dijous, 29 de desembre del 2011

El creador de malalties

Altament hipocondríac durant la seua infància i adolescència, va saber reconduir la neurosi, convertint-la en una entusiasta font de creativitat, exempta de tota mena d’angoixes.

Així, amb tan sols trenta-cinc anys, era mundialment reconegut al món artístic pel seu inesgotable repertori de malalties imaginatives, les quals exhibia patint-les en primera persona.

L’esternut triple, repetit tres voltes en intervals de tres segons; el saltet incontrolable amb una cama, acompanyat de sanglot i tos a la vegada; la coixesa alternativa –amb canvi de cama cada dos minuts-, unida a convulsions espasmòdiques a la manera d’un ball estrany i a plors en què es vessaven fins a dos litres de líquid en una hora... Aquests n'eren alguns dels exemples.

Un dia, va anunciar un número que pretenia ser impactant: una mena de mort sobtada, produïda després d’un llarg badall melòdic, amb resurrecció posterior. Davant un nombrós públic, replet de prestigiosos crítics, va caure –efectivament- mort. Ja no s’alçà mai més.

divendres, 23 de desembre del 2011

Arias Cañete: austeritat i cotxes

El flamant ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha tingut un gest de solidaritat amb aquelles persones que pateixen les conseqüències de la crisi, el qual ha consistit en reduir la seua flotilla de cotxes a tan sols set. A més a més, com que el seu ministeri inclou el departament de medi ambient, sembla ser que les motivacions han estat també relacionades amb una actitud ecològica.

Ací podeu veure els set cotxes de l'il·lustre ministre Miguel Arias Cañete, modestos i baratets per altra banda.








dilluns, 19 de desembre del 2011

Maronda: pop sense fisures

Maronda és el nom d'un grup valencià de pop, i també el cognom d'un dels seus components. L'elecció no és gratuïta, atès que Pablo Maronda és el vocalista i compositor de la banda; Marc Greenwood és l'altre membre (i també forma part de La Habitación Roja).

Trobem en Maronda ecos llunyans d'aqueixa veterana formació de l'Eliana, però cal dir que el seu primer i únic disc fins ara, "El fin del mundo en mapas", ens ofereix una col·leció redona de bon pop sense fisures (cosa que no ocorre amb LHR): no sobra cap cançó. Melodies delicioses que s'adhereixen a la nostra ment de manera inevitable.

Tot i la varietat d'estils pop que presenta Maronda al seu àlbum de debut, sembla que el grup tendeix a decantar-se per un tipus de composició on el ritme no és ni ràpid ni lent; un tempo marca de la casa que a mi, personalment, m'agrada molt.

Capítol a banda mereixen les lletres, les quals ens expliquen situacions i històries (d'amor) d'una manera no directa ni evident. Hi ha intel·ligència i elegància, tot i que també algun excés pedant, al meu parer. Tanmateix, el resultat final mereix una bona valoració

El toc atípic en un grup indie -Maronda ho és- el trobem al bonic tema 'Buenaventura', homenatge a Durruti, el conegut sindicalista anarquista espanyol.

He escollit una cançó que, potser, no és la més representativa de 'El fin del mundo en mapas'. Més que res, pel seu aire trist i melancòlic -distint a l'estil melòdic de la resta dels temes del disc. El seu títol és 'La campiña', i em sembla preciosa.


dimarts, 13 de desembre del 2011

Comença la gira del duo d'humoristes Costa i Camps


El conegut duo humorístic, format per Fran 6 Camps i Ricardo Costa, ha començat hui una important gira a la ciutat de València. El primer ha estat desaparegut els últims mesos, preparant els seus divertits números, mentre que la seua parella, com tothom sap, compagina la faràndula amb el futbol (és jugador del València C.F.).

Camps ha obert foc amb un espectacle on, envoltat d'un decorat que recorda un tribunal de justícia, aconsegueix provocar el deliri del públic mitjançant el seu estil surrealista. Una de les claus de l'actuació de l'humorista és la interpretació d'un personatge tens que vol aparentar tranquil·litat: impagable el seu patètic somriure, els seus moviments nerviosos i naturals alhora. Fran 6 Camps és un dels grans.

Un dels moments àlgids ha tingut lloc quan un imprevist tercer actor formulava una bateria de preguntes davant les quals Camps callava. Mai uns silencis tan prolongats havien comunicat tant: simplement amb la seua expressió, sense moure's, l'humorista ha aconseguit que el respectable esclafira a riure durant una llarga estona. Altíssima qualitat la d'aquest mestre de la diversió delirant.

La participació de Ricardo Costa s'ha limitat hui a seure al costat de la seua parella, oferint -això sí- un rostre extremadament seriós, inèdit fins la data: la gent que el coneix afirma que l'ha estat assajant amb tenacitat les darreres setmanes. Demà serà ell el protagonista del show,  el qual seguirà durant bastants dies amb una successió d'imprevisibles sessions. Costa estarà apartat, durant uns mesos, del planter del València C.F.

dimecres, 7 de desembre del 2011

La "tasca social" del futbol

Entrevista Jordi Évole -del programa Salvados, de La Sexta- a Manuel Llorente, president del València C.F.

Insisteix el presentador en la idea que els clubs de futbol reben un tracte preferent respecte a altres empreses; pregunta si els bancs i l'administració fan la vista grossa amb alguns equips en assumptes d'índole econòmica... Llorente tracta d'esquivar el tema, respon amb evasives i no afronta la qüestió. Però, finalment, frena Évole amb una sentència: des del futbol es fa una "tasca social"; si no existira aquest esport, les desenes de milers de persones que van als estadis s'encararien amb els polítics per demanar solucions als problemes reals.

El president del València C.F. està afirmant que l' "esport rei" anestesia la societat. Cínicament, li diu "tasca social", però coincideix plenament amb allò del circ ("pa i circ", "panem et circenses") per mantenir el poble entretingut, per anul·lar la capacitat crítica de la gent; per facilitar -al cap i a la fi- que un Govern puga fer polítiques que perjudiquen els interessos de la majoria.

Es tracta d'una reflexió que s'ha fet moltes vegades des de sectors minoritaris, però resulta sorprenent -sorprenentment cínic- escoltar-ho en la boca d'un important president de futbol. També aclaridor: existeix el tracte de favor per part de l'administració, a canvi de la funció opiàcia que compleix l'esport més poderós que tenim.

Llorente no es deté ací. Per tal de girar definitivament el rumb de la conversa, remata amb una al·lusió als grans beneficis que obté La Sexta de la retransmissió de partits. "Si jo m'he de callar...", reconeix Jordi Évole. I es donen la mà rient, escenificant el fet que un forma part del circ i l'altre ha d'aplicar l'autocensura. No és divertit.

dijous, 1 de desembre del 2011

Les contradiccions del cotxe

Mala notícia...?

Canal 9 (23/11/2011): "La fabricació i la venda de cotxes a Espanya baixarà fins al nivell de fa vint anys. Els  productors alerten que pot afectar l'ocupació en el sector".




...o bona?

medicosypacientes.com (21/06/2011): "Els accidents de trànsit es mantenen com la principal causa de mort entre els 5 i els 44 anys".