Vestit de pres per a Sabadell-CAM a Xàtiva

Un vestit de pres. Això és el que va deixar ahir el Pare Noël a l'oficina de Sabadell-CAM. I no ho va fer de manera gratuïta, atès que allí es va justificar el perquè d'aquell 'regal':


La CAM, amb la seua història recent, és sinònim d’un saqueig dels diners públics, dels nostres diners.

Després de ser intervinguda per una gestió corrupta, amb 3.000 milions d’euros de les nostres butxaques, la seua ex-directora general encara va exigir cobrar una pensió vitalícia de 370.000 euros. I els seus consellers van rebre prejubilacions de 2 milions (d’euros).

Investigada per la Justícia, la CAM ha estat al servei de l’administració autonòmica, possibilitant el lluïment d’aquesta amb projectes faraònics; afavorint l’enriquiment desorbitat de polítics i dirigents de la caixa; i, finalment, ajudant a l’empobriment de la societat.

Per tot això, li regalem un vestit de pres!


Fou un dels cinc punts escollits per aquest Santa Claus. Els altres van ser la seu del PP, Bankia, l'Agència Tributària i l'Ajuntament.

Al bloc de caMot, responsables d'aquesta acció divertida i reivindicativa, hi podeu trobar més informació.

Per cert. Aquest matí, segons ha demostrat un usuari de Twitter, encara estava penjat el vestit de pres...

Noël for Vendetta

El dia 22 de desembre a les 17:30h i des de l'estació de Renfe, jo, el Pare Noël, visitaré la vostra ciutat: Xàtiva. I ho faré indignat, preocupat com estic per tota la situació social que hi ha. Sí: no sols estic pendent dels xiquets; sé que hi ha grandets que no s'han portat bé últimament, causant dolor, fam i misèria.

Per això, en aquesta ocasió, durant la meua presència a la cap

ital de la Costera, faré un recorregut públic per la lo
calitat, repartint 'carbó' als qui necessiten millorar la seua conducta. Tot tindrà -això sí- un aire festiu, amb música i la millor de les intencions: l'esperit nadalenc estarà present, i tots vosaltres i jo creiem en la capacitat de rectificar.

No avance a qui li deixaré 'regals', ni tampoc quins presents seran en concret (Deixem un marge per a la sorpresa...). La intenció és que certa gent reflexione sobre el que ha fet. Sí que puc afirmar que, en qualsevol cas, ho faré amb la meua característica rialla: un símbol d'amor i de pau, de fraternitat i concòrdia. És Nadal!!

HO, HO, HO...!!!



Pàgina de Facebook de Noël for Vendetta

Retrovisor: Díaz Ferrán: "Menos samba..."

Quan he vist al diari Público que el president de la CEOE, Díaz Ferrán, apostava per "treballar més i guanyar menys" com a sol·lució per a eixir de la crisi, he pensat que es tractava d'un titular-caricatura sensacionalista del periòdic progre de Jaume Roures.

Però després, llegint la notícia sencera i veient el vídeo, he comprovat que el missatge que volia llençar el cap dels empresaris era certament eixe. Ja era hora que algú diguera les coses clares!

Sembla que l'home té els dies comptats com a president de la patronal espanyola, atès que ell mateix ha decidit avançar les eleccions per al càrrec que ostenta. No ha descartat presentar-se, però és vox populi que no ho farà, en un gest de generositat cap a altres possibles candidats.

Com tothom sap, Ferrán ha destacat per la seua excel·lent gestió com a empresari: Air Comet sols deu 100 milions d'euros; els problemes de Marsans per a pagar un préstec a Banesto podrien ser més greus del que són; l'asseguradora Mercurio ha d'aportar garanties per la irrisòria quantitat de 18 milions d'euros; i només compta amb una única demanda per presumpte frau fiscal en relació amb Aerolíneas Argentinas.

El seu currículum l'avala per a -d'una manera altruista- aportar receptes per a eixir de la crisi: treballar més i guanyar menys; es pot dir més alt però no més clar. I ho fa ara que encara és president de la CEOE, raó per la qual les seues declaracions tenen major repercussió. Tot són bones intencions en Díaz Ferrán.

Ens ha recordat allò tan important que el famós músic brasiler, Reinaldo de sousa, ja va cantar l'any 1976: "Menos samba e mais trabalhar".



