dimecres, 29 de setembre del 2010

Manifestacions aquesta vesprada



València: 19,00 h - Plaça de Sant Agustí

Castelló: 19,00 h - Plaça de la Independència

Alacant: 19,00 h - Escales Institut Jorge Juan

Barcelona: 18,00 h - Pg. de Gràcia amb Av. Diagonal

Girona: 18,00 h - Plana de la Copa (Pg. de la Devesa)

Lleida: 18,00 h - C/ Jaume II

Tarragona: 18,00 h - Plaça de la Font

Palma de Mallorca: 18,00 h - Plaça d'Espanya



Jo hi aniré a la de València. A veure si en som tants com en les massives manifestacions contra Font de Mora de fa any i mig.

Encara estàs a temps de fer vaga

Si ets dels qui s'han enfrontat al dilema de fer o no fer vaga, has optat finalment per treballar i ara te n'estàs penedint, has de saber que no existeix legalment l'obligació de comunicar prèviament a l'empresa la decisió de secundar-la o no. És a dir, que pots quedar-te a casa tranquil·lament. Ho pots llegir a un portal gens sospitós de ser contrari als retalls del Govern espanyol: diariojuridico.com

Per altra banda, també és important el fet que l'empresa no pot prendre represàlies de cap tipus contra aquella persona que fa vaga. Si així ocorreguera, el treballador pot acudir a la Justícia, estant protegit de manera especial amb un procediment de tutela de drets fonamentals amb caràcter urgent.

Comença la vaga general. Informa't

Ara mateix són les 00:41h. La vaga general del 29-S, per tant, ha deixat de formar part del futur per a passar al present.

L'emisora Ràdio Klara fa una cobertura durant totes les hores que dura la parada: és a dir, eixa programació especial ja s'ha iniciat. Si estàs a la ciutat de València, o molt prop, la pots sintonitzar al 104.4 FM. Per Internet, l'escoltaràs fent clic ací.

Tot i els pronòstics pessimistes, espere que siga un èxit. Potser cauré, per moments, en la temptació de confondre els desitjos amb la realitat.

dilluns, 27 de setembre del 2010

La cara dura del capitalisme ètic

Nazanín Amirian és escriptora i periodista, a més de treballar com a professora-tutora de Polítiques a la UNED i impartir cursos a la Universitat de Barcelona.

Ben informada i lúcida, sol analitzar la situació dels països de l'Orient Mitjà. Ahir, tanmateix, vam poder llegir al diari Público un excel·lent article seu -com quasi tots- on feia referència a les polítiques neoliberals del Govern espanyol, emmarcant-les dins el declivi del capitalisme amable. Conclusió: cal fer vaga el 29-S.

A continuació podeu llegir algunes idees extretes del text d'Amirian. Fent clic ací, accedireu a l'article complet.





  • Una única generació ha tingut l'oportunitat de presenciar com naix, creix i mor l'anomenat Estat del benestar.
  • L'Estat, disfressat de neutralitat, és un aparell dirigit per una elit que fa i desfà lleis per tal d'assegurar els seus propis privilegis.
  • El capitalisme ètic ha sigut un miratge: ara agonitza i centenars de milions d'ànimes són abandonades en la jungla del lliure mercat, devorades pel darwinisme social.
  • Ens diuen que no hi ha recursos, però el que escasseja és la vergonya. Amb les pèrdues socialitzades i els beneficis privatitzats, hem de defensar el dret a protestar: tots a la vaga general.

divendres, 24 de setembre del 2010

'El Mono Jojoy' i la SER

És possible que el malnom del cap de les FARC -"El Mono Jojoy"-, assassinat per l'exèrcit colombià en un bombardeig on també han mort uns vint guerrillers més, ens recorde la rialla de l'ós Yogi. Tanmateix, això no hauria de justificar que un Estat que s'autodefineix com a demòcrata extermine un grapat de persones sense, ni tan sols, un procés judicial previ.

No dic jo que Jorge Briceño, que així es deia el membre de la Guerrilla, fóra un sant ni que m'haguera agradat trobar-me'l a un carreró fosc a poqueta nit. Però no deixa de semblar-me escandalós que Àngels Barceló, a la SER, entreviste l'ex-president de Colòmbia Pastrana i parle amb aquest, amb tota normalitat, sobre l'esmentat assassinat. Que la locutora i el qui fou màxim dirigent del país sudamericà comenten aspectes relacionats amb l'operació exhibint una complicitat vergonyosa (Barceló es dirigia a ell, fins i tot, com a "presidente").

