diumenge, 12 d’abril de 2009

Un conte de Gianni Rodari

Gianni Rodari (1920-1980) va ser un escriptor i periodista italià. La literatura infantil és la part més coneguda de la seua obra.

Dels contes de Rodari sempre s'ha dit, com dels d'altres autors d'històries per a xiquets, que poden ser gaudits perfectament pels adults. Jo mateix, per exemple, vaig descobrir aquest escriptor sent ja prou grandet i m'agrada molt llegir-lo.

Les seues històries-joc destaquen per l'ús de la fantasia i d'un humor absurd, provenint moltes vegades d'una visió crítica del món, no exempta d'optimisme. De fet, Rodari es va afiliar al Partit Comunista d'Itàlia l'any 1944, després de la mort de dos amics i de l'empresonament d'un germà seu en un camp de concentració, i va participar al moviment de resistència italià.

Del seu excel·lent llibre Contes per telèfon, n'he extret un que porta per títol Embolicant la troca (traducció al català a càrrec de Teresa Durán). Espere que ho passeu bé llegint-lo.




EMBOLICANT LA TROCA (Gianni Rodari)


-Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.

-No, Vermella!

-Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."


-Que no, Vermella!


-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."

-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca!"

-D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.

-Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!

-I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"

-De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"

-Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...

-Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!

-Sí, i va contestar: "Vaig a la plaça a comprar salsa de tomàquet."

-I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."

-Justa la fusta! I el cavall va dir...

-Quin cavall? Era un llop!

-Oh, i tant! I va dir això: "Agafa l'autobús numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta; trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret i compra't un xiclet."

-Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me'l podries comprar.

-D'acord: vet aquí el dineret.

I l'avi va tornar a llegir el seu diari.

7 comentaris:

elisabet ha dit...

brillant, el Rodari!

zel ha dit...

En Rodari és un meravellós narrador, els seus contes no tenen preu, i als nens els agraden molt, quan aprenen el joc i la màgia dels canvis...
Gràcies per posar-lo aquí, jo el llegeixo sovint!

kirikú ha dit...

Molt gran Rodari.

A mi també m'agraden molt el seus Contes per telèfon. El tinc a la tauleta de nit dels meus fills, i de tant en tan en cau algun.

Per cert, que també els va agradar molt "El llapis de Rosalia".

Teresa ha dit...

És molt bo! I mira, precisament aquests dies estic buscant llibres de contes en valencià per a treballar amb xiquets d'entre 12 i 17 anys...

Gràcies per la teua aportació :-)

Salutacions

Jeroni Maleuff ha dit...

És un gran contista, el Rodari.

Vicent ha dit...

elisabet: Ja sabia que t'agradava!

zel: Aquest conte el llegia fa uns anys, sent tutor, i els alumnes es reien molt.

kirikú: Vaja, pensava que això del llibre recomanat passava desapercebut. M'alegre que els agradara també "El llapis de Rosalia"!

Teresa: Benvinguda, Teresa. Segur que els agradarà el "Contes per telèfon". De tota manera, hi ha altres llibres de Rodari per a xiquets una miqueta més majors.

Jeroni: Gran, de veritat.

Eva ha dit...

M'ha agradat!!!
Ja tinc més per la llista....
Abraçades!!!