Aquesta entrada va ser publicada a L'aixeta el 15 d'octubre de 2010

Retrovisor: Vocabulari per entendre l'assumpte d'Israel i Palestina

Davant la complexitat de l'assumpte d'Israel i Palestina, L'aixeta ha decidit elaborar un xicotet vocabulari per tal de facilitar la comprensió del que els mitjans de comunicació ens conten al respecte.


Antisemita: Persona que critica la política d'Israel consistent en assassinar palestins, ocupar les seues terres, humiliar-los, etc. Si vas a eixa manifestació, ets un antisemita radical i roig.

Culpa: Concepte on s'inverteix la lògica habitual, vàlid per explicar on resideix la responsabilitat de la mort de molts palestins. Difícilment comprensible, el seu mecanisme és així: Israel llança bombes i míssils que maten i mutilen moltes persones a Palestina; però, paradoxalment, la culpa no s'ha d'atribuir al subjecte de l'acció, sinó sempre a Hamàs. Un soldat israelià ha mort un llaurador palestí amb quatre trets, però la culpa és de Hamàs.

Escut humà: Persona palestina que no pertany a Hamàs i és assassinada o ferida per l'exèrcit israelià. L'aplicació d'aquest concepte, d'alguna manera, eximeix a Israel de tota responsabilitat en les morts dels palestins. Israel ha mort hui setanta-tres persones, però eren escuts humans.

Fòsfor blanc: 1) Misto de color blanc. 2) També és una arma, considerada química per moltes organitzacions, que pot causar cremades greus; en tot cas, hem de dir que Israel no la utilitza mai. He encès la cigarreta amb un fòsfor blanc mentre pensava que Israel no ha utilitzat mai el fòsfor blanc, valga la redundància.

Genocidi: Destrucció o persecució de grups humans concebuts com a entitats nacionals, ètniques, racials o religioses; sempre i quan no siga Israel el subjecte de l'acció. El d'Israel no és un genocidi i prou!

Holocaust: Gran matança de persones. Concepte mai aplicable a Israel. El que fa Israel no és un holocaust perquè no.

Objectiu militar: Qualsevol lloc de Palestina atacat per Israel: casa, magatzem d'aliments, hospital, seu de l'ONU, carrer, pont, etc. Israel sols ataca objectius militars.

Reacció: Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada. En el cas que ens ocupa, hom podria pensar que la violència palestina és una reacció a l'ocupació (amb els seus assassinats, humiliacions, etc.) per part d'Israel. Però no és així: la resposta (reacció) és sempre l'acció d'Israel, de manera que l'origen del problema sempre s'ha d'atribuir a Palestina. Israel té dret a respondre (resposta, reacció) matant més de mil persones en tres setmanes perquè és un estat democràtic.

Resposta: Reacció.

Resposta desproporcionada: Quan Israel ataca Palestina (sempre s'ha d'afirmar que és una resposta, com se sap) hi ha un número de palestins assassinats a partir del qual es diu que és una resposta desproporcionada. Ningú coneix aquest número amb exactitud. La resposta d'Israel ha estat desproporcionada: si haguera mort quaranta persones menys, potser hauria estat bé.



Aquesta entrada fou publicada el 18 de gener de 2009.

Dies de companyia

Sóc conscient que la soledat és intrínseca a l'ésser humà. És un fet que he anat assumint amb el pas dels anys, amb la maduresa i la consciència de la nostra condició finita. Estem sols davant la tragèdia de l'existència: el desig de transcendir, de viure sempre, front la inevitabilitat de la mort. Dóna igual que et submergisques en una càlida i prolongada abraçada, que gaudisques d'animades converses... L'efímera il·lusió de la companyia dóna pas a la realitat pura i dura: dins el grup, som individualitats aïllades, solitàries; cadascú amb la seua ment i els seus pensaments i sentiments.

Per tot això, fou una grata sorpresa despertar-me aquell dia amb la ment de Lluís dintre la meua. Era un simple fruit de l'atzar?; la suma de les nostres voluntats? El cas és que vaig experimentar una sensació d'immensa calidesa, desconeguda fins aleshores; l'extrem oposat a la soledat. Lluís i jo, juntets, front la vida; compartint l'experiència, la consciència, tots els sentiments i pensaments.

Puc afirmar que, durant uns dies, em sentí vertaderament feliç. Totes les pors s'atenuaven amb eixa fusió, infinitament més íntima que unir els cosos baix les mantes en ple hivern. Les alegries eren compartides de veritat, i no partides, com succeeix sempre.

