dimecres, 14 de juliol del 2010

Ego i fugacitat a 'facebook'

La xarxa social facebook permet que t'arriben molts enllaços sobre assumptes que t'interessen. Això és degut a que, prèviament, has seleccionat persones, publicacions, col·lectius, programes de ràdio, centres culturals, etc. amb els quals tens afinitats: aquests pengen els links, presentats -o no- amb breus comentaris.

Depenent de la quantitat de contactes que tingues, l'acumulació d'entrades farà que aquestes siguen més o menys fugaces: la pantalla s'ompli i, normalment, el que veus és el que s'ha publicat durant les darreres hores. Evidentment, tens l'opció de mirar els missatges anteriors, però -com ocorre amb els diaris digitals- la dinàmica de la consulta internàutica t'empeny a la visió ràpida de l'actualitat.

Deia que facebook et permet accedir a enllaços relacionats amb els teus interessos. Tanmateix, hi ha usuaris d'aquesta xarxa social que publiquen breus comentaris que es caracteritzen, bàsicament, per dos elements: no van acompanyats de cap enllaç i expressen alguna cosa de caire estrictament personal. Un exemple real: "He anat a la muntanya aquest cap de setmana i hui em fa mal tot. No estic ja per a eixes coses...".

Entenc que mantenir un bloc és un exercici d'egocentrisme, tant en el cas d'aportar alguna informació, opinió, creació literària, etc. com en el de complir una mera funció de diari personal (Ho dic amb una intenció descriptiva i no crítica). Però els posts tenen, normalment, una extensió i una permanència temporal que permeten una aproximació tranquil·la i profunda per part del lector.

La barreja d'egocentrisme i fugacitat, en el cas dels comentaris al facebook que esmentava, em provoca certa perplexitat. No acabe d'entendre el sentit dels mateixos -o potser no em fan gràcia per algun motiu, no ho sé (deixem la introspecció per a un altre dia). Possiblement ocorre que és un fenomen més nou per a mi, al qual encara no m'hi he acostumat.

Finalitzaré l'entrada amb un comentari personal de l'estil de la coneguda xarxa social: "Té collons que m'haja constipat ara a l'estiu...".