dissabte, 8 d’agost del 2009

Excés de realitat












Visita la ment de nou
-repetició obsessiva-
un antic pensament.
T'ompli, et crida.

Camines i ho mires tot
baix el mateix prisma.
Excés de realitat
que a tu et domina.

Destria el concepte temps,
desenfocant la vida,
l'anàlisi insistent.
De nit, de dia.

Intentes recuperar
una visió distinta,
l'oblit consolidat,
el punt de mira.

4 comentaris:

Eva ha dit...

Perquè ens preocupa tant el concepte temps? Estem sempre pendents d´ell, no creus?
Salut!!!

Vicent Terol ha dit...

Sí, és cert. Ser conscients de la nostra existència -i de la seua finitud- ha sigut sovint motiu d'una frustrada rebel·lia.

Salutacions!

Anònim ha dit...

"motiu d'una frustrada rebel·lia": ??????

Helena Bonals ha dit...

Vicent:
Si t'agrada aquest petit comentari, el penjaré al meu bloc:

El poema sembla que parli del retorn del passat, que omple la veu poètica de moment. "L'excés de realitat", de vida sense relació amb l'art, el dominava. Destriant "el concepte temps,/ desenfocant la vida", amb l'abstracció, s'aproxima al passat, "de nit, de dia", ara i adés, en la inconsciència i la consciència alhora. Però al final prova de substituir aquest passat definitivament amb una nova realitat, aconseguint "l'oblit consolidat", recuperant el punt de mira, el Nord.

És teu, oi, aquest poema? Jo no em veuria amb cor de construir-ne un d'igual!