Havien transcorregut uns mesos des de la resurrecció dels morts. Ara, mentre el zombi immobilitzava amb brusquedat aquella dona a terra, un senyal difús va creuar la seua tosca ment com una estrela fugaç. Durant uns segons va vacil·lar, però, de seguida, va començar a mossegar-la de manera mecànica. Els crits ensordidors d'ella, l'última persona viva sobre la Terra, precediren un llarg silenci. Fou un punt d'inflexió: sense humans, l'existència dels morts vivents no estava en perill, però seria més avorrida.
3 comentaris:
Acaba de nàixer la zombi més jove.
Ja els hi està bé!
No es pot matar tot el que és gras...
xavier: Exactament.
Carme: No ho van preveure?
Gràcies, xavier i Carme, pels comentaris.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada