dijous, 16 d’abril del 2009

Genocida lingüístic d'esquerres

Rafael Reig és un interessant escriptor i periodista que té un espai curiós al diari Público titulat Carta con respuesta. En aquesta secció, podem llegir una carta dirigida a Reig i la seua consegüent resposta. Els seus escrits es caracteritzen per seguir una línia crítica més o menys d'esquerres, fent servir un estil àcidament irònic.

Habitualment, estic d'acord amb el que Reig escriu, i em fa riure. Tanmateix, discrepe radicalment del que li van publicar ahir: tractava sobre la regulació de la nostra llengua a Catalunya. Les seues opinions al respecte podrien haver estat signades perfectament per algú pròxim a l'extrema dreta. Per algú que desitja l'extermini del català; o que, almenys, li resulta indiferent que la nostra llengua puga desaparèixer. Vegem, punt per punt, aquestes idees.


- A Catalunya hi ha un conflicte lingüístic, en el sentit que els castellanoparlants són víctimes.

Efectivament, sempre que dues llengües conviuen hi ha conflicte lingüístic. Perquè sempre hi ha una de dominant que va substituint l'altra. És un procés que pot ser més o menys lent. Per exemple, si dues persones formen una parella, sent un catalanoparlant i l'altre castellanoparlant, el més freqüent és que parlen entre ells en castellà; si tenen fills, serà més que probable que aquests es relacionen amb els pares, i entre ells, en castellà. La llengua dominant va imposant-se, va substituint la llengua dominada. Dir que els castellanoparlants són víctimes a Catalunya és un exercici de pur cinisme.


-El castellà està prohibit per llei a Catalunya, igual que el català amb Franco
.

Aplicar polítiques de discriminació positiva a favor del català és una forma d'intentar evitar el seu retrocés; també de garantir el dret dels catalanoparlants a expressar-se en la seua llengua (expressar-se significa ser entesos; si no t'entenen en català, no pots parlar-lo, evidentment). Tothom entén el castellà a Catalunya, llengua amb un poder mediàtic i social molt gran. L'espanyol no necessita cap protecció.


-A Catalunya es pretén que la població parle exclusivament en català i no en espanyol
.

L'ensenyament, a Primària, és exclusivament en català. Dir, per això, que la intenció és que es parle únicament en català és manipular o no estar ben informat. El que es pretén és que tothom tinga la competència comunicativa en català i en castellà. Degut al poder de la llengua espanyola, una de les maneres d'intentar aconseguir aquesta igualtat és fent que el català siga la llengua vehicular a l'ensenyament primari.


-Front als dret dels castellanoparlants a escollir la llengua a l'àmbit educatiu, s'esgrimeix un suposat dret de la llengua catalana
.

Si jo, a la meua terra, no puc expressar-me en la meua llengua perquè em diuen que no m'entenen, estic deixant de tenir dret a fer servir el meu idioma. Això ens ocorre únicament als catalanoparlants, mai als castellanoparlants; perquè tot el món entén el castellà. Amb un ensenyament exclusivament en català sols es tracta de garantir el dret a expressar-nos en la nostra llengua, que puguem arribar a la situació en què es troben els castellanoparlants, que poden usar tranquil·lament la seua llengua sempre que vulguen. També es pretén que el català no desaparega: dir açò no és ser alarmista; és, simplement, mirar les coses amb perspectiva i realisme.



Caldria afegir que la política lingüística a Catalunya, tan durament criticada per Rafael Reig, no evita el procés de substitució lingüística. Les dades ens diuen que el català segueix experimentant un preocupant retrocés, malgrat la discriminació positiva. Però és quelcom normal, donat que el castellà té un poder molt més gran que el català: el cinema és en castellà; la immensa majoria de cadenes de televisió també; les revistes, els periòdics, la música, els llibres, les instruccions dels aparells domèstics...

No és Reig la primera persona d'esquerres que conec que defensa, indirectament, l'extermini de la meua llengua. Es tracta d'una actitud nacionalista que condueix a eliminar una cultura que no és la seua, donat que és més còmode moure's en un terreny homogeni; o, en el millor dels casos, d'una postura fruit d'una manca d'informació i/o empatia.

5 comentaris:

zel ha dit...

Absolutament illegible, no el podem censurar?

Vent d Cabylia ha dit...

Jo també sent simpatia per Reig, però quan parla d'eixe tema em pose malalt. Sempre tira cap allà...

Carquinyol ha dit...

Penso que sempre hem de tenir en compte els eixos i els àmbits. Els eixos els dividim en esquerres i dretes, els àmbits en català i espanyol.

Dintre de cada àmbit podem diferenciar perfectament les dretes i les esquerres, però quan des d'un àmbit és vol parlar dels temes d'un altre àmbit sovint la separació es difumina, sobretot quan des de l'àmbit espanyol tracten temes d'àmbit català.

Recordeu allò de "el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres"

PS: Només li ha faltat dir "Al Principat els catalanoparlants mengem nens hispanoparlants per esmorzar"

Anònim ha dit...

Rafa Reig fa el que fa una bona part de la progressia il·lustrada valenciana, eixos que miren el valencià com una raresa lexicogràfica i que diuen a les enquestes que l'entenen i que no el parlen, i que inclús dóna el seu suport a causes concretes però quan es tracta del tema de la llengua però en majúscules aleshores la pàtria, la seua li tira molt.

Vicent Terol ha dit...

zel: És millor deixar que s'expresse per poder respondre-li amb arguments, no creus?

Vent d Cabylia: Encantat de veure't pel bloc. Tens raó: fa poc parlava de Galícia i ridiculitzava la idea de que el gallec es troba en perill d'extinció.

Carquinyol: Tens raó en part. Hi ha espanyols d'esquerres que veuen la cosa d'una altra manera.

Testenguaret: Normalment compartisc els punts de vista de Rafael Reig, però possiblement és massa impulsiu. En aquest assumpte no fa una reflexió serena, em sembla. Això el converteix en perillós per a la nostra cultura, degut a les idees que promou.