Emoció intensa amb Polar

Slowcore és un terme anglés emprat per a definir la música que fan alguns grups, caracteritzada per un ritme lent i -de vegades- un aire trist.

A Polar, banda valenciana, se'ls ha ubicat habitualment dins aquesta etiqueta. Clarament influenciats per Galaxie 500 i per Low, les seues cançons transmeten emoció intensa i sensació de pau, repartides en diferents moments. En moltes ocasions, els temes de Polar comencen de manera molt pausada i delicada i, a poc a poc, acaben esclatant en bellíssims desenvolupaments de guitarres d'alta sensibilitat i contundència a la vegada. Cal dir, de totes maneres, que als seus darrers treballs -sobretot a l'últim de tots, Fireflies In The Alley-, els ritmes lents han anat deixant pas a la seua faceta més sorollosa, un poc en la línia dels mítics The Velvet Underground.

Una de les meues cançons preferides del grup valencià -i de tota la música que conec- pertany al seu àlbum, de l'any 2002, A Letter For The Stars. La peça, d'una gran bellesa, aconsegueix emocionar-me i atreure'm dins d'ella, fent-me realitzar una mena de xicotet viatge de gran intensitat. M'he permès fer una traducció lliure -totes les traduccions són lliures- de la lletra de It's So Cold Outside.




Fa tant de fred fora


Tu digueres que feia fred fora
mentre jo estava a la porta.
Durant mil anys o més
sempre hi hagué la mateixa història
bategant al voltant del meu cap.

Vine amb mi i anem-hi al parc;
canviarem el món amb paraules,
gitats a la gespa.
Però ja has escoltat aquestes paraules abans.

Crec que em caic.
Crec que m'enfonse.

La marginació de Camps

En relació al fet que Francisco Camps no fóra invitat a la "V Trobada Espanya-Àfrica de Dones per un món millor"...


Rita Barberá, alcaldessa de València (29/3/10): "Camps ha sigut marginat de la Trobada. És un menyspreu intolerable."




Comentari: Rita, està bé que feu servir el victimisme front al Govern espanyol de manera constant. Que utilitzeu la manipulació una vegada i una altra -amb l'ajuda indispensable de Canal 9- per a fer-nos creure que tots els problemes del País Valencià són atribuïbles a Zapatero. Veieu que el poble s'ho creu tot i que la cosa us dóna un excel·lent resultat electoral. Però no penses que t'has excedit en aquesta ocasió? No se n'adonarà la gent, amb certa facilitat, que Camps no és una dona?

La paradoxa del catàleg dels llibres no autoreferents

El catálogo imposible

No me sorprendió que el infierno fuera una biblioteca. Tener acceso a las palabras y no a lo que designan es la más refinada versión del suplicio de Tántalo.
-Puedes pedirme cualquier libro -me dijo el bibliotecario, un demonio plomizo de ojos melancólicos.
-¿Y si no lo tienes?
-Los tengo todos -replicó con orgullo (satánico, naturalmente).
-¿Tienes, por ejemplo, El paraíso perdido en boloñés? ¿Y el catálogo de todos los libros en los que aparece la palabra "clepsidra"?
-Los libros que no tengo en acto, los tengo en potencia. Puedo traducir a Milton al boloñés y confeccionar ese catálogo en cuestión de segundos.
-¿Y si te pido un libro que no tienes ni eres capaz de hacer? -insistí.
-Eso es imposible.
-Supongamos que sucede.
-En ese caso, quedarías libre -dijo el demonio con una mueca parecida a una sonrisa-. Pero si estás pensando en un libro infinito, no te lo aconsejo: aunque soy muy rápido, tardaría una eternidad en confeccionarlo, y mientras no podrías pedirme ningún otro.
-Estaba pensando en un catálogo... Como sabes, hay libros autorreferentes, es decir, que se mencionan a sí mismos. Por ejemplo, en el Quijote se habla del Quijote, y en la Divina Comedia Dante alude a la gestación de su poema. Por no hablar de los numerosos libros que llevan un prólogo alusivo a su propio contenido...
-¿Quieres el catálogo de todos los libros autorreferentes? Eso está hecho.
-Al contrario: quiero el catálogo de todos los libros no autorreferentes.
-Bueno, será bastante más extenso, pero no tardaré mucho -aseguró el bibliotecario, y desapareció con un sordo chasquido.
Al poco rato volvió con un enorme volumen, del tamaño de un armario, en cuya portada ponía en grandes letras góticas: Catálogo de los Libros No Autorreferentes.
-Aquí lo tienes. ¿Quieres comprobar si están todos? -preguntó el demonio con una sonrisa burlona.
-¿Está el catálogo? -pregunté a mi vez.
-¿Qué quieres decir?
-Si el propio Catálogo de los Libros No Autorreferentes (CLNA: la sal de esta insulsa condena) figura en esas páginas.
-No -respondió el bibliotecario con expresión sorprendida.
-En tal caso, tu catálogo es un libro no autorreferente, puesto que no alude a sí mismo.
-Así es -admitió el demonio.
-Pero, puesto que es un libro no autorreferente, debería estar incluido en el CLNA. Tu catálogo es incompleto.
-Es cierto. Pero no cantes victoria: no tengo por qué acertar a la primera -dijo el bibliotecario pasando las páginas del enorme libro a una velocidad vertiginosa y haciendo una fulminante corrección con una pluma de colibrí que se sacó de la amplia bocamanga y mojó en su propia saliva -. Voilà: ahora el catálogo está completo.
-¿Debo entender que has añadido a la lista el propio CLNA?
-Así es. Puedes comprobarlo si quieres.
-No es necesario, te creo... Pero, en tal caso, en el catálogo figura ahora una alusión a sí mismo, y, por tanto, es autorreferente, luego no debería estar en el CLNA. Tu catálogo es erróneo.
-Tienes razón, ahora mismo borro la... -empezó a decir el demonio, pero su frase se interrumpió para convertirse en un gemido de frustración, mientras el catálogo imposible se esfumaba dejando en su lugar un rectángulo de sombra, el hueco de una puerta.



Extret de El libro infierno (2008), de Carlo Frabetti.



Entrades a L'aixeta relacionades amb Frabetti:

Al voltant de la tortura

II no parla al seu manifest d'ETA... ni d'E.T.

Indústria amb cultura? (D') Evolution Summit

Leo Bassi, Miguel Brieva, Compartir dóna gustet, el Cosmonauta, Michel Bauwens (P2p Foundation), Traficantes de Sueños, Orxata Sound System... són alguns dels noms que estaran presents a (D') Evolution Summit.

Els dies 30 i 31 de març, els Ministres de Cultura dels 27 Estats de la Unió Europea, invitats per la ministra espanyola Ángeles González-Sinde, es reuniran a Barcelona amb motiu de la Cimera de Ministres per a clausurar el Fòrum Europeu d'Indústries Culturals.

(D') Evolution Summit és un acte paral·lel a l'institucional, organitzat per la comunitat creativa i la societat civil, on es tractarà, entre altres coses, de separar els mots indústria i cultura. Segons podem llegir a la presentació de l'esdeveniment, es proposarà un model de cultura que beneficie a tots, que incentive la creativitat i no sols la recaptació, i -sobretot- que no ataque Internet.

Del 29 al 31 de març es retransmetran en directe totes les activitats programades. Un streaming permanent. Accions com "Entrega de música a les perruqueries vs. l'avarícia no entèn de futur" o "La ponència que falta" es duran a terme eixos dies.

Us deixe amb el vídeo de promoció:

L'ambició frustrada d'Alfonso Rus

Imagine que molts coneixeu la notícia: la revista satírica El Jueves li ha dedicat una de les seues seccions estel·lars -"El gilipollas de la semana"- ni més ni menys que al nostre Alfonso Rus. Tot un èxit per a l'ambiciós alcalde de Xàtiva, sent protagonista destacat a una publicació d'àmbit estatal que compta amb una gran difusió.

