Actitud en acció

Has vist com s’apropa, caminant per la vorera, amb la seua feminitat elegant. Al moment, has posat l’esquena recta i has estès una mica els dits de la mà dreta, agafant el cigarret de la mateixa manera en què ho fa Humphrey Bogart en la imatge que visualitzes a la teua ment. El cambrer ha mirat la tassa buida de cafè, ha fixat els ulls en ella de manera fugaç i t’ha preguntat després si volies alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de nou, has imitat Bogart, conscient, inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo, li has dit que no, amic, gràcies, amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit el so dels talons de les seues sabates a molt poca distància, el ritme que evoca el moviment sensual dels malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has optat per no girar-te. En compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a càmera lenta, alhora que has percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu perfum. A continuació, ella ha arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut a la taula. «Demà dinem a ca els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient. Tu has assentit amb el cap i, després de baixar la guàrdia uns instants, has continuat actuant.

Microrelat finalista en el mes de novembre en la VII edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca", organitzat per la Biblioteca Pública Municipal Esteve Paluzie de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons" a Barcelona

El dissabte 18 de novembre, a les 12h, vaig tenir el plaer de presentar Capsa de bombons a la llibreria Chronos de Barcelona. El mestre Sergi G. Oset (no deixeu de comprar els seus llibres), autor del pròleg del recull, va conduir l'acte amb mestria i gràcia, com en ell és habitual. Per altra banda, la xativina Sara Pons va fer una molt bona lectura d'alguns dels microrelats del llibre. Després, ens vam fer un vermut i vam xarrar una miqueta (més).

"Capsa de bombons" a Barcelona

El dissabte 18 d'aquest mes, a les 12h, presentarem Capsa de bombons a la llibreria Chronos (Barcelona). L'escriptor Sergi G. Oset introduirà l'acte i Sara Pons llegirà alguns dels microrelats del llibre. Després, ho celebrarem amb una cervesa (o més!).

"Capsa de bombons" a Fan Set (València)

Va ser un honor presentar Capsa de bombons a un lloc tan emblemàtic com la llibreria Fan Set de València. A més a més, em retrobava amb Rosa Barberà, qui va llegir alguns microrelats del recull, com ja va fer el 12 de maig d'aquest any a Xàtiva. Núria Cadenes es va encarregar d'introduir i amenitzar un acte que va acabar convertint-se en una agradable tertúlia.

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons" a Alacant

El divendres 20 d'octubre vaig tenir el plaer de presentar Capsa de bombons a la millor llibreria d'Alacant: Pynchon&Co. Es tracta d'un espai amb un encant especial, on es respira literatura de qualitat (cal parlar, també, de la simpatia i professionalitat de les persones que el regenten). M'acompanyava Rita Sánchez, qui va seleccionar alguns dels microrelats per tal de llegir-los en veu alta. L'ambient fou agradable, propici per a conèixer algunes persones molt amables.

Presentació de "Capsa de bombons" a Alacant

El divendres 20 d'octubre serem a la millor llibreria d'Alacant, Pynchon&Co, presentant Capsa de bombons. Rita Sánchez llegirà alguns dels microrelats del recull, que ella mateixa ha seleccionat. Us hi esperem!

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons" a Canals

Ahir dijous, 5 d'octubre, vam presentar Capsa de bombons a la Casa de Cultura de Canals. Nati Gómez es va encarregar de fer una lectura d'alguns dels microrelats del llibre que ella mateixa havia seleccionat. Hi va assistir bastant gent -algunes cares conegudes, d'altres menys- i l'acte fou concís, com les minificcions del recull. Després vam signar alguns exemplars de l'obra i, també, vam poder parlar amb les persones que van tenir la gentilesa d'acudir-hi.

Presentació de "Capsa de bombons" a Canals

El dijous de la setmana que ve, 5 d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la presentació de Capsa de bombons a la Casa de Cultura de Canals. Nati Gómez farà una lectura d'alguns dels microrelats del llibre. No és un bon pla abans del pont?

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons" a Pallejà

El divendres 22 de setembre vaig presentar Capsa de bombons a Pallejà, a la biblioteca municipal. Em va acompanyar la filòloga Aurora Giménez, qui va introduir l'acte i va llegir, amb elegància, alguns microrelats del llibre que ella mateixa havia seleccionat. Hi havia bastant gent i l'ambient fou molt agradable. A més a més, vaig tenir l'oportunitat de conèixer en persona diversos companys de lletres amb els quals mantenia -i mantinc- una relació virtual (Aurora, de fet, és un d'eixos companys). Per a mi va ser una vesprada-nit màgica.

Presentació de "Capsa de bombons" a Pallejà

El divendres 22 de setembre presentarem Capsa de bombons a la Biblioteca de Pallejà. M'acompanyarà Aurora Giménez, peça clau en la promoció d'activitats literàries al municipi del Baix Llobregat, qui llegirà alguns dels microrelats del llibre. Serà a les 19h de la vesprada.

 

Aurora Giménez seleccionant els microrelats que llegirà a la presentació

Últim acte de servei

Subjectava amb fermesa la pistola sense bales. El seu cos ja s'havia gelat.

Nova realitat

«Estic farta d’aquest home!».

Em vaig despertar amb la veu de la meua dona al cap, provinent del que semblava un malson del qual no hi recordava res més. En obrir els ulls, em vaig trobar amb la mirada dura d’Ariana, gitada al meu costat en postura fetal.

Després d’observar-nos mútuament en silenci durant uns segons, la vaig sentir parlar amb contundència... sense que obrira la boca en cap moment! «Mira’l... I quin alficòs de marit que m’ha tocat!», vaig oir amb claredat a la meua ment. De seguida, es va alçar enèrgicament i va eixir de l’habitació.

Vaig romandre al llit, tractant d’assimilar els fets, encaixant les paraules de la meua dona en el context de la nostra relació i veient la coherència de tot el conjunt. Mentre m’arribava l’olor del café que Ariana s’estava preparant, pensava en que feia temps que tenia la sensació d’un rebuig seu cap a mi. I ara, un poder telepàtic sobrevingut m’ho ratificava amb certesa absoluta. Perquè jo havia sentit clarament la seua veu, primer en la transició del son a la vigília i, després, ja completament despert. O potser havia patit una estranya al•lucinació? Diuen que hi ha gent que sent veus inexistents... No és possible que m’haguera imaginat allò que, fàcilment, podia intuir?

De sobte, em vaig adonar que ella m’observava des del llindar de la porta de l’habitació, deixant descansar el seu pes en el marc en una postura estèticament atractiva. Tenia una expressió d’amargor i fermesa alhora. Mentre ingeria el café, m’arribaven les seues paraules nítidament: «A més d’hipòcrita, ets un ignorant egocèntric. Acabes d’adquirir la telepatia i et creus l’únic en el món amb eixe poder. Si em pense que només faltaves tu...».

Living Dead

Durant la vetlla, al tanatori, de George A. Romero, en un moment determinat, un familiar es va adonar que el taüt era buit.

No era açò

Hui he vist, a la televisió, un programa on parlaven sobre això que anomenen bullying. Trobe que, per una banda, l’assumpte s’ha posat de moda, però que també és cert que els jóvens de hui són molt violents, amb tant de videojoc i tantes pel·lícules on es mata amb total tranquil·litat.

Tot això m’ha fet recordar la meua època de l’institut. He vist, a la memòria, la imatge d’un xic que venia amb mi a classe. Era poqueta cosa: prim, amb una expressió trista i un pentinat clàssic amb ratlla marcada a l’esquerra. Sempre era sol i crec que alguns companys del curs es reien del seu aspecte, de la roba que duia (no anava com la resta: portava pantalons de tela i camises d’home major).

Fins i tot, recorde haver participat en alguna broma de les que patia al vestuari. Evidentment, allò no tenia res a veure amb açò que està ocorrent ara mateix. És cert que cada vegada érem més els qui ens ficàvem amb ell, però, en el fons, no hi havia mala intenció. Jo, almenys, no vaig tenir en cap moment la sensació d’estar fent alguna cosa roïna. Pense que ell ho veuria com un joc, que no plorava ni suplicava de veritat i que es va inventar aquell presumpte «atac d’ansietat», tal com ho va definir un professor que em tenia mania.

Aquest relat va ser escrit per a un projecte contra l'assetjament escolar organitzat des de l'IES Consuelo Aranda, d'Alberic. Clicant ací accedireu al vídeo complet.

Imatges de la Fira del Llibre d'Alacant

Feia molta calor el dissabte passat a Alacant. Més encara, dins les casetes de la Fira del Llibre. Tot i això, hem de dir que els bombons de la nostra Capsa van aguantar bé. Va ser una experiència grata: és la primera vegada que visc un esdeveniment d'aquestes característiques des de l'altra banda. A més a més, era amb la millor llibreria de la ciutat: Pynchon&Co. Ací baix, podeu veure algunes imatges extretes de les dues hores durant les quals vaig poder signar exemplars del meu llibre de microrelats Capsa de bombons.

A la Fira del Llibre d'Alacant

 

Doncs el que veieu al cartell. El dissabte 8 de juliol, des de les 20h i fins les 22h, seré a la Fira del Llibre d'Alacant, signant exemplars de Capsa de bombons. En concret, em podreu trobar a la caseta n.13, de la mà de la molt recomanable llibreria Pynchon&Co. Cal dir, per altra banda, que hi haurà descompte, de manera que el preu del recull serà de 4,5 euros.