Un dia, de sobte, Lluís -la seua ment- se'n va anar (vaig saber llavors que havia vingut a mi per pròpia voluntat). Vaig intentar conèixer els motius de la partida, però ell només va somriure i va dir: “Ha estat bé. Adéu”.



Aquest microrelat va guanyar el "minirepte 54", plantejat a la web relatsencatala.cat, on s'havia d'escriure un conte de l'estil de Pere Calders (partir d'una situació extraordinària) sense superar les 250 paraules.

Retrovisor: Eleccions a Euskadi: una visió distinta

Una visió diferent a la de la majoria dels mitjans de comunicació. El periodista Javier Ortiz, coneixedor de la realitat basca, fa una lectura interessant del resultat de les eleccions autonòmiques a Euskadi. L'article és curtet i es llig amb molta facilitat.

NADA ES TAN SORPRENDENTE
(Javier Ortiz)

• El vot d'una persona en Àlaba val tres voltes més que el d'una persona en Biscaia.

• El bloc autodeterminista segueix sent majoritari a la societat basca.

• La crida de l'esquerra abertzale al vot nul ha obtingut un resultat important.

• Patxi López serà lehendakari amb la majoria social en contra; això podria dinamitzar la societat basca.

Entrada publicada a L'aixeta el 2 de març de 2009, no molt de temps abans de la mort de Javier Ortiz.

Els límits del pseudoperiodisme

La història la coneixereu tots:

Un vídeo íntim d'una regidora (PSOE) d'un poble de Toledo de 6.400 habitants és difòs per Internet. Ella -Olvido Hormigos- presenta una denúncia en la Guàrdia Civil, assegurant que, des de l'alcaldia (PP), s'ha enviat un correu amb la gravació. Es planteja dimitir i, finalment, no ho fa.

Periodista Digital és un diari online amb una línia conservadora extrema i demagògica. Tant el tractament de les notícies com els comentaris dels seus lectors traspassen sovint línies (línies roges, que diuen ara) que altres portals no s'atreveixen a creuar. Desconec amb exactitud fins on arriben els límits de la llibertat d'expressió -de la qual sóc plenament defensor-, però el sentit comú em diu que l'insult gratuït hauria d'estar penat; sobretot si es practica sobre una persona que, presumptament, ha sigut objecte d'un greu delicte. Parlem d'insults o desqualificacions que es poden catalogar com a injúries? Segons el DCVB, aquesta n'és la definició: "Ofensa greu, de paraula o de fets, contra el bon nom o l'honor d'algú."

Què opineu sobre aquests comentaris relacionats amb l'esmentada notícia, realitzats a PD des de l'anonimat?


Meee cahis!
El socialismo es la ruina para España.Para muestra 1 boton: El porno-video de la zorra de Toledo, El papelon de la forense-socialista en el caso de Rutz y Jose,etc

Leandro
Dice que esto le pasa por ser concejala... no hija, no... esto te pasa POR PUTA

The Putton Berbener
Concejala, con marido, dos hijos y dos queridos. Hay que ver cuanta gente matenía esta reptiliana... digo LAGARTA.


A banda d'això, i ja referint-nos a la forma de presentar la informació per part del diari (no signada per cap periodista en concret), hi trobem una imatge extreta del vídeo i també un enllaç a una pàgina on, segons se'ns diu al text, [la gravació] "es pot veure amb detall". És a dir: es promou la difusió d'un vídeo privat, el qual s'ha escampat per la xarxa en contra de la voluntat de qui en ell apareix; i, a més a més, s'il·lustra la notícia amb un fotograma del mateix. No hi ha límits ací? Val tot?

El pseudoperiodisme practicat per aquest pamflet, dirigit per Alfonso Rojo (ex-col·laborador d'El Mundo i tertulià d'Intereconomía), és habitualment repugnant en general. I tot i tractar-se de premsa fem -de la qual hom no espera rigor ni bon gust- el pseudoperiodisme hauria de tenir uns límits que no sempre s'observen. Els mateixos, òbviament, que qualsevol tipus de periodisme.

Sheldon i Carlos

 

Sheldon Adelson i Carlos Fabra; Carlos Fabra i Sheldon Adelson. El magnat estatunidenc, investigat per blanqueig de diners procedents del negoci de la droga; el de l'aeroport sense avions, acusat de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals.

No hi ha certa semblança física? La funció (de robar) fa el rostre?