dimecres, 31 de desembre del 2008

dimarts, 30 de desembre del 2008

Concentració contra el genocidi israelià

Hui, dimarts 30 de desembre a les 19 hores, tindrà lloc a la Plaça de la Verge de València una concentració contra el genocidi israelià a Palestina. Es tracta d'un genocidi sistemàtic que s'ha intensificat brutalment des de dissabte passat, amb el resultat de 350 morts i 1600 ferits en tres dies. La concentració està convocada per: Comunitat Palestina a València, Xarxa de Solidaritat amb Palestina de València, València Solidària-Pau Ara PV, CEAR PV, Ca Revolta, EUPV, PCPV, CGT i Col·lectiu Autònom de Treballadors.

Podem dir que això ens queda molt lluny, que hi ha altres problemes a la vida, que no podem protestar per totes les injustícies, etc. En qualsevol cas, parlem d'un genocidi que compta amb el suport de l'estat més poderós del món; un genocidi -per tant- practicat amb total impunitat.

I això en sí és indignant. Però és més indignant encara quan es tracta d'assassinats, massacres, violancions, humiliacions... que els mitjans de comunicació tracten de vendre'ns disfressats de "conflicte"; com si es tractara de dos pobles que s'han encabotat a enfrontar-se en igualtat de condicions. Pitjor encara: les vertaderes víctimes són, segons ens diuen, "terroristes"; i l'estat genocida és "una democràcia".

La indignació, la defensa de l'ètica, de la justícia, ens mouen a fer-nos escoltar; a concentrar-nos per tal de mostrar la nostra solidaritat amb un poble massacrat i condemnar l'actuació de l'estat terrorista d'Israel. I parlar d'estat terrorista no és emprar un llenguatge agressiu, no és desqualificar; és, simplement, un acte descriptiu.


A continuació, podeu llegir el comunicat redactat per la Comunitat Palestina a València i la Xarxa de Solidaritat amb Palestina de València.

"La comunitat Palestina a València i la Xarxa de Solidaritat amb Palestina condemnen enèrgicament la massacre que s'està cometent contra la població palestina en Gaza. El nostre poble continua amb la seua resistència i fermesa enfront de les armes mes sofisticades d'assassinat, genocidi i destrucció, i avui mes que mai necessita de la solidaritat mundial per a assolir el seu legítim dret a la pau i a la terra palestina. Ara, i davant l'extrema gravetat de la situació, hem de prestar especial atenció al bombardeig de la ciutat de Gaza, on milió i mig de persones assetjades en la presó mes gran del món són privades de combustible, electricitat, aliments bàsics i fins i tot d'aigua potable i medicines davant la mirada incommovible de la Comunitat Internacional. Per això, fem una ferm i urgent crida: · al cessament immediat de crims de guerra i aïllament contra la població de Gaza. · al Govern espanyol, al Consell de Seguretat de Nacions Unides, a la Unió Europea i a la comunitat internacional, perquè intervinguen en favor de la Pau i la Justícia, per a obligar a l'estat d'Israel a posar fi a aquest atac indiscriminat contra el nostre poble i, a respectar la legislació internacional i els Drets Humans, no legitimant de fet a l'estat d'Israel que els incompleix de forma sistemàtica. És per això que fem una crida a tota la societat civil valenciana perquè done suport aquestes exigències, participant dimarts, dia 30 de desembre, a les 19:00 hores, en una CONCENTRACIÓ en la plaça de la Mare de Deu de València, per a manifestar la nostra denúncia comuna de la brutal i sagnant agressió, junt l'exigència que cessen els atacs."

divendres, 26 de desembre del 2008

Associacions mentals

Hi ha una cosa que m'ocorre cada vegada més; no sé si és degut a que u es fa major i la base de dades cerebral va ampliant-se. M'explique a continuació.

El que em passa més sovint que abans és el fet de conéixer gent nova que associe a gent concreta que he conegut en el passat. Per exemple, aquest any tinc una companya de feina que em recorda moltíssim una altra que vaig tenir fa tres anys. No parle, necessàriament i exclusiva, d'una semblança física. En aquest cas concret són persones robustes, amb caràcter, veu ronca, riure paregut... És un conjunt que, sense anàlisi conscient, vaig veure que em duia a connectar una persona amb l'altra.

