dimecres, 26 d’abril del 2017

Ja es pot comprar "Capsa de bombons"

Dèiem fa quinze dies que Capsa de bombons, el meu llibre de microrelats, estava a punt de ser publicat. Doncs ja el tenim ací, amb la magnífica portada de Xavi Sellés, ja es pot tocar...



Fins i tot, ja es pot comprar (per 5€), posant-se en contacte amb l'editorial El Toll, ja forma part del seu catàleg. Sols heu de clicar el següent enllaç: COMPREU EL LLIBRE. I/o escriure un correu a editorialeltoll@gmail.com. En aquesta pàgina de Facebook ens fem ressò de totes les novetats relacionades amb el recull.


També es pot trobar a...

Llibreria París-Valencia (Carrer de Pelai, 7. València).
Llibreria La Costera (Av. de Gregorio Molina, 17. Xàtiva).


El dia 12 de maig, a les 19:30h, tindrà lloc la primera presentació de Capsa de bombons. Serà a la llibreria La Costera, de Xàtiva. M'acompanyaran el gran escriptor Toni Cucarella, el qual farà la introducció, i l'actriu Rosa Barberà, qui llegirà alguns dels microrelats del llibre. En pocs dies, ho anunciarem com toca, amb cartell i tot.



«Terol aconsegueix, a “Capsa de bombons”, dotar les seves narracions d’una estructura interna sòlida, essencial en tot microrelat, que, a diferència del relat o del conte, no ha de seguir l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç. Ho fa, al temps que gaudeix de l’economia de mots, obviant la palla i mantenint la tensió narrativa, aparentment sense dificultats, equilibri que no tot escriptor està preparat per a desenvolupar i sortir ben parat».

Sergi G. Oset

dijous, 20 d’abril del 2017

"L'atracament": un relat, dos tipus de narrador

L'ATRACAMENT (Ús d'un narrador càmera)


Assegut a una de les cadires de fusta que hi ha a la plaça quadrada, un home d’uns quaranta anys, vestit amb un abric vell i brut, observa una xica que camina cap al banc del cantó. És de nit i els carrers estan solitaris en aquesta zona de la ciutat. L’home s’alça lentament, gira el cap a banda i banda i es mou fins que intercepta la trajectòria de la jove just davant la porta de l’oficina. Ella s’atura en sec, ell li posa la mà a la boca i l’obliga a entrar-hi després de forcejar amb algunes dificultats.

—Trau cent euros per a mi i no et passarà res —li diu sense soltar la xica, sense llevar la mà que impedeix que puga articular cap paraula.

La jove tremola i el mira amb els ulls molt oberts. Roman immòbil durant uns segons. L’home introdueix una mà en la butxaca de l’abric i agafa una navalla.

—T’he dit que tragues cent euros, hòstia! —l’atracador elevà el to de la veu amb contenció i ella percep un intens baf d’alcohol.

La xica trau de la seua bossa la targeta de crèdit i també el DNI. A la cara de l’home es dibuixa una expressió d’estranyesa abans que la jove li mostre el document d’identitat per les dues cares. A ell se li esmuny la navalla, que cau a terra, i deixa de subjectar la seua víctima, qui respira ara sonorament per la boca. La mira amb els ulls humits i els braços caiguts. Ella parla amb serenitat:

—Quants diners vols, pare?




L'ATRACAMENT (Ús d'un narrador quasi omniscient)


Assegut a una de les cadires de fusta que hi ha a la plaça quadrada, un home d’uns quaranta anys, vestit amb un abric vell i brut, observa atentament una xica que camina cap al banc del cantó. El seu instint li diu que és una víctima apropiada. L’home s’alça lentament, amb uns nervis lògics que oculta amb eficàcia. Fa un balanç dels possibles riscos i es confirma a si mateix que és el moment d’actuar. Es mou fins que intercepta la trajectòria de la jove just davant la porta de l’oficina. Veu com ella s’atura en sec i, sense pensar-s’ho, l’agafa amb força i li posa la mà a la boca per tal que no cride. Forceja més del que havia previst, però aconsegueix obligar-la a entrar-hi.

—Trau cent euros i no et passarà res —li diu sense soltar la xica, sense llevar la mà que impedeix que puga articular cap paraula.

La jove tremola i el mira amb els ulls molt oberts. Roman immòbil durant uns segons i l’home sent una impaciència que l’intranquil·litza. Decideix espantar-la agafant la navalla que guarda a la butxaca de l’abric i parlant-li amb un to de veu més elevat que abans:

—T’he dit que tragues cent euros, hòstia!

L’atracador observa que la xica trau de la seua bossa la targeta de crèdit... i també el DNI. En un primer moment s’estranya, però al moment atribueix als nervis d’ella el fet que haja agafat el document d’identitat. Tanmateix, la víctima li’l mostra per les dues cares i ell se sent desbordat per una intensa emoció que li humiteja els ulls. No és conscient que li cau la navalla a terra, que els braços li pengen morts. La jove, amb la boca lliure, respira sonorament i aconsegueix parlar amb serenitat:

—Quants diners vols, pare?

dijous, 13 d’abril del 2017

Complir les normes



Després de detenir-lo, li van fer un forat al crani. A la ciutat, sols quedaven cinc persones sense trepanació.

diumenge, 9 d’abril del 2017

"Capsa de bombons": a punt de publicar-se


Doncs això que veieu és la coberta del meu llibre de microrelats, Capsa de bombons, que està a punt de ser publicat per l'editorial El Toll. L'obra inclourà 113 minificcions en total, classificades en tres seccions atenent a la seua extensió. El títol del volum està relacionat amb la diversitat dels textos i el valor intrínsec de cadascun dels microrelats (són xicotetes peces que funcionen de manera autònoma). La magnífica portada és obra del xativí Xavi Sellés. Per últim, cal dir que he tingut l'honor de comptar amb un generós pròleg escrit per Sergi G. Oset.

En cosa d'un mes, tindrem la presentació a Xàtiva, la meua ciutat. Seguirem informant.