se important, mitjançant la contemplació dels altres sobre un mateix, ho podem trobar -ho trobem- també a diferents àmbits de la vida, fora d'Internet: des d'un lloc de feina concret fins a un regidor d'un ajuntament, passant per un president d'escala. La xarxa, en aquest sentit, no dóna lloc a cap fenomen purament nou i original (no hi ha res nou baix el sol: l'ésser humà sempre ha sigut així): simplement -o no tan simplement- ofereix unes noves regles de joc on apareixen possibilitats que abans no existien.
Els meus dos blocs em permeten un món de possibilitats que no hauria conegut mai sense. M'ha salvat la vida, pràcticament, és una revolució per a mi, no sé els altres si pensen com jo.
ResponEliminaBenvinguda, Helena, i gràcies pel comentari.
ResponEliminaCertament, Internet obri un món de possibilitats en el sentit de compartir coses: arribar a molta gent i accedir al que ofereix una gran quantitat de persones.
M'alegre que els teus dos blocs hagen significat per a tu alguna cosa molt important.
Salut!
Pense exactament igual que Helena, el fet de compartir idees, pensaments i sensacions amb altra gent ens obri molts camins inexplorats.
ResponEliminaM'agrada el que dius al post, vaig fer un passeig per "l'aixeta", però tanca-la, no em vull xopar.
Salut i terra!
Joana, benvinguda tu també a L'aixeta. Gràcies pel comentari; m'alegre que t'agrade l'entrada.
ResponEliminaD'acord amb el que dius sobre Internet.
He vist que ets d'Algemesí. Salutacions des de Xàtiva!