diumenge, 20 de novembre del 2011

Què ens espera amb la (previsible) victòria del PP?

Què ocorrerà amb la previsible majoria absoluta del PP? Canviaran moltes coses? Com actuaran els diferents actors del panorama mediàtico-polític? Faig ací una mena de predicció en quatre punts.

  • El naixement del 15-M ha demostrat que, estant el PSOE a Madrid, també és possible la mobilització massiva al carrer contra les polítiques neoliberals. Tot i això, és d'esperar que l'entrada del PP a La Moncloa facilite la resposta social davant tanta injustícia -comesa i per cometre.
  • El gran poder mediàtic amb què compta la dreta posarà en marxa una campanya de "pedagogia" (menjar-nos la bola, vull dir) per tal que acceptem els duríssims retalls que encara ens esperen. Fins ara, s'han esforçat més en desgastar l'executiu de Zapatero; ara, hauran de convèncer-nos que cal fer açò i allò. Crec que aquest és un gran perill.
  • RTVE estarà al servei del PP. El PSOE ha creat un model de ràdio i televisió públiques neutral pel que fa a la lluita entre els dos grans partits, més enllà d'alguns tocs progres, com és el cas de la sèrie Amar en tiempos revueltos; per altra banda, aquesta RTVE ha promogut el nacionalisme espanyol i ha manipulat la informació en qüestions en les que és difícil trobar visions crítiques: País Basc, Veneçuela, Bolívia, Afganistan, pirates somalis, etc. El PP trencarà eixa treva, recuperant el clàssic model de fer servir la ràdio i la televisió públiques de forma propagandística per beneficiar el partit que governa a Madrid.
  • Rajoy i companyia tractaran d'oferir una imatge de màxima moderació en les formes (dura feina de màrqueting polític). Saben que és probable que el seu Govern siga efímer, degut a la crisi. Intentaran evitar una imatge antipàtica.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Els xiquets i el sentit de l'humor

Per a aquells a qui ens agrada fer bromes, disposar d'un auditori format per xiquets és un vertader plaer. Sent mestre -amb alumnes de primer en el meu cas, aquest curs-, tens l'oportunitat d'estar amb persones que tenen un alt sentit de l'humor.

I és que sembla que, amb l'edat, es redueix la capacitat de trobar-li la part còmica a les coses. Segons un estudi realitzat a la Universitat de Washington fa quatre anys, això és degut a que perdem "flexibilitat cognitiva, raonament abstracte i memòria immediata".

Siga com siga, he de dir que gran part de l'humor que faig servir a l'aula -amb un èxit que m'aporta felicitat: a tots ens encanta fer riure els altres (deliberadament, s'entén...)- no és diferent del que practique estant amb persones adultes. Els xiquets de sis anys gaudeixen moltíssim amb la ironia, l'absurd, l'humor negre...

Hi ha una imatge que no sé si he presenciat realment o, potser, l'he construïda a la ment com a síntesi del contrast entre infants i adults pel que fa al sentit de l'humor, a la forma d'encarar la vida. És aquesta: un xiquet, somrient, tracta d'explicar-li a sa mare una cosa que a ell li sembla divertida; mentrestant, la dona, seriosa i amb presses, li diu: "Va! Posa't la caçadora, que et constiparàs!".

dimecres, 9 de novembre del 2011

Què ha sigut de Font de Mora?

Potser hi ha gent que troba a faltar l'exconseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, famós per la defensa de la surrealista proposta d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglés i amb traducció simultània. És possible que contra Fountain of the Blackberry (traducció realitzada pel propi personatge en unes delirants declaracions a la premsa) visquérem millor els qui desitgem una educació pública de qualitat: les seues intervencions, l'actitud desafiant, les accions mafioses... provocaven una major mobilització de la comunitat educativa. Actualment, un tal José Císcar -desconegut per a molta gent- ocupa el seu lloc. Mostra una imatge de moderació, de ser una mena de tècnic en la matèria, partidari del diàleg. Però això no és més que una estratègia per seguir precaritzant l'ensenyament públic desactivant amb major eficàcia la protesta.

Però... què ha sigut de Font de Mora? A què es dedica ara l'home?

Molts no ho saben perquè és quasi un secret. Tanmateix, durant la meua estància a Portugal aquest estiu passat, ho vaig poder descobrir. Senzillament, ha decidit muntar un estanc al país lusità, traduint el seu nom a l'idioma que allí es parla. Ho podeu comprovar a la fotografia:




Sembla que la seua obsessió per un suposat plurilingüisme a l'ensenyament -que en un principi fou una excusa per boicotejar l'assignatura d'EpC, alhora que una falsa mostra de modernitat per part del Govern valencià- va acabar convertint-se en una creença real per a ell. No de bades, a Portugal es fa dir Fonte da Moura, com veieu a la imatge.

Curiós i modest destí el d'un exconseller com Font de Mora. Es tractarà d'una tapadora? De què?

dilluns, 7 de novembre del 2011

Enquesta: Què faràs el 20-N?

Què vas a fer el 20-N? Optaràs per l'abstenció, activa (com Toni Cucarella) o passiva? Potser t'inclines per donar suport a algun dels principals partits que es presenten? Millor un vot nul, una candidatura minoritària d'aquelles que no coneix quasi que ningú?

Jo encara no ho sé. Estava pensant en l'opció de votar Amaiur. Bàsicament per solidaritat amb la criminalitzada esquerra abertzale, sotmesa a una persecució mediàtica, política, judicial i policial; també perquè m'ho demana el cos. Però no estic segur de si, des del País Valencià, compte amb eixa possibilitat (algú ho sap, per cert?).

He plantejat una enquesta al bloc, que pots veure ací a la dreta. Els partits inclosos són alguns dels que es presenten al conjunt dels Països Catalans. Espere la teua participació. Gràcies.