Natalia Santacreu és una xiqueta de 10 anys que cursa 5é de Primària a València. Ho fa a una aula on s'aplica el programa lingüístic anomenat PIP (Programa d'Incorporació Progressiva). Col·loquialment, aquest rep el nom de "línia de castellà", atès que s'hi imparteixen totes les matèries en espanyol, amb l'excepció de l'assignatura de Valencià i la de Coneixement del Medi (a partir de 3r) en què el català n'és la llengua vehicular (*).Juan Vicente Santacreu és el pare de Natalia Santacreu. De moment no ha pensat en canviar el cognom Santacreu pel de Santacruz, però sí va acudir a la premsa per denunciar el fet que la seua filla havia suspès Coneixement del Medi per respondre les preguntes de l'examen en castellà.
Tanmateix, la xiqueta està obligada a fer l'examen en valencià perquè eixa assignatura s'imparteix en la nostra llengua. No hi ha notícia; o no hi hauria d'haver notícia. Si Natalia haguera aprovat responent en castellà, sí que hi hauria d'haver hagut un titular més o menys així: "APROVADA MALGRAT RESPONDRE EN CASTELLÀ". Subtítol: "Coneixement del Medi és l'única assignatura que cursa en valencià".
Fa uns dies, Juan Vicente Santacruz -perdó, Santacreu- va muntar el numeret fent llegir a la xiqueta una carta que diuen que ha enviat al Ministre d'Educació Gabilondo i a un tal Rajoy. "Mis amigos franceses no entienden que me suspendan por hablar español en España", diu el pare per boca de la xiqueta, entre altres arguments ja repetits mil vegades per aquells que pretenen la imposició del castellà amb la consegüent extinció del català.
Potser Juan Vicente li hauria de dir a "los amigos franceses" de Natalia que a "España" hi ha més llengües a banda del castellà. De pas, els podria explicar que el programa PIP està pensat per a que, a mesura que s'avancen cursos, s'incorporen més assignatures en valencià (cosa que no ocorre mai, per altra banda). Si JV Santacruz veu que té el dia pedagògic -i si s'ha informat sobre l'assumpte-, no estaria malament que seguira la seua exposició didàctica comunicant a "los amigos franceses" que aconseguir la competència comunicativa en les dues llengües oficials del País Valencià és un dels objectius a Primària. I, ja que s'hauria posat a pensar per una vegada al voltant del tema lingüístic, reconèixer que, amb un programa PIP, els xiquets que parlen castellà a sa casa no assoleixen mai el domini del valencià.
Arribat a eixe punt, seria desitjable que l'amic JV fera un acte de sinceritat, rascant-se un poc el cap i sent plenament conscient del que pensa realment, i diguera: "¡Pero si a mí me da igual que desaparezca el valenciano! ¡Por mí que se vaya a la mierda! ¡Estamos en España y tenemos amigos franceses! ¡Punto!".
(*) Podeu llegir més informació sobre els tres programes lingüístics existents al País Valencià fent clic ací.
8 comentaris:
no hi ha remei, ja fa massa anys que ho tinc clar, estic ja fart d'intentar fer pedagogia per a explicar-nos, com si haguéssim de demanar disculpes per tenir una llengua pròpia.
L'examen d'anglès també el farà en castellà?
Aquest Estat ni ens comprèn ni té la més mínima intenció de comprendre'ns, ni d'estimar-nos tampoc, llevat que claudiquem i abandonem d'una vegada aquesta tossuderia de voler mantenir la nostra llengua (som tan estranys?)
Quantes cançons en català, euskera o galleg s'escolten a la televisió espanyola, una televisió que paguem entre tots? En fi, ja n'estic fart.
El problema que jo trobe és que només m'he enterat d'esta notícia mitjançant els blogs que seguisc, tots d'una ideologia allunyada del nacionalisme espanyol. El que vull dir és que li estem fent massa propaganda a este cas que la majoria de valencians no coneixen perquè, obviament, no ha eixit en Canal 9.
Com silenciar-ho ja és difícil (que és el que hauríem d'haver fet des d'un principi) faig la proposta de començar una campanya de suport a l'escola que l'ha suspesa per no utilitzar la llengua que tocava, si vos pareix bé, clar.
Aixòdemostra que la línia PIP és un "fer la mà", no val per a res. És com una excusa per dir que s'ensenya el valencià i no és aixi Ho he comprovat durant molts anys i ací hi ha un exemple.
J. Miquel, al contrari, sí que se n'ha parlat als mitjans, i molt, però per defensar la tesi del pare, ço és: «el castellà està amenaçat en Espanya, em suspenen per contestar en la llengua del meu país i em volen imposar el valencià». Aquestes notícies per desprestigiar la llengua catalana són un clàssic de Tele 5 i Antena 3, de tant en tant en trauen alguna: el cas d'un botiguer català, el tema del doblatge als cines... atiant el foc, vaja, sempre va bé a la ideologia castellanista.
Aquesta opinió (majoritària i dominant, lamentablement)parteix de la negació 1) de la llei 2) de la realitat multilingüe d'Espanya.
Vos imagineu que cada vegada que ens discriminen per usar la nostra llengua s'armara un enrenou mediàtic així?
Tibau: Compartisc la teua indignació, jo també n'estic fart. Però crec que la pedagogia és important: tant de cara a les persones que parlen castellà i/o que discrepen de nosaltres com a l'hora de recordar/reforçar els nostres arguments.
J.Miquel: Entenc el que dius i potser tens una part de raó. Tanmateix, en aquest cas almenys, jo veig que és important donar-lo a conèixer tractant d'explicar per què la xiqueta -son pare, en realitat- no té raó. Tenim arguments, els hem de fer servir.
Em sembla bé això de donar suport a l'escola, trobe que és una bona idea. No sé quina és; tu ho saps?
Carles: Efectivament. La línia PIP serveix per a que, aquells que parlen castellà a sa casa, no assolisquen un dels objectius de la Primària: ser competents en valencià i en castellà. Això de la "incorporació progressiva" és el que dius: una excusa per a fer creure que hi ha una política lingüística seriosa a les escoles.
L'experiència demostra -ho pot confirmar qualsevol professor que ho haja conegut de prop- que sols amb un programa PIL (Immersió Lingüística) els castellanoparlants arriben a dominar el valencià.
Josep Lluís: He vist el teu comentari després de respondre a Tibau, J.Miquel (benvingut al bloc, per cert) i a Carles Tomàs.
Estic d'acord amb tu en relació al que dius de les televisions. Fan apologia de la negació dels nostres drets lingüístics, no explicant la realitat social ni les conseqüències de no fer polítiques lingüístiques de discriminació positiva.
I ací, al País Valencià, no sé si això té alguna conseqüència, però a Catalunya sí que trobe que aconsegueixen que el nacionalisme català cresca. La indignació és un bon motor de mobilització.
Segons he llegit, es tracta de l'escola Sanchis Guarner de València.
No sé molt bé quin efecte pot tindre en la societat valenciana però la veritat és que no se li ha donat massa importància i molt poca gent s'ha adonat de la notícia.
J.Miquel: Efectivament, és l'escola que dius. Potser caldria fer alguna cosa, com tu apuntaves...
Publica un comentari a l'entrada