divendres, 5 de novembre del 2010

Mort en vida

“És un mort en vida”.

La sentència, referida a l'Oriol, fou llegida per aquest de manera accidental a una xarxa social d'Internet. La percepció general dels seus coneguts, segons va poder comprovar, es corresponia amb el que ell mateix sentia.

El dia següent, l'Oriol acudí a un metge forense, el qual va certificar amb plenes garanties la seua defunció. L'eliminació de qualsevol possible incertesa relacionada amb aquest assumpte el deixà, en certa manera, més tranquil.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

cal assumir les pròpies defuncions, les definitives i les parcials

Pilar ha dit...

Diuen que la mort es pot produir per diferents causes. Considero importants els criteris dels metges legalitzats per a diagnosticar-la. Cal traspassar les barreres de la suggestió i l'estudi de l'entorn ha de ser molt acurat. A banda d'aquesta parrafada, em pregunto: Què és la mort?

Vicent Terol ha dit...

Gràcies, Tibau i Pilar, pels comentaris.

Salutacions.