Colòmbia, una democràcia? D'una categoria semblant a la d'Israel, pel que sembla.

La Cadena SER i la seua "vocació institucional", en paraules de Carles Francino.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Isa Tròlec i Ramona Rosbif

Isa Tròlec va nàixer a Pamis l'any de la nana.

Com no volia que Maria Cristina la governara, es va exiliar al Marroc.

Tancada per primera vegada a la presó, l'any del Rei Pepet, per tràfic de diamants. Es va escapar i des de Casablanca nadant va arribar fins als Collons de Montgó. En un vaixell pirata va córrer el Mare Nostrum i part del Vostrum.

Tancada de nou a la fortalesa d'Antibes. Allà va conèixer Picasso i Albert Camus.

Ara viu al cementeri de St. Tropez, al costat de Victor Mature.

La novel·la RAMONA ROSBIF -obra pòstuma- va ésser escrita la nit que la Begum li va furtar els diamants en el Casino de Wiesbaden.


Extret de la novel·la Ramona Rosbif. Presumpta biografia de la seua autora, Isa Tròlec.



Aquesta xicoteta i divertida biografia és, al meu parer, el millor del singular llibre Ramona Rosbif, Premi Andròmina als Premis Octubre de 1976. Isa Tròlec és el pseudònim de Joan Baptista Mengual i Llull, escriptor valencià nascut a Benimeli l'any 1945 i mort a València el 1992.

Tot i no ser una gran obra, es tracta d'un interessant intent de barrejar la ironia valenciana de poble amb l'hiperrealisme. Un desficaci esperpèntic que no arriba a esclatar -a provocar el deliri còmic-, llevat d'alguna ocasió molt comptada.

Tot i això, la lectura de Ramona Rosbif no deixa de resultar curiosa, tenint en compte, a més, el context social, cultural i polític de l'any en què fou escrita. Per altra banda, la novel·la es llegeix en un tres i no res.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Descans en llibertat


Uns peus com a part del tot. Expressió, tanmateix, d'una sensació de plenitud: el descans en llibertat.



Fotografia realitzada pel meu germà Alfredo Garcia

dilluns, 13 de setembre del 2010

Traduïnt De la Vega

En unes declaracions fetes al voltant de les especulacions sobre la possible legalització de l'esquerra abertzale...


María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern espanyol (13/09/10): "El Govern vigilarà totes les candidatures sospitoses d'estar contaminades amb membres de la il·legalitzada Batasuna".





Traducció i desenvolupament:

Sabem que això de les candidatures "contaminades" no és molt democràtic: les persones no acusades de cap delicte tenen, en teoria, els mateixos drets (presentar-se a unes eleccions, per exemple) que qualsevol altre; però no és així, perquè ens hem inventat el concepte d'individu innocent-però-"contaminat".

Els nostres càlculs electorals ens diuen que ara ens restaria vots afavorir una democràcia de veritat -sense prohibició d'idees- al País Basc. Tenim la pressió del PP i no volem que ens facen sagnar per eixe costat.

A més a més, el manteniment d'un Estat d'Excepció a Euskadi, amb Batasuna il·legalitzada, dóna com a resultat una aritmètica parlamentària que ens permet governar allí conjuntament amb el Partit de Rajoy. I, així, amb aquesta fórmula, estem intentant espanyolitzar aquelles terres. Sabem que l'Executiu de Patxi López no representa molt bé la realitat social del País Basc, però en això estem treballant: amb la radió-televisió pública autonòmica; amb l'educació; amb la nova Ertzaintza, que coarta la llibertat d'expressió repartint hòsties a les herriko tabernes i a les festes de Bilbao...

Xe, si és que la cosa és ben senzilla; no és tan complicat d'entendre!: Preferim que ETA seguisca matant, existint. És millor això que un escenari on la banda armada forme part del passat i una Batasuna legal aposte, exclusivament, per la via política. La segona situació seria més perillosa... per a la implantació del nostre Estat espanyol uninacional i unilingüístic. Ja ho va dir Alberto Oliart, director de RTVE: el nacionalisme català és "el més perillós".

diumenge, 12 de setembre del 2010

Es deien 'Sedaiós'

Feia setmanes que volia escriure alguna cosa sobre Sedaiós, un grup barceloní d'indie-pop que va néixer fa tan sols dos anys. M'acabe d'assabentar que, recentment, la banda s'ha separat. Emprarem, per tant, el passat per a presentar-los.

