diumenge, 8 de desembre del 2019

Aterratge

El meu marit sempre ha estat un home sense substància. Tanmateix, des del principi vaig sentir que m’atreia alguna cosa d’ell, però mai no vaig arribar a saber de què es tractava. Tot un misteri. El temps ha transcorregut i la nostra vida de parella s’ha caracteritzat per la grisor que emanava de la seua persona. Allò, el punt interessant amagat, no aflorava. Els meus somnis s’enfocaven cap a fora. Em refugiava en aquella evasió.

Hui m’ha revelat el gran secret. Encara no m’explique com ha pogut ocultar-me, durant tants anys, que ell era l’Home Ultrasònic, l’adorable superheroi de la ciutat. Tot i que sí que és cert que, a poc a poc, em van arribant alguns flaixos a la memòria, peces que encaixen.

M’ha trencat el cor. Descobrir la identitat del meu amor platònic... Una tragèdia irreversible. L’estranya fi d’una quimera.


Microrelat finalista el mes de novembre en el X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" (Subtema: Secrets).

dimecres, 2 d’octubre del 2019

Consum ràpid

L’anunciada fi del món va arribar. Després d’un espetec ensordidor, es va iniciar una tempesta de foc. Al carrer, la gent mirava el cel amb impotència, mentre cadàvers carbonitzats es desplomaven pel voltant. Van ser molts els qui no van perdre l’oportunitat de capturar tot allò amb el mòbil. Durant uns minuts, les xarxes socials s’ompliren de fotografies efímeres. Abans del silenci absolut, es van disparar els likes.

dilluns, 2 de setembre del 2019

Avorriment zombi


Havien transcorregut uns mesos des de la resurrecció dels morts. Ara, mentre el zombi immobilitzava amb brusquedat aquella dona a terra, un senyal difús va creuar la seua tosca ment com una estrela fugaç. Durant uns segons va vacil·lar, però, de seguida, va començar a mossegar-la de manera mecànica. Els crits ensordidors d'ella, l'última persona viva sobre la Terra, precediren un llarg silenci. Fou un punt d'inflexió: sense humans, l'existència dels morts vivents no estava en perill, però seria més avorrida.

dilluns, 3 de juny del 2019

Saps que ho faràs


La pistola cap bé en la butxaca dels pantalons. Mentre camines entre les prestatgeries de la biblioteca de l’institut, recordes la darrera escena: t’han obligat a despullar-te, has hagut de deixar que tots et bufetejaren mentre reien. El mànec no s’hauria de veure, amagat sota la dessuadora. Imagines uns moviments ràpids: girar-te, caminar cap a les taules, subjectar l’arma amb les dues mans. Ja fa temps que ets submís, que no reacciones: ets la joguina, el porc, la merda, el no res. Ara ja observes la sala rectangular, els caps submergits en els apunts. No et tremolaran les mans a l’hora de fixar els objectius. No és difícil encertar. Tens la seguretat que ho pots fer. Tots s’ho mereixen. No t’importen les conseqüències. T’ajustes la caputxa, abaixes la mirada, sense aturar-te. Saps que dispararàs, que agafaràs la pistola que tens a casa. Potser demà.


Microrelat guanyador a la sisena setmana del VI Concurs "Sant Joan Despí escriu microrelats", organitzat per la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

dilluns, 27 de maig del 2019

El meu racó


«És el nostre racó de pau», dèiem sempre. Al principi ens agafàvem de la mà i contemplàvem el llac. És cert que, amb el pas del temps, vam deixar de mantenir un contacte físic. Sèiem, romaníem en silenci i després ens n’anàvem. Però continuava sent terapèutic per als dos, per a la relació: ens inundava la serenitat. Tots els divendres a les cinc de la vesprada.

Ahir em vas dir que em deixaves. El primer que em va venir a la ment va ser el llac. «Serà el meu racó», «No! T’ho vaig descobrir jo», «Jo ja ho coneixia!», etcètera. No vam arribar a un acord. Hui és divendres. He vingut puntual a les cinc al meu racó de pau. Observe l’aigua, els arbres, les muntanyes; tanque els ulls a intervals i respire fons. Intente actuar com si no fores a uns trenta metres de mi.


Microrelat guanyador a la cinquena setmana del VI Concurs "Sant Joan Despí escriu microrelats", organitzat per la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

dijous, 23 de maig del 2019

Al Club de Lectura de Canals

Ahir vaig tenir el plaer de participar al Club de Lectura de Canals, que no existiria sense el treball i l'empenta de José Delgado. Durant una hora i mitja, els assistents van llegir microrelats de Capsa de bombons i, amb el recull com a punt de partida, vam conversar al voltant de l'escriptura i d'altres assumptes suscitats pel contingut de les minificcions del llibre. Vam reflexionar, vam debatre, vam riure. Personalment, vaig gaudir molt en trobar-me unes persones tan agradables i interessades en la literatura. Un ambient familiar, un honor compartir la vesprada.







dilluns, 15 d’abril del 2019

dijous, 4 d’abril del 2019

"Una brevetat extensa" a l'EOI de Gandia

El dijous 28 de març vaig dinamitzar el taller de microrelat Una brevetat extensa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Gandia. Amb la col·laboració de les professores Llum i Amparo, i també de l'alumnat, l'activitat es va dur a terme d'una manera agradable i efectiva. Els assistents van elaborar microrelats variats i interessants. La majoria dels alumnes s'apropaven al terreny de la minificció per primera vegada. Una vesprada didàctica per tothom.









divendres, 8 de febrer del 2019

Taller de microrelat a Alcoi, Muro d'Alcoi i Cocentaina: "Una brevetat extensa"

Els dies 4 i 5 de febrer, dilluns i dimarts, vaig tindre el plaer de dinamitzar el taller de microrelat Una brevetat extensa a l'FPA Beniassent (Muro d'Alcoi i Cocentaina) i a l'FPA Orosia Silvestre d'Alcoi. Fou tot un poc maratonià, però la veritat és que l'activitat va resultar altament gratificant. L'alumnat va mostrar un bon nivell de motivació, amb una participació activa i un tracte molt agradable. La col·laboració dels centres en general, i del professorat de valencià en particular, va ser clau per a crear un clima càlid d'aprenentatge recíproc.