dimecres, 30 de març del 2011

Ah! Que l'OTAN no és una ONG...

En una roda de premsa a Nàpols, un dia després que l'OTAN assumira el control militar de totes les operacions a Líbia...



Charles Bouchard, tinent general, designat com a cap de la missió occidental a Líbia (28/03/2011): "Cada acció serà duta a terme de manera que el dany col·lateral siga reduït al mínim".




Comentari: Està bé que es reconega l'evidència: que les bombes llançades pels països occidentals en la guerra de Líbia (recolzada pel Govern espanyol, entre d'altres) mataran -han mort ja- civils. Això sí; se'ns diu que el número de víctimes, o "danys col·laterals", serà reduït al mínim, com quan fas càlculs tenint en compte una variable en una gràfica matemàtica. Fins ara, l'aparell propagandístic ha funcionat millor que mai, venent-nos la intervenció com un acte ètic on els míssils Tomahawk destrueixen objectius militars de forma neta, a la manera d'un videojoc. És bo per a la nostra higiene moral que comencem a ser conscients de la realitat. L'OTAN no és una ONG.

2 comentaris:

Speaker ha dit...

La guerra sempre és lletja, mai un motiu d'alegria, encara que suposadament eixa intervenció evite un mal major.

Vicent Terol ha dit...

Dir que aquesta intervenció evita un mal major encaixa dins el relat que ens han contat la majoria dels polítics i els mitjans de comunicació: Gaddafi és un monstre contra el qual s'ha rebel·lat el poble; el dictador respon massacrant l'alçament popular; cal frenar-lo.

El meu problema és que, primerament, no em crec que EEUU, França, Regne Unit i companyia actuen motivats per una raó ètica.

Segon, sembla que cal matisar molt això que la revolta siga popular: hi ha algun ex-ministre, part de l'exèrcit de Líbia...

Tercer: Sense negar que Gaddafi siga una mala persona, podem constatar que Líbia compta amb una gran xarxa d'escoles públiques, hospitals i clíniques; que els libis tenen el major ingrés per capita d'Àfrica. Que, en resum, no és pitjor que altres dictadors que han recolzat aquesta guerra, ni té menys escrúpols que un Obama o un Sarkozy.

Per últim, se'ns estan amagant les conseqüències de l'agressió occidental. Els coneguts com 'danys col·laterals' són, en aquesta guerra, més invisibles que mai.