dissabte, 1 de novembre de 2008

Carretera nocturna

Carles viatja per les nits amb el seu cotxe a gran velocitat. Es creua amb altres vehicles i, mentre escolta música New Age, pensa en la temptació d'un suïcidi espectacular: girar una miqueta el volant i provocar un xoc mortal. Estranya temptació la de Carles, donat que ell no desitja suïcidar-se. Però de vegades té por d'arribar a fer-ho; i pensa en la mort, en el no res. Mira la línia blanca de la carretera com una línia metafòrica que separa la vida de la mort, tan fàcil de sobrepassar...

A Carles, de nit, també li agrada aturar-se a les gasolineres de carretera. De tant en tant aparca el cotxe en una d'elles, compra alguna cosa de pastisseria industrial d'una màquina i s'asseu a contemplar els llums dels cotxes que passen, els senyals de vida d'algun poble llunyà, les estreles.

3 comentaris:

xirimiri ha dit...

per a fer un comentari t'has de registrar...

menta_amb_fraula ha dit...

Digues-li a Carles que si es vol suïcidar, hi ha altres maneres, més netes i discretes. Provocar això, no és espectacular, és exageradament feréstec, inhumà...

en veu baixa ha dit...

Quina casualitat, Vicent, això de basar-nos en una idea semblant. Deu ser cosa dels noms :-)

Molt xula, i inquietant, la teua història.