dimecres, 28 de març del 2012

Vaga de consum?

Paral·lelament a la convocatòria de vaga general per demà, i confluint en el mateix dia, s'ha difós per Internet la idea de dur a terme una protesta consistent en no consumir.

Ja fa temps que es parla de com les vagues tradicionals han anat perdent efectivitat degut a diversos factors: les noves formes en què s'organitza el món dels treballadors; l'aprenentatge per part del poder en relació a desactivar la mobilització mitjançant la intoxicació informativa; la indefensió, cada vegada major, de les persones ocupades...

Certament, calen noves estratègies (imaginació al poder, que es deia). I la vaga de consum presenta diversos avantatges: és menys controlable; suma els aturats a la protesta; facilita l'èxit de la vaga, a l'aturar la maquinària del sistema (actua, així, en combinació amb la vaga general tradicional)...

No obstant, li trobe dos inconvenients a aquesta vaga de consum.

El primer té a veure amb com s'ha realitzat la campanya de la mateixa. Baix el meu punt de vista, i basant-me en la informació a què he accedit, veig que l'acció és excessivament difusa. Es parla d'aturar el consum per complet, el màxim que es puga: no fer servir telèfons ni ordinadors, no gastar electricitat ni aigua, etc. Potser no és mala idea, però possiblement haguera sigut millor acotar l'acció, concretar-la més de cara a una major efectivitat. Per altra banda, és cert que hi ha coses que són de sentit comú: si vas a fer vaga, no té sentit que et pregues una cervesa al bar, per exemple.

L'altre punt feble està relacionat amb el món de les comunicacions. Hui, en assumptes que afecten quantitats massives de població, la realitat és més la percepció d'aquesta que la pròpia realitat en sí; i eixa percepció es produeix en gran mesura a través de la televisió, d'Internet i les seues xarxes, de la ràdio...

Esperanza Aguirre està animant ja els seus seguidors a penjar fotos i vídeos de "piquets violents". N'hi haurà moltes, reals o manipulades. Demà hi ha la guerra de la vaga al carrer, però també està la guerra de la informació; i ací tindrem la intoxicació que tractarà de criminalitzar la protesta. La lluita se seguira minut a minut a través de Twitter, de Facebook, dels portals dels diaris digitals. Anem a deixar eixe camp de batalla a l'enemic, per a que l'ocupe plenament i construïsca el seu relat replet de mentides? L'èxit de la vaga depèn també del que es conte, no sols de la realitat pura.

En aquest sentit, "desendollar-se" dels ordinadors i dels mòbils demà resta més que suma a la vaga general. No és complementari.

Això sí: l'acció de no consumir és una bona idea i es pot dur a terme de moltes maneres que sí ajudaran a l'efectivitat de la mobilització. La desconnexió total -amb Internet inclòs- l'hauríem d'organitzar per a un altre dia, no coincident amb una vaga general.

dijous, 8 de març del 2012

Juan Roig, president!

O siga: que arriba Juan Roig, president de Mercadona, i, per a presentar els milionaris resultats de 2011 de la seua empresa, el tio va i es disfressa de polític. Com si el fet de guanyar barbaritats de diners li donara legitimitat per a impartir lliçons del que cal o no cal fer a l'administració.

No. No ens empassem tots la idea implícita que governar és el mateix que dur un negoci.

L'objectiu de Roig és guanyar diners. Cada any més; la qual cosa assumim com a normal, però hauria de ser motiu d'estudis psicològics: per a què collons volen aquests superempresaris tants milions d'euros? Expandir una empresa fins arribar... a l'infinit? És precís això per a viure?

Un govern hauria de marcar-se com a meta el benestar de la població (sí, sona ingenu, ho sé): satisfer les necessitats bàsiques per a viure; garantir drets com l'educació i la sanitat; etc. I tot això no té res a veure amb buscar el màxim benefici mitjançant una cadena de supermercats. Són parcel·les diferents.

O és que Juan Roig ha creat una societat paral·lela dins de Mercadona i no ens hem assabentat? Amb els seus milions, ha construït escoles i centres de salut secrets on acudeixen els treballadors de Mercadona? Ha organitzat tot un sistema amb tribunals de justícia, policia Hacendado i moltes més coses que els governs solen gestionar?

Però és que, a més a més, el tio ens ha arreat una mena de programa electoral que et tomba de tos; agarreu-vos fort:

-Amb la reforma laboral de Rajoy, ell haguera anat "més lluny".
-L'absentisme laboral és "un problema": cal controlar més els treballadors, que ja se sap que som uns malfaeners i els culpables de tota la crisi.
-S'ha de "desincentivar" l'atur: inquietant al·lusió més o menys subtil a la reducció de prestacions per desocupació.
-Hem de reduir els ponts, que "ens costen 1.200 milions d'euros" (com fa aquests càlculs?). No es referia a ponts com el de Calatrava, sinó als festius. A treballar més, redéu!
-És "necessari prendre mesures dissuasòries" en relació amb la sanitat. Adivina, endevinalla: copagament!

I com a remat final, el model a seguir és... el de les botigues de xinesos. Aguarda't! Treballar, treballar i treballar sense parar. Res de temps lliure per gaudir: l'hedonisme el deixem per als supermans com ell o el de Zara. Ja ens deien que la vida ha de ser una vall de llàgrimes...

Sembla que Roig ha repetit prou això de "la cultura de l'esforç" (poc original, certament). Per què no fa ell un esforç i es calla un poc?