El diumenge va ser el Dia de la Dona Treballadora. Se suposa que es tracta d'una data en què toca reivindicar els drets de la dona, denunciant les situacions d'injustícia a què es troba sotmesa.
De vegades he llegit que, si vols que un problema no se solucione, li has de dedicar un dia. Tenim el Dia sense cotxes, el Dia de la sida, el Dia sense compres, el Dia del Treball... Qualsevol diria que tots els dies de l'any tenen assignada alguna celebració més o menys reivindicativa. Trobe que es hipòcrita promocionar un "Dia de" (o "Dia sense") i al mateix temps mantenir, la resta de dies i també eixe, un estat de coses en el que se sosté el que suposadament es pretén denunciar.
És cert que molta gent, amb bones intencions, aprofita algunes d'aquestes dates per recordar certes injustícies. És el cas del Dia del Treball, i també del Dia de la Dona, per exemple. Però també és veritat que es tracta d'una cosa molt institucionalitzada, i podem veure com els mateixos que contribueixen a mantenir les situacions denunciables, ixen al carrer a disfressar-se eixe dia de crítics. Em referisc als polítics, entre d'altres.
El passat 8 de març es va parlar, bàsicament, de dues reivindicacions: la igualtat salarial entre home i dona, i la despenalització de l'avortament. Ahí va acabar tot. No és que demanar això estiga malament, però no anar més enllà oculta altres situacions.
Hi ha moltes coses que formen part del nostre paisatge i ningú va citar l'altre dia. Per què no es parla del criteri seguit a l'hora d'escollir les presentadores dels informatius a la televisió? No és criticable el paper decoratiu de la dona com a Fallera Major,
Bellea del Foc o Reina de
nosequines hòsties en diverses festes? Quin polític ha mostrat el seu desacord amb que siga el Rei, i no la Reina, qui tinga el càrrec de Cap d'Estat? (No tinc cap interés en que siga al revés, però és important simbòlicament, quan parlem dels models que es transmeten). Algú ha qüestionat el fet que un grup de xiques joves, ensenyant cuixa, reben al campió d'una carrera de cotxes o de bicicletes? I què em dieu de les
cheerleaders ("animadores") dels equips de bàsquet? Per què el cognom de l'home, quan es té un fill, ha de ser el que perdure de generació en generació? I així podríem seguir una bona estona...
El dia 8 de març va ser el Dia de la Dona; o de la Dona Treballadora, em dóna igual. Hui, 10 de març, és el Dia de l'Home. Com tots els dies, inclòs el 8 de març.
Conejas Y Gallinas - La Polla Records Tengo treinta y nueve años, soy una mujer.
Limpio el polvo de mi vida que no me deja ver.
Sé que sufro para nada
y mi sombra vive presa de muchos porqués
¿Quién sabrá por qué vivo así?
Esclava de mi casa.
Lavo, friego, limpio y abrillanto,
curro mucho, pero aunque me canso
cada noche debo ser prostituta por deber.
No soy nada, yo no pienso, yo no estoy aquí.
De política no entiendo, total qué...
A unos pelos en el pecho he de obedecer
y una chorra y dos pelotas tienen el poder.
¿Quién, quién sabrá por qué vivo así,
debajo de un imbécil?
No, no, no quiero más miedo,
pero el buen dios, y así me lo enseñaron,
aunque no quise hizo de mí prostituta por deber.
Yo sufro de los nervios
y tomo muchas clases de pastillas
y en mis sueños creo ser prostituta por deber.
Soy la fábrica de carne,
mis hijos son del Estado.
Y soy una prostituta.
Y soy una prostituta.
Y soy una prostituta.
No puedo elegir.