Entreteniment de luxe

Les xiquetes bessones, agafades de la mà i amb expressió seriosa, ens havien mirat fixament als ulls un per un. La seua presència inesperada, amb aquells vestits infantils d’una altra època, ens havia deixat glaçats. Des del primer moment, era clar que havia valgut la pena pagar un preu elevat per a gaudir de L’autèntic tren de l’horror.

Poc després d’allò, el vagó es va fer completament fosc i vaig notar a la cara el contacte amb una mena de fils humits. De manera instintiva, vaig girar el cap espantat, però no em vaig alliberar de seguida d’aquelles teranyines estranyes. Algunes passatgeres van cridar i un home assegut prop de mi va deixar anar un «Hòstia!» molt fort.

Es van anar succeint altres sobresalts, amb una periodicitat que deixava poc espai per a la tranquil·litat. L’inevitable Jason Voorhees, amb la seua màscara d’hoquei i el matxet; dolls d’un líquid roig i espès que ens esguitaven a tots; mans que eixien de sota els seients agafant-nos; un xiquet esquelètic, amb cabells llargs i negres que li cobrien la cara, arrossegant-se per terra... L’espectacle, de gran nivell, responia a les meues expectatives.

Pense que tots intuíem —no només jo— que encara ens esperava una sorpresa final. I així fou, en efecte. Les pantalles laterals es van il·luminar, mostrant-nos l’interior d’un dels vagons del tren, on vaig reconèixer alguns passatgers que havia vist abans a l’estació. De sobte, un aconseguit Leatherface va aparèixer als monitors, exhibint una estrident serra de cadena. Sense temps per a preveure la seua actuació, es va moure amb rapidesa cap a un home gros d’uns cinquanta anys i li va tallar el cap amb certa facilitat. Uns instants de silenci, protagonitzats per l’abundant sang del cadàver, van precedir el merescut aplaudiment general. A continuació, per la megafonia, se’ns va anunciar l’arribada del tren al seu destí: «Propera parada, Barcelona Sants. Correspondència amb línies 1, 3 i 4 de Rodalies...».


Microrelat finalista el mes de desembre al VII Concurs Microrelats ARC a la Ràdio.

Translació de l'amor

La primera cançó que Amador va composar per a Soledat la va fer plorar d’emoció. «La guitarra vibra d’una manera especial», va dir, feliç, el músic. «En vull més, amor meu», respongué ella.

L’amant es concentrava al despatx i construïa xicotetes joies melòdiques per a Soledat. Però, amb el pas dels mesos, Amador es va anar recloent a l’estança, sempre abraçat a la seua estimada guitarra.

Des de fora, ella escoltava amb tristesa els arpegis i la veu que entonava aquelles noves cançons d’amor. Plorava i comprenia que el cor del músic pertanyia ara a l’instrument cordòfon.


Microrelat amb què he obtingut el primer premi al Concurs de Microcontes Primavera Musical, organitzat per la Biblioteca de Pallejà.

Última oportunitat

Va afrontar l'abrupta visita nocturna amb excuses de mal pagador. Es van cobrar el deute amb un silenciós tret.

Presentació de "Capsa de bombons" a Alcoi

El dijous 18 de maig vam fer la segona presentació de Capsa de bombons. Va ser a Alcoi, a un lloc amb un encant especial: el pub L'Escenari. Àngels Vicedo va seleccionar alguns dels microrelats del llibre i els va llegir amb plena solvència. L'ambient fou molt agradable. Fins i tot, vam tenir l'ocasió de conèixer el poeta alcoià Josep Cortés, una persona encantadora.

 

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons"

La veritat és que vam omplir la llibreria La Costera en la primera presentació de Capsa de bombons. Toni Cucarella ens va parlar sobre el gènere del microrelat i va explicar com ell el va practicar als seus inicis, tractant de publicar algun recull sense èxit amb les editorials (eren altres temps, on les minificcions no gaudien de prestigi). La seua introducció, farcida d'interessants referències, va concloure amb unes paraules sobre Capsa de bombons. Fidel al seu estil, en forma i contingut, de gran escriptor, de geni i figura. Jo vaig explicar el procés que va donar com a resultat aquest llibre, publicat per l'editorial El Toll. Per la seua banda, l'actriu Rosa Barberà va llegir alguns microrelats de Capsa de bombons, amb gràcia i professionalitat, seleccionats per ella mateixa.

He recopilat moltes fotos de l'acte. Us en mostre unes poques. Si voleu veure'n més, cliqueu aquest enllaç a la pàgina de Facebook del llibre, on informem de totes les novetats relacionades amb Capsa de bombons.

Un plaer compartir la vesprada-nit amb Cucarella i Barberà, i amb tanta gent que va exterioritzar el seu gaudi de l'acte.