dijous, 19 de novembre de 2009

Gianni Rodari: 'Moltes preguntes'

Fa set mesos, vaig penjar a L'aixeta un divertit conte de Gianni Rodari extret del seu magnífic llibre Contes per telèfon. Es tractava d'Embolicant la troca.

La traducció al català -molt bona- d'aquesta obra és de Teresa Duran.

Hui us oferisc una altra narració d'aquest genial autor, també inclosa al mateix llibre i no menys divertida que aquella.




MOLTES PREGUNTES

Hi havia una vegada un nen que feia moltes preguntes, i això no és cap mal, al contrari, està molt bé. Però era molt difícil donar una resposta a les preguntes d’aquell nen.

Preguntava, per exemple:

-Per què els calaixos tenen taules?

La gent se’l mirava, i potser responia:

-Els calaixos serveixen per a posar-hi els coberts.

-Ja ho sé, per què serveixen els calaixos, però en canvi no sé per què els calaixos tenen taules.

La gent brandava el cap i se n’anava. Un altre dia preguntava:

-Per què les cues tenen peixos?

O bé:

-Per què els bigotis tenen gats?

La gent brandava el cap i se n’anava per les seves. El nen, tot creixent, no parava mai de fer preguntes. Fins i tot quan va ser un home no parava de preguntar això i allò. Però com que ningú no li contestava, es va retirar en una caseta al capdamunt d’una muntanya i es passava tot el temps rumiant preguntes i escrivint-les en una llibreta; després, reflexionava per trobar la resposta, però no la trobava.

Escrivia, per exemple:

“Per què l’ombra té un pi?”

“Per què els núvols no escriuen cartes?”

“Per què els segells no beuen cervesa?”

De tant escriure preguntes li venia mal de cap, però ni se n’adonava. També li va créixer la barba, però no se la va tallar. Al contrari, es preguntava: “Per què la barba té una cara?”

En resum: era un fenomen. Quan va morir, un estudiós va fer indagacions i va descobrir que era perquè de menut s’havia acostumat a posar-se els mitjons del revés, i ni una sola vegada no havia aconseguit posar-se’ls del dret; i vet aquí per què no havia pogut aprendre mai a fer les preguntes del dret. Hi ha molta gent que fa com ell.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

és difícil trobar la pregunta encertada.
Desprès ve trobar la resposta, però sovint no és tan importatnt

Testenguaret ha dit...

hola, la nova adreça del blog testenguaret és http://www.testenguaret.net/. Aprofite l'avinentsa per saludar-te.

bajoqueta ha dit...

Grans preguntes!

Nor ha dit...

Gràcies per recorsdar-me aquest conte. Gran Rodari¡¡¡
Ojalá nos preguntásemos más. Al derecho, o al revés. Tant es val

Copie el conte i pose enllaç

http://cafenets.blogspot.com/

Vicent Terol ha dit...

Nor, m'alegra que t'haja agradat retrobar-te amb aquest conte. És molt divertit, realment. I té eixe toc final, característic de Rodari, amb un aire un tant crític, tot i que amplament interpretable.