Com deia, cada vegada em passa més això. No sé si l'ampliació del currículum de gent coneguda al llarg dels anys fa més probable aquest tipus d'associacions. Potser també té a veure amb les meues característiques. La veritat és que no he preguntat molt a la gent sobre açò ni he buscat informació al respecte.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Manipulació a Telecinco

La Coordinadora Antifascista de Madrid ha elaborat un vídeo amb material incautat a dos periodistes de Telecinco; aquests s'havien infiltrat entre persones vinculades als moviments antifeixista i okupa, amb la intenció d'obtenir imatges mitjançant una càmera oculta, per a ser utilitzades en un reportatge destinat a criminalitzar els 'antisistema' (terme emprat habitualment pels mitjans de comunicació).

Personalment, confie en la veracitat del que veiem al vídeo; m'incline a pensar que no es tracta de cap muntage. A partir d'ahí, cal dir que resulta fins i tot còmica la forma en què aquesta parella de periodistes tracta de moure's entre els antifeixistes; un exemple: la xica (són un xic i una xica) es posa un mocador palestí... A més de poca habilitat, mostren també uns clars prejudicis: es tracta de gent que sembla creure's que està fent alguna mena de tasca de denúncia.

A alguns no ens sorprén el que podem veure al vídeo; és una evidència la criminalització dels -no fa molt- anomenats 'antiglobalització' per part dels mitjans. Es busca el morbo a través de la manipulació, obtenint així un doble resultat: audiència i demonització de la dissidència. Però sí és altament interessant el document perquè ens mostra, amb plena transparència, aquesta repugnant manipulació. El vídeo dura 19 minuts; ací el teniu en dues parts.


1ª part


2ª part

dilluns, 22 de desembre del 2008

El 'braking'

El 'braking' és el títol d'un curt dirigit pels valencians Suso Imbernón i Vicent Gavara l'any 2006. També és, segons el curt, el nom d'una tècnica de selecció de personal emprada per algunes empreses.

La història és àcidament divertida i crítica al mateix temps: duu a un extrem paròdic la situació en què es troba hui la persona treballadora a l'hora de buscar feina. La duració és de 21 minuts. Val la pena de veritat.


El 'braking' (1ª part)


El 'braking' (2ª part)


El 'braking' (3ª part)

dijous, 18 de desembre del 2008

Himen irregional

Dissabte, 13 de desembre de 2008. El lloc: Ca Revolta.

Cantem tots a una veu, dirigits per Toni de l'Hostal, el seu Himen irregional. Prèviament, ens han repartit la lletra. Tot un vertader espectacle, una apoteosi del riure. També, aguda descripció del País Valencià. Toni de l'Hostal, geni i figura.


Himen irregional
(anònim del s. XXI)

Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes:
no som maulets; som uns əmpelts...

Som la'única regió
& forma de cagalló!?

«Cagu'en la figa 'sa tia!
Convidats vindran de for@
i, a la que t'encantes, un quansevol dia
te trauran de casa, cagu'en Dénia mor@!»

Pac a dins, com a una fúrcia:
mos əsgarren les petxines!
Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia:
3 i 4? Les províncies llevantines!

«Tinguen putes debães;
gaiates, falles, traques, fogueres!
Comparses i filães;
rettors -ausães!- , blaus & senyeres...»

Trona, plou i pedrega:
en Canal 9 s'ou una mamâ;
Motes li la refrega:
x'aneu-se'n totes a fer la mà!

Cavallers, agenolleu-vos,
qu'és nostre déu
Paco Cabanes el Genovés!

«Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes:
no som maulets; som uns əmpelts...»

Que trague Rita
la Cantãora!

Cagu'en la Rita!

Independència!
Auto-
sufi-
ciència!






dimecres, 17 de desembre del 2008

17-D: Vaga general ajornada. Ocasió perduda?

