Això diu que era un llaurador que estava mig sord, a qui no li feia gràcia que la gent se n'adonara d'aquest defecte, cosa que, per altra banda, no és infreqüent.
Eren les festes de Montesa, i l'home havia anat molt matí a l'horta a treballar. Després d'una bona estona d'estar llaurant, va veure que s'alçava una polseguera pel camí, senyal que venia gent.
"Això deuen ser els músics que venen a tocar a les festes", es va dir. Va sentir preocupació, com li passava cada vegada que es veia obligat a intercanviar paraules amb algú. "No passa res, em prepararé les contestacions...".
El pobre home es va posar a imaginar com hauria de ser el diàleg que tindria lloc en breus moments. "Primer em preguntaran: Què? Ha llaurat molt hui? I jo contestaré: De la bassa ençà". Tenia una bassa per a regar, i una corda amb un nuc, el qual li permetia de saber la quantitat d'aigua que hi havia dins.
"Després diran: Vaja! Hi haurà molta aigua en la bassa? I jo els respondré: Fins el nuguet". L'home va seguir imaginant l'escena: "Com no hauran estat mai a Montesa, igual em pregunten per on es va; jo els diré: Per aquelles penyetes d'allà".
Quan va aplegar la gent que venia pel camí, molt educadament es van adreçar al llaurador:
-Bon dia, germà!
-De la bassa ençà -va contestar ell.
-Germà, que està sord? -li van preguntar estranyats.
-Fins el nuguet!
-Xé, vaja i que els dimonis se l'emporten!
-Per aquelles penyetes d'allà.
8 comentaris:
Una història ben certa... havia sentit alguna de semblant....
A vegades sentint bé i tot, ens imaginem el diàleg que tindrem amb algú i no escoltem el que després ens diu... fins que veiem que allò del que parlem no té gaire sentit...
Una abraçada!!!
Un "sussoït" molt bo, Vicent.
Cucarella
Vicent, l'enllaçat des de La Cuca Salamanduca
Cucarella
Una història molt graciosa!
M'agrada escoltar aquestes històries que van d'orella a orella i ara has "immortalitza't" a L'aixeta!
Salut!
ajaja Una història ben trobada! A saber que tindrà de certa!
Eva: Interessant la teua lectura. No havia pensat en una interpretació metafòrica.
Toni: Moltes gràcies. Tinc un altre també prou divertit, ja te'l passe. Ens veiem prompte!
Txarli: M'alegre que t'haja agradat!
glamboy69: Mai se sap, mai se sap...
Gràcies a tots pels comentaris. Jo me'n vaig a dormir ja, que tinc una son...Au, bona nit!
Hola! he vist al bloc de la zel que preguntaves per la foto i és una que va guanyar el Premi Pulitzer 1994, feta per un periodista que es deia Kevin Carter. Als pocs mesos de rebre el premi es va suicidar. Amb aquestes dadesla trobaràs a la xarxa. Ara , ja que sóc aqui, em dono una volta pel teu bloc :)
kweilan, gràcies per la informació. Ara visitaré el teu bloc. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada