divendres, 12 de juny de 2009

El català, ferit de mort al País Valencià

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha elaborat un informe sobre la salut del català. Quan t'ho diuen, t'imagines un malalt terminal que s'enfronta al resultat d'unes noves proves mèdiques. Tot i això és interessant conèixer certs detalls.

La notícia l'he extreta del diari Avui. No sé si l'informe complet es pot trobar a Internet; jo no l'he pogut veure de moment.


El català, ferit de mort al País Valencià, l'Alguer i Catalunya del Nord

9 milions de persones el saben parlar i uns 6 milions l'utilitzen a la llar

La llengua catalana està en risc de desaparèixer a les zones urbanes del País Valencià, la Catalunya del Nord i l'Alguer, segons es desprèn de l'informe sobre la situació de la llengua catalana que ha elaborat l'Institut d'Estudis Catalans.

Es calcula que només la meitat de valencians que viuen a les ciutats transmeten el català als seus fills. A l'Alguer i la Catalunya Nord, la transmissió de pares a fills ha desaparegut gairebé del tot.



Llegiu l'article complet ací.


Per cert, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) farà un informe semblant? O serà un estudi sobre la salut de la nostra llengua sols a l'àmbit de la Comunitat? Què opina el BLOC de tot açò, atès que pretenia defensar el "valencià" a Europa, segons ens deia en la recent campanya electoral?

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la cosa està fotuda però no hem de defallir

Valldalbaidí ha dit...

Que ho tenim difícil (i cada vegada més) està més que clar. Ara bé, què fem? Seguim en la lluita o ho deixem estar... sóc dels que seguirà lluitant. Però quan veus les prebendes i privilegis dels "seus" diputata" i acadèmics de la "seua" llengua... de veritat... cal seguir?

Bona vesprada...

Eva ha dit...

Uff!! Tema important!!!
Salut!!!

Vicent ha dit...

Àngel, potser he donat una impresió pesimista al fer-me ressò d'aquesta notícia. Res més lluny de la meua intenció.

Trobe que conèixer eixa realitat ens ha de motivar més encara per a fer coses en favor de la nostra llengua. Una d'elles, entre altres, ha de ser fer servir el valencià quan parlem amb castellanoparlants. És una militància diària, amb efectes molt positius (a banda d'alguna excepció, és clar).

Josep Lluís ha dit...

El català en certs barris de València és una raresa, és cert, però com diu Jesús M. Tibau, no hem de defallir. Encara que siguem nans lluitant contra gegants, tractem de compensar la desídia dels nostres governants, i deixar escoltar a les gents d'aquestes zones la nostra llengua, que també pot ser la seua, si així ho volen.