El fet que ha catapultat Rus cap a la fama definitiva no ha estat altre que l'actuació de la Diputació que presideix, consistent en censurar deu fotografies de l'exposició "Fragments d'un any" al MuVIM, organitzada per La Unió de Periodistes Valencians.

L'home s'ha limitat a ser coherent amb el seu estil de sempre: prepotència, fanfarroneria, aires de dictador... Un estil que, a nivell local, li ha reportat victòries electorals amb plena comoditat. La qual cosa ha tingut com a conseqüència una trajectòria ascendent dins del Partit Popular.

Alfonso Rus sempre ha sigut una persona amb una ambició sense límits. I ha anat aconseguint molts dels seus objectius, començant pel seu èxit com a empresari. Però també s'ha trobat amb la derrota, com quan va intentar ser president del València CF.

Personalment, sempre he pensat que l'estil Rus -una mena de Berlusconi a la valenciana- funciona molt bé a nivell local. Que, fins i tot, pot ser president de la Diputació, tenint en compte el context institucional que tenim, amb personatges com Carlos Fabra, Rita Barberá o Camps. Però que eixes maneres de cacic no el poden fer pujar molt més alt que això, contràriament al que la seua cega ambició li fa pensar.

A més a més, des del cas Gürtel, tot el que ocorre al País Valencià té un ressò mediàtic a tot l'Estat espanyol que abans no tenia. I això suposa una pressió, i un fre, per a moltes de les formes d'actuar que els polítics valencians han vingut practicant els últims temps. Possiblement, la famosa censura de les fotografies haguera passat desapercebuda fa dos anys.

Ni el Consell ni el PP estatal han recolzat Rus en aquest lamentable episodi. Tots dos s'han desmarcat de l'assumpte i, segons conten alguns periodistes, en privat diuen que ha estat una estupidesa. Això sí, ell segueix en la seua línia. Ahir, a una televisió, deia que tot l'escàndol que s'ha organitzat "l'excita". Declaració marca de la casa.

Alfonso Rus, amb tot açò de les fotos, ha consolidat de manera visible el seu sostre dins la política. No arribarà més lluny del que ja ha arribat, cosa que el farà rabiar, atès que -com deia- és un home amb una ambició desmesurada. Però compte!, que no està amortitzat com a polític: l'any que ve tornarà a guanyar; perdó, a presentar-se com a candidat a alcalde. Mentrestant, sols podrà satisfer el seu desig d'un major poder assaborint l'èxit d'haver aparegut com a "gilipollas de la semana" ni més ni menys que a El Jueves.



Aquest text apareix hui publicat al diari digital ARAMULTIMÈDIA.

Ciberacció de Greenpeace contra Nestlé

Greenpeace està difonent un vídeo on denuncia que Nestlé destrueix les selves tropicals d'Indonèsia, substituint-les per gegants plantacions d'oli de palma, present a les conegudes galletes de xocolate Kit Kat.

Per altra banda, l'esmentada empresa -la companyia agroalimentària més gran del món- ha reaccionat vetant la versió anglesa de l'audiovisual dels ecologistes.

Ací hi pots obtenir més informació, i també signar la petició que fa Greenpeace a Nestlé, consistent en demanar-li que deixe de destruir les selves tropicals d'Indonèsia.

Per cert. La notícia no la trobareu als mitjans de comunicació massius (jo, almenys, no l'he vista): són massa els ingressos que reben d'aquesta empresa en forma de publicitat. Qui s'anuncia a la premsa, posant una bona quantitat de diners, compra silencis i complicitats.

Conselleria va cedir davant un racista inculte

"¿Sabe la Masaborreguera que las lenguas cooficiales no sirven para nada y son de reciente creacion? Menos el Valenciano y sus variantes, Mallorquin y Catalan que siempre lo han hablado la gente rural y sin cultura, el Vasco no ha existido nunca."

"Sobre el Gallego, a mi me da risa, pero respeto mucho a quien lo hable, es mas me parece muy bien que haya gente que se entretenga en aprender un portugues mal hablado en lugar de estudiar ingles o simplemente español como hacen todos los paises de Europa."

"En Valencia no se puede estudiar en español."

