divendres, 15 de gener del 2010

Esclat

Aquella vesprada les dues germanes van intercanviar retrets i, fins i tot, insults durant una hora i mitja. La relació quedà trencada per a sempre.

S'evidenciava així que, els darrers anys, l’aparent cordialitat s’havia pogut mantenir gràcies a una extensa col·lecció de pensaments no expressats i rostres falsament amables.
a

4 comentaris:

  1. zel15 de gener del 2010, a les 20:00

    Ben trist, ben possible. Malsentesos eterns que cor corrompen el cor...sequen i

    ResponElimina
  2. Alegria De La Huerta18 de gener del 2010, a les 2:04

    Una cosa tant i tant habitual.

    ResponElimina
  3. Vicent Terol18 de gener del 2010, a les 23:43

    Gràcies pels comentaris, zel i Alegria De La Huerta. Benvinguda la segona, per cert, a "L'aixeta".

    ResponElimina
  4. Eva19 de gener del 2010, a les 20:23

    Doncs si, cert. I qui no manté aquesta cordialitat sovint? Pot ser ho fem més del que pensem!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina