El diari Las Provincias ha publicat hui un article sobre el Cabanyal amb el següent titular: "La paralització del Cabanyal atrau de nou la droga i la delinqüència".El text, començant per l'esmentat encapçalament, és un homenatge a la demagògia i un atemptat a les bases elementals de la lògica. Manipulació en estat pur, absència de rigor periodístic i nul·la intenció d'objectivitat.
Primer que res, cal dir que la paralització del pla destinat a connectar l'Avinguda Blasco Ibáñez amb el mar -amb la consegüent destrucció de 1.650 pisos- no és "la paralització del Cabanyal". El Cabanyal no és el pla de l'Ajuntament de València. Com a puntualització, és important tenir-ho en compte.
Després, el titular estableix una relació causa-efecte falsa. Si és cert que "la droga i la delinqüència" han reviscolat al barri -que no dic que no-, això no és conseqüència de la paralització del PEPRI. Se'ns tracta de dir que l'única manera d'evitar la degradació del Cabanyal és dur a terme les obres per a la prolongació de Blasco Ibáñez? El missatge implícit -el de l'article i el de la dreta política valenciana en general- és més o menys així: "no existeix un terme mig: o el barri es degrada o s'enderroca per a seguir amb el projecte". Un absurd, una absència total de lògica. El que haurien de dir-nos, si foren honestos, és açò: "Mentre hi haja obstacles per a dur a terme la prolongació de Blasco Ibáñez, l'Ajuntament de València va a continuar aplicant la seua política de xantatge, permetent i afavorint la degradació del barri del Cabanyal". Consideren que som tan imbècils com per a pensar que no és possible la rehabilitació sense la connexió de l'Avinguda amb el mar?
L'article de Las Provincias se centra en la descripció de la realitat de determinats punts del Cabanyal, ignorant el context del relat global i, en certa manera, desafiant la Justícia: l'Ordre del Ministeri de Cultura que paralitza el PEPRI no és més que el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, la qual obligava el Govern espanyol a pronunciar-se sobre el suposat espoli que el projecte de Rita Barberá implicava.
A més d'això, el text del diari conservador -que sembla recuperar darrerament la radicalitat de l'època de Mª Consuelo Reyna- només dóna veu a persones que estan a favor del pla per a prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez.
Un reportatge digne de ser estudiat a les Facultats de Periodisme. Un model de manipulació, de periodisme mercenari al servei de l'Administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada