dissabte, 27 de juny del 2009

Poema dadaista

Aquests dies hem intercanviat opinions ací a L'aixeta un blocaire que es fa dir dadaista i jo mateix. És evident que tenim posicions molt diferents, almenys pel que fa a l'assumpte basc.

Més enllà d'altres consideracions, el seu nom m'ha fet recordar un text de Tristan Tzara, fundador del moviment dadaista.

El dadaisme fou el precedent immediat del surrealisme, sent un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda. El principal punt comú a totes les activitats dadaistes va ser la revolta explícita i militant contra l'ordre establert de la societat burgesa.

Partint de la idea que l'art havia perdut tot el sentit, unit a la corrupció de la burgesia, pensaven que calia provocar l'escàndol i el desconcert capgirant les expressions artístiques tradicionals.

Com deia, aquests dies m'ha vingut al cap un text de Tristan Tzara; en ell ens dóna les instruccions per fer un poema dadaista.





PER FER UN POEMA DADAISTA


Agafeu un diari.

Agafeu unes tisores.

Trieu un article del diari que tinga la llargària que penseu donar al vostre poema.


Talleu tot seguit amb cura cadascun dels mots que formen l'article i fiqueu-los en una bossa.

Sacseu amb delicadesa.


Traieu tot seguit cada retall, l'un darrere l'altre, en l'ordre que hagen eixit de la bossa.


Copieu-los a consciència.


El poema se us assemblarà.


I heus ací "un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat encisadora encara que incompresa per la massa".



El text original és en francés. Jo he copiat la traducció al català feta per Salvador Jàfer -canviant únicament "estisores" per "tisores"- que té penjada al seu bloc La terra d'enlloc.

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

A més amés, diuen els estudiosos del tema que Tristan Tzara jugava a l'escacs amb Lenin asseguts en una vore de Zurich i parlaven de revolucions i subversions. Dubte molt que el teu interlocutor dadaista d'aquests dies subvertira res quan només posar alguns conceptes sobre el blanc ja li feien por (o nosa).

Vicent Terol ha dit...

No sabia eixe detall. Canviaria les normes dels escacs?

És cert que, des del primer moment, em va sorprendre que l'interlocutor a qui et refereixes tinguera per nom dadaista.


Salut!

dadaista ha dit...

El fet que Lenin i Tristan Tzara juguessin als escacs no indica que pensessin igual ni fins i tot que fossin amics...Els companys de mus del constructor de la Y vasca no va tenir inconvenient a seguir amb la partida de mus aquella mateixa tarda..., mancant aquest perquè jeia en el carrer mort com un gos.

Gràcies, Vicent...per aquest post en “l'aixeta”. He procurat correspondre't tan bé com sigui possible en el meu blog. No sóc bon pintor, pitjor poeta...ho vaig intentar però no va sortir...encara així la meva millor obra està aquí...és un retrat i el text explica que és la part que m'identifica amb un antic moviment artístic.

http://reflexiones-de-dadaista.blogspot.com/2008/11/dada-no-significa-nada.html

Vicent Terol ha dit...

dadaista:

Tristan Tzara va estar afiliat al Partit Comunista Francés.

He visitat l'entrada. Està bé el quadre.


Salutacions

dadaista ha dit...

Vicent, m'alegro que t'agradi el meu retrat del president del BSCH. La tècnica és revelat sobre cartró i grafit.

Crec entendre el teu aclariment però no puc compartir la vinculació entre dadaisme i comunisme ja que el fet que esmentes passa molts anys després que Lenin fora embalsamat i Samuel Rosenstock formés part de la resistència francesa a la invasió alemanya. La seva etapa comunista de 1947-56... no sembla tenir relació amb el període de la gran guerra quan es funda el dadaisme...Si la paraula hagués estat revisionista ¿?. però el moviment artístic-filosòfic va evitar la política..Més em creuria que Lenin fos un dadaista inconfesable. Da-Da...no tanco la porta a qui li donés nom.