divendres, 5 de març del 2010

Puntellada al valencià

La història és la següent:

A primers d'any, una xiqueta de 10 anys suspèn l'assignatura de Coneixement del Medi al col·legi públic Sanchis Guarner de València per respondre les preguntes de l'examen emprant el castellà. L'alumna segueix un Programa d'Incorporació Progressiva (PIP), on totes les matèries s'imparteixen en castellà excepte Coneixement del Medi. Com que Natalia Santacreu -que així li diuen- s'ha de sotmetre a les mateixes regles que tots els xiquets (no pot entrar a classe a les 11h, per exemple; o no pot utilitzar el castellà a un examen d'anglés), està obligada a respondre en valencià quan se li fa una prova de l'esmentada assignatura.

El pare de Natalia, Juan Vicente Santacreu, organitza un espectacle mediàtic amb el recolzament de la premsa de dretes més intolerant: fa que la xiqueta llisca una carta en públic dirigida al Ministre d'Educació i a Mariano Rajoy. En la missiva -escrita pel pare o per Rosa Díez (qui sap)- es parla de la falta de llibertat per a utilitzar el castellà.

Fa dos dies hem conegut la segona part d'aquesta història.

La Conselleria d'Educació, la d'Alejandro Font de Mora, ha decidit obligar el col·legi Sanchis Guarner a valorar els exàmens de Natalia a l'assignatura de Coneixement del Medi atenent únicament als continguts, independentment de la llengua emprada. Una vertadera humiliació per al centre, i per al seu professorat, els quals s'han limitat a aplicar el programa lingüístic acordat pel Consell Escolar del col·legi. El Govern valencià li diu al centre que ignore la normativa i faça el que Juan Vicente Santacreu, el pare de la xiqueta, ha exigit.

La pròpia Conselleria d'Educació reconeix que, "de manera excepcional", a l'alumna se li aplicarà "un tractament lingüístic diferenciat". Per què? Perquè sí. Una mesura política per tal d'evitar les crítiques provinents dels sectors espanyolistes més ultres. No és més que això.

El Departament de Font de Mora tracta de justificar quelcom injustificable tirant mà de tres pseudoarguments: a) l'Estatut d'Autonomia estableix la cooficialitat del castellà i del valencià; b) la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià impedeix la discriminació per raons lingüístiques; c) una resolució de 1997 preveu que les famílies puguen optar per l'exempció del valencià: el tractament diferenciat aplicat en aquest cas.

Rebatre això és ben fàcil: a) la cooficialitat, a nivell educatiu, es concreta en els plans lingüístics aplicats (que Conselleria obliga a incomplir en aquest cas); b) no hi pot haver discriminació del castellà quan el que es fa és seguir estrictament una normativa que vetla per la no discriminació lingüística: seguint la mateixa lògica, un alumne pot respondre en valencià a una assignatura impartida en castellà?; c) la resolució autoritza una exempció lingüística en valencià... sols si es tramita abans de començar el curs.

Seria estendre's més explicar que les línies PIP, com la que segueix Natalia Santacreu, no garanteixen en absolut que els alumnes assolisquen la competència lingüística en les dues llengües oficials del País Valencià (que així no aprenen valencià, vaja). Que això entra en contradicció amb els objectius pedagògics que la mateixa Administració valenciana subscriu teòricament. Que la possibilitat d'exempció del valencià és un atemptat més a la nostra llengua, en el sentit que afavoreix la seua extinció a llarg termini.

Però, de moment, tenim ja prou feina explicant aquest repugnant episodi de la història de la humiliació sistemàtica que pateix la nostra llengua al País Valencià.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Evidentment que des del PP estan empenyats en el nostre anhilament cultural però crec que ací també ha pesat la por dels popular al partit de la falangista Rosa Díez que recentment s'ha presentat a Castelló, por dels vots que possiblement els furtaran.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Calpurni ha dit...

La xiqueta en qüestió es diu "Santacreu" de cognom, no "Santacruz", curiós.
En la meua experiència docent m'he trobat sovint valencianoparlants que s'ha oposat a la implantació del valencià com a llengua curricular. Com diu un amic meu: "Si els valencians fóren negres pertanyerien al Ku Klux Klan".

Anònim ha dit...

Molt trist, quin desastre...
Es pot fer alguna cosa més que plorar?

Pau ha dit...

Evidentment, si haguera passat amb l'assignatura en anglès, a ningú li hauria paregut que no es mereixia el suspens. Hauria estat el més lògic per a tothom i entès com a una anormalitat que el pare volguera tot i així un aprovat per a la seua filla.

Però està clar que l'únic que els importa és eliminar la nostra llengua i que aquesta es pot trepitjar sempre que es vullga.

skalyvaat ha dit...

La història es repeteix: José Luis Gimeno va començar la seua carrera política vinculat la Coordinadora Pro Libertad de Enseñanza en Valenciano, entitat que malgrat el seu nom feia tot el que podia per bandejar el valencià a favor del castellà. Siga per meninfotisme dels valencianoparlants, siga per militància manifesta d'aquests contra el seu propi idioma, a Gimeno li va anar prou bé: va a arribar a alcalde de Castelló. Una més... ja fa temps que aquesta gentola no tenen ni vergonya, si és que mai n'han tingut.

Joan