Com sabeu, la vaga general prevista per al 17-D ha estat desconvocada (ajornada, diuen), després de les negociacions entre la Plataforma per l'Ensenyament Públic i el Govern valencià. Conselleria fa enrere eliminant l'obligació d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglés (durant el present curs, en principi) i es compromet a negociar els tretze punts plantejats per la Plataforma abans del 15 de febrer.

Decepció o satisfacció? Una batalla guanyada o una ocasió perduda? He de dir que la meua primera impressió va ser de decepció. Posteriorment, he llegit articles i comentaris al respecte; van des del triomfalisme fins la desmotivació total. Expose a continuació algunes consideracions:


* És clar que hi ha una rectificació per part del Govern de Camps, fruit de la pressió de la comunitat educativa. I això no és poc al País Valencià, on estem més acostumats a la submissió. Font de Mora pot tractar de vendre la història com vulga, però fins i tot la premsa del PP parla de rectificació.

* S'havia aconseguit una tensió molt important, sobretot després de la manifestació del 29-N. I és cert que el manteniment de la vaga amb un missatge de l'estil "no és prou la rectificació a Ciutadania" haguera tingut un gran impacte. Ara hi ha gent desmotivada, es corre el risc que el clima creat puga anar gelant-se a poc a poc. Però és possible que haja sigut intel·ligent mantenir la lluita serena i constant, amb una victòria ja a la butxaca.

* És positiu el fet que la Plataforma segueix unida i amb les idees clares, atenent al seu manifest. Parlen d'ajornament i amenacen amb més mobilitzacions.

* Les declaracions del conseller Blackberry Font de Mora augmenten la indignació de la comunitat educativa. Insisteix a dir que no hi ha cap rectificació, i ho fa amb la seua habitual prepotència. Això pot ajudar a mantenir el cabreig necessari per a que la cosa no es gele.

* Ara mateix, trobe que seria un miracle que Conselleria entrara a negociar seriosament els tretze punts plantejats per la Plataforma abans del 15 de febrer. És a dir, és pràcticament segur que hi haurà noves mobilitzacions.


En resum: Calia prendre una decisió en un sentit o en un altre, i totes dues presentaven avantatges i inconvenients. Trobe que s'ha fet una aposta estratègica concreta, reflexionada i consensuada; esperem que done resultats.

dimecres, 10 de desembre del 2008

17-D: Vaga general a l'Ensenyament


Després de l'èxit de la vaga del 29-N, es van crear plataformes en defensa de l'ensenyament públic a nivell comarcal. Ahir es reuniren i ratificaren la convocatòria de vaga general a l'ensenyament per al 17 de desembre.

Tot va començar com una protesta contra el desgavell que suposa impartir Educació per a la Ciutadania en anglés. Els estrategues del PP al País Valencià deurien pensar que era una forma enginyosa de boicotejar l'assignatura.

Tanmateix, la protesta va anar augmentant (davant la indignació per la surrealista mesura) i va acabar convertint-se en una denúncia de la situació vergonyosa en què es troba l'ensenyament públic al País Valencià. La gent ha esclatat, i ja era hora. Durant molts anys, ha hagut reivindicacions fetes en veu baixa; ara és el moment de mantenir la tensió creada el 29-N i fer-se escoltar.

Motius? Hi ha més de 1300 barracots; s'ha retallat l'atenció logopèdica; tenim massificació a les aules; es beneficia l'escola concertada, en mans de l'Església (que té collons); no es cobreixen les baixes amb agilitat (o, simplement, no es cobreixen), perjudicant així l'alumnat; les infraestructures són deficients; falta professorat d'anglés; el professorat interí està putejat; etc...

Tota aquesta informació la teniu ampliada al comunicat d'ahir de la Plataforma en defensa de l'ensenyament públic.

Curs sobre medi ambient a Camot


El divendres -d'ací a dos dies- tindrà lloc a Camot un curs sobre protecció del medi ambient. Aquest curs s'emmarca dintre la sèrie de cursos sobre voluntariat que el col·lectiu va encetar fa poc. Recordem que Camot ens mostra una visió molt crítica del que comunament entenem per voluntariat, res a veure amb la filosofia oenegé. Així mateix, no es tractarà d'un curs més sobre medi ambient: els factors social i econòmic estaran molt presents. Animeu-vos i aneu; si