Fa un temps que vinc observant com el diari
Las Provincias s'ha anat radicalitzant més i més cada vegada, apropant-se a l'extrema dreta valenciana i recuperant, per tant, l'esperit de quan el periòdic era dirigit per Mª Consuelo Reyna. Ja ho vaig comentar de passada
ací a
L'aixeta allà pel mes de juliol, arran d'un pseudoarticle sobre l'assumpte del Cabanyal. Cal recordar, en aquest sentit, que feia anys que el rotatiu havia moderat molt el seu discurs -mostrant una línia conservadora civilitzada-, coincidint amb el canvi de director i amb la seua entrada al grup
Vocento (
ABC,
Telecinco,
Punto Radio...).
El diumenge passat, 14 de novembre, exhibia a la portada un titular digne de l'època d'esplendor d'Unión Valenciana: "Zapatero dará 400.000 euros para promover el catalanismo en Valencia". A l'edició d'Internet s'alternaven, segons clicares per veure el contingut de la
notícia (sic!) o no, els termes "catalanismo" i "catalán".
La cosa tenia a veure amb les "ajudes" que, atenent als Pressupostos Generals de l'Estat, es destinen a Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o l'Institut d'Estudis Catalans, entre altres. El titular, per tant, estableix una relació directa entre Zapatero i l'activitat d'aquestes entitats, qualificada de "catalanismo". S'està criticant el que fan eixes organitzacions? O el fet que el Govern espanyol les subvencione? Es suggereix que no haurien de rebre ni un gallet de l'Estat, tot i ser institucions sense ànim de lucre?
Com deia Dupin, el detectiu creat per Edgar Allan Poe, a un relat, la funció dels diaris no és contar la veritat, sinó "crear sensacions".
Las Provincias pretén crear la sensació que Zapatero és una persona molt roïn, col·laboradora activa, a més, del pla consistent en annexionar el País Valencià a Catalunya, amb robatori de paella inclòs.
Extrac un xicotet fragment de l'article (per referir-nos al text d'alguna manera) per a que us feu una idea del nivell intel·lectual i periodístic del mateix:
L'Institut d'Estudis Catalans tiene como una de sus misiones la promoción del catalán allende las fronteras de Cataluña, allí donde considera que se habla catalán. Y claro, consideran que en la Comunitat Valenciana no se habla valenciano, como indica el Estatuto de Autonomía, sino catalán porque así lo consideran ellos. Y punto. De hecho esta organización pancatalanista posee delegaciones en Castellón y Alicante. En Valencia no dispone de una sede propia, aunque sí de un cuartel general, el edificio Octubre...Teòricament és una notícia, no una columna d'opinió...
Tres breus reflexions per a concloure:
1) Em fa tot l'efecte que
Las Provincias actua ara mateix amb plena coordinació amb el PP valencià. Estem ja a la pre-campanya electoral. Va més enllà, en els seus missatges, que el propi partit de Camps: es busca la màxima mobilització dels votants de dreta.
2) S'ha dit en altres ocasions i, potser, es tracta d'una qüestió incòmoda i complexa, per ser tractada amb profunditat. Per què ha arribat a funcionar, a la societat valenciana, un discurs com el blaver, aliè a tota racionalitat? De veritat es pot parlar d'un poble més inculte que altres, com apunten alguns?
3) La inclusió d'Escola Valenciana(*) com a institució que fomenta el "catalanismo" hauria de fer pensar a aquells que aposten per la tercera via (més o menys la línia oficial del BNV) per raons d'estratègia. Depurar el discurs i els conceptes, amb l'objectiu de no molestar a qui ha assumit l'odi a tot allò que sone a "català", no et lliura de rebre les crítiques irracionals del blaverisme paranoic (valga la redundància).
(*) Escola Valenciana sempre empra el terme "valencià" i ha promogut, fa uns mesos, la creació del web Softvalencià, tot i que ja existia Softcatalà. Una clara concessió a la consagració del secessionisme lingüístic a l'imaginari col·lectiu dels valencians. No obstant, això no ens ha de fer oblidar que es tracta d'una entitat que ha fet, i fa, una gran tasca per la nostra llengua.
Arran d'un assumpte laboral que em van contar a una escola on vaig treballar fa temps, em va vindre a la memòria una experiència personal viscuda durant la meua infància.
Fa temps que sé massa bé que qui diu ser la meua dona no ho és en realitat. Actue com si no me n'haguera adonat del canvi i ella no ha sospitat, fins ara, que jo conec la veritat. Gràcies a la meua innata astúcia, aguditzada pel perill de ser descobert, puc mesurar de manera extrema cada gest, cada reacció.
Fa un temps que vinc observant com el diari Las Provincias s'ha anat radicalitzant més i més cada vegada, apropant-se a l'extrema dreta valenciana i recuperant, per tant, l'esperit de quan el periòdic era dirigit per Mª Consuelo Reyna. Ja ho vaig comentar de passada ací a L'aixeta allà pel mes de juliol, arran d'un pseudoarticle sobre l'assumpte del Cabanyal. Cal recordar, en aquest sentit, que feia anys que el rotatiu havia moderat molt el seu discurs -mostrant una línia conservadora civilitzada-, coincidint amb el canvi de director i amb la seua entrada al grup Vocento (ABC, Telecinco, Punto Radio...).
Ho diu el raper sevillà ToteKing al tema Redes sociales del seu nou treball El lado oscuro de Gandhi: tanca el 'puto' Facebook ja!
“És un mort en vida”.
