Carles viatja per les nits amb el seu cotxe a gran velocitat. Es creua amb altres vehicles i, mentre escolta música New Age, pensa en la temptació d'un suïcidi espectacular: girar una miqueta el volant i provocar un xoc mortal. Estranya temptació la de Carles, donat que ell no desitja suïcidar-se. Però de vegades té por d'arribar a fer-ho; i pensa en la mort, en el no res. Mira la línia blanca de la carretera com una línia metafòrica que separa la vida de la mort, tan fàcil de sobrepassar...A Carles, de nit, també li agrada aturar-se a les gasolineres de carretera. De tant en tant aparca el cotxe en una d'elles, compra alguna cosa de pastisseria industrial d'una màquina i s'asseu a contemplar els llums dels cotxes que passen, els senyals de vida d'algun poble llunyà, les estreles.
3 comentaris:
per a fer un comentari t'has de registrar...
Digues-li a Carles que si es vol suïcidar, hi ha altres maneres, més netes i discretes. Provocar això, no és espectacular, és exageradament feréstec, inhumà...
Quina casualitat, Vicent, això de basar-nos en una idea semblant. Deu ser cosa dels noms :-)
Molt xula, i inquietant, la teua història.
Publica un comentari a l'entrada