"Esas lenguas minoritarias y autonomicas solo sirven para ir por casa y legitimizar a los politicos autonomicos, no sirven para nada mas."

"A pesar de todo, aun hay ciudadanos que piensan que en España se puede elegir estudiar en gallego o español, valenciano o español, etc.. Pues no, eso le llaman inmersion linguistica progresiva hacia las lenguas muertas." (*)

"Respecto al nacionalismo, igual que muchos moros e inmigrantes vienen a España a dar por culo y queremos que se vayan, de igual manera queremos que los catalanes que no esten a gusto siendo españoles se vayan a dar morcilla a cualquier país que los acoja, nadie les obliga a estar aquí, lo mismo podemos decir de los vascos."

"Queremos un gobierno que fomente implantar empresas en España liberalizando el mercado laboral como en Europa, dode se permita contratar y despedir con total flexibilidad."

"El colegio Sanchis Guarner no tiene comedor lo cual es una ventaja porque si no lo hay condiciona que muchos inmigrantes o gitanos no se matriculen." (**)



L'intel·lectual autor de les anteriors perles no és altre que Juan Vicente Santacreu, el pare de la xiqueta que va protagonitzar la polèmica al voltant de la llengua emprada a un examen de Primària: Ella -seguint les indicacions del pare- va respondre en castellà a una assignatura impartida en valencià; lògicament, fou suspesa. Després de les pressions conservadores, fruit d'un espectacle mediàtic organitzat per JV Santacreu, el Govern valencià va ordenar que el col·legi incomplira la normativa vigent i l'aprovara.

El personatge té un bloc anomenat MasaBorreguera, del qual estan extretes les frases de dalt. L'home segueix una línia ideològica d'extrema dreta, amb una aparent actitud de rebel·lia antisistema. Molt semblant a l'estil de Jiménez Losantos i Libertad Digital, dels què segur que n'és seguidor. Això sí: amb menys cultura i més faltes gramaticals que aquests.

Que una persona tinga eixes idees, i que les expresse a Internet amb la prepotència de qui se sent sabedor de determinades veritats que la resta desconeixem, no és quelcom escandalós. Fins i tot podria ser divertit, si ens fixem en el poc trellat que destil·la el descervellat en qüestió. El que indigna de veritat és que un personatge així siga el que haja fet que Conselleria obligue el col·legi Sanchis Guarner a cedir a unes exigències que van en contra de la reglamentació (i en contra de la nostra llengua).

Per cert que el tal JV Santacreu és un tant pillastre, atès que té també un espai web de llenceria eròtica femenina. Cosa que va generar certa polèmica perquè l'home hi tenia allotjat, entre mig de les fotos de xiques amb poca roba, un banner sobre l'assumpte de la seua filla. El va eliminar després que Levante-EMV se'n fera ressò d'aquesta -diguem-li- curiositat.



(*) La "immersió lingüística progressiva" no existeix. Hi ha Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) i Programa d'Immersió Lingüística (PIL). Juan Vicente els ha fusionat en una mostra d'originalitat creativa...


(**) Aquest comentari racista va tenir molta repercussió. Segons he comprovat, el pare de Natalia Santacreu va modificar la segona part de la frase posteriorment i la cosa va quedar així: "...lo cual es una ventaja desde le punto de vista del nivel educativo evitando que sea uno de tantos colegios refugio para los padres."

L'arrogància del bou a la plaça

Durant la seua intervenció a la comissió de Medi Ambient del Parlament català, on s'està debatent el futur de les corregudes de bous...



Luis Francisco Esplá, torero nascut a Alacant (17/3/10): "Els bous són l'únic espectacle comparable a l'òpera (...) El bou, a la plaça, mor en actitud d'arrogància".




Comentari: Efectivament, sempre que hom veu un concert d'òpera, ho associa a les corregudes de bous. On està la diferència entre un espectacle i l'altre? Eh?! Fins i tot hi ha gent que els confon. Per altra banda, és cert que el bou és un arrogant prepotent que té la mania de rebel·lar-se contra el torero que el va matant a poc a poc.