Sedaiós era una formació catalana -de Barcelona, com us deia- que feia cançons sense estridències, amb un aire optimista. Sonaven una mica a eixe estil que molts van definir, en castellà, com tontipop (pop amb un toc deliberadament infantil). Però la seua música era més rica; les seues referències, més variades: des de Beat Happening fins a Belle & Sebastian, passant pel pop francés. També cal dir que les lletres d'aquest desaparegut grup ens deixaven bastant menys indiferents que les d'altres bandes estilísticament semblants.

El català i el francés foren les llengües emprades per Sedaiós -també l'anglés de forma testimonial. Queda enregistrat l'àlbum Resolen problemes i dues cançons per al disc infantil Minimúsica, on també hi col·laborà, entre altres, El Petit de Cal Eril.

Acabe l'entrada amb una mostra sonora de la banda barcelonina: un tema que porta per títol "Els vells", el qual, amb el seu ritmet, em sembla irresistiblement contagiós.





Se m'ha tornat a escapar,
torno a anar-li al darrere.
No penso tenir pietat,
se m'ha tornat a colar un vell.

Portes de l'armari obertes,
el millor record és amb les barques.
L'avi aguantava la cadira
mentre jo endreçava la casa.

No, si vull córrer no és per escapar-me,
sinó perquè passi el temps;
si vull córrer...
perquè passi més ràpid el temps.

Li vaig dir a un amic
el que sentia per ell.
Ell em va contestar:
"Ja m'ho podries haver dit abans."

No tinc por de fer-me vell,
sinó de que els meus pares es facin vells.
Tendres nobles com els gossos.
Vas dir: "què trist que és veure'ns així."

dimecres, 8 de setembre del 2010

L'estiu del PROP

Molts sabreu que les anomenades oficines PROP són un servei de la Generalitat valenciana que, d'alguna manera, comunica el ciutadà amb l'Administració autonòmica. La gent hi acudeix per apuntar-se a una borsa de treball, sol·licitar ajudes de diverses tipus, etc.

Si feu clic ací, podreu comprovar vosaltres mateixos que l'estiu, segons el PROP, comença el 15 de maig i acaba el 15 d'octubre. Perquè se'ns diu que l'horari d'aquesta època de l'any és diferent -té menys hores de feina (i de servei, per tant), clar- al de l' "hivern" (del 16 d'octubre al 14 de maig).

dilluns, 6 de setembre del 2010

Font de Mora suma mèrits al seu currículum

Durant el curs 2008-09, el conseller d'Educació Alejandro Font de Mora va arribar a estar contra les cordes degut a la històrica mobilització social aconseguida (la perspectiva del temps ens permetrà valorar millor que en el seu moment la magnitud d'aquelles protestes). Almenys eixa fou la sensació instal·lada al carrer i, fins i tot, els mitjans afins al PP es preguntaren per la conveniència estratègica de canviar o no el conseller.

Per tal de frenar la creixent resposta a l'àmbit educatiu -les crítiques a la nefasta política de la Conselleria-, el Govern valencià va prendre una mesura d'estil mafiós: s'obrí expedient al director de l'IES Las Norias, de Montfort del Cid, per haver autoritzat que es penjara una fotografia de Font de Mora cap per avall al centre. Es tractava d'un clar missatge dirigit a tota la comunitat educativa; el que podem entendre com acollonar, bàsicament. Finalment, el mes de desembre de 2009, l'expedient quedà en una sanció de 20 dies sense treball ni sou.

Més de mig any després, fa dos dies, el jutjat del contenciós-administratiu número 1 d'Alacant ens convida a creure en la Justícia anul·lant aquella sanció. El dret a la llibertat d'expressió de José Luis Santiago (representant l'institut i gran part de la comunitat educativa de Montfort del Cid), el director de Las Norias, fou vulnerat. Ja ho sabíem, però ara la cosa és oficial. A expenses, és clar, d'un possible recurs de Conselleria.

Amb aquesta notícia, Alejandro Font de Mora augmenta els mèrits al seu currículum. Altres triomfs aconseguit pel personatge en qüestió són: l'anul·lació, per part del TSJ valencià, de l'ordre d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglés; les sentències on es diu que la titulació de filologia catalana és vàlida -en contra del criteri de Conselleria- per a l'exempció de la prova de coneixements de valencià a les oposicions de docents; el subcampionat aconseguit pel nostre territori en la lliga del fracàs escolar...

dissabte, 4 de setembre del 2010

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés

Estava el mort dins el taüt, i feia
un fred de mil dimonis, diuen, i
tenia son i cansament, i veia
el mort a gust en el taüt i veia

el funerari i vellutat confort,
i ja pensava, com unes vacances,
aquell futur de muntonet de cendra,
una tovor, i es delità; i de sobte

mirà un costat i l'altre, i agafà
el mort i l'amagà sota la taula
i es va ficar en el taüt, feliç,

i la felicitat li donà al rostre
un complagut i arcaic color de cera
dins el caixó individual i còmode.


Poema extret de: El gran foc dels garbons (1958-1967) Recomane tenebres. Obra Completa 1





Vicent Andrés Estellés està considerat el poeta valencià més important del segle XX. El primer a fer aquesta valoració va ser un altre "homenot" valencià contemporani seu, Joan Fuster, qui, l'any 1972, amb motiu de la publicació del primer volum de l'Obra Completa, ens advertia ja sobre la magnitud de l'escriptor i el periodista de Burjassot: "Feia temps que no produíem un gran poeta". (Juli Capilla a la Introducció del seu llibre Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica).



Ens sumem a l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, qui va néixer un dia com hui, 4 de setembre. Cal emmarcar la idea dins la iniciativa promoguda per l'escriptor Josep Lozano: la Festa Estellés.

divendres, 3 de setembre del 2010

'Valencianisme.com' i Pau Alabajos

El portal Valencianisme.com és defensor del corrent conegut com 'tercera via', tot i que al seu web es diga el contrari (*). Aquesta línia consisteix a reivindicar un nacionalisme aplicat únicament al País Valencià, amb l'exclusió de Catalunya i Balears.

Des de la discrepància amb els fonaments bàsics d'aquest moviment, he d'admetre que els auto-denominats "valencianistes" (els nous, no els blavers) fan algunes aportacions valuoses. Per exemple, a l'esmentat portal parlen de la Festa Estellés.

A una interessant entrevista -interessant més per les respostes que per les preguntes- realitzada al cantautor torrentí Pau Alabajos, nacionalista identificat amb el projecte dels Països Catalans, el web de què parlem planteja la següent qüestió: "Quina opinió et mereix Valencianisme.com?".

Resposta de l'artista: "Totes aquelles plataformes que promouen el debat i l'intercanvi d'idees són importants, perquè fan possible la retroalimentació. Crec que fomentar el pensament crític i incentivar la reflexió al voltant de la qüestió nacional i altres temes adjacents, sempre ajuda a solidificar els pilars mestres sobre els quals es construeix el nostre País i la nostra cultura, enforteix les arrels i ens demostra que, com deia Fuster en un dels seus aforismes, "de la discussió naix la llum" ".

I un lector del portal, se suposa que partidari de la tercera via, fa aquest comentari: "En l'última pregunta ha tirat balons fora, no?".

Alabajos respon de forma diplomàtica i esquiva alhora. Fa una afirmació que pot ser subscrita pels nous "valencianistes" i també pels nacionalistes partidaris dels PPCC; però no diu en cap moment -tot i que qui vulga ho pot sobreentendre...o no- que Valencianisme.com faça tot això de promoure el debat, fomentar la reflexió en relació a la qüestió nacional, etc.

I és que el web en qüestió diu afavorir el debat al voltant del nacionalisme valencià, però tant el seu discurs com els blocs que enllaça van sempre en la línia de la tercera via. Hem d'entendre, per tant, que pretén fomentar el debat... dins el corrent nacionalista que exclou Catalunya i Balears. Sense eixir d'eixe marc. I el nacionalisme valencià -amics "valencianistes"- és molt més que això. Diria inclús que el sector representat a Valencianisme.com és prou més xicotet que aquell que es troba en sintonia amb les tesis de Joan Fuster -el qual, a més a més, compta amb un considerable nombre d'escriptors i intel·lectuals en general.

No pretenc tractar, en aquesta entrada, l'assumpte de les virtualitats d'un projecte o les d'un altre. De com un d'ells presenta, baix el meu punt de vista, elements clarament perjudicials per al futur del nacionalisme. Un altre dia serà. Com a valencià partidari dels Països Catalans (amb eixe nom o amb el que siga), sols diré -de moment- que em sent més estranger a la ciutat d'Alacant que a la de Barcelona.

Continuarà.




(*) Des de Valencianisme.com es diu que el seu "no és un valencianisme 'tercerviïsta'", i el text de presentació tracta de presentar el moviment com quelcom nou. Tanmateix, els fonaments del seu discurs, el que impregna tots els seus textos, parteixen d'una visió del nacionalisme on Catalunya i Balears són pobles aliens al País Valencià. És a dir, la 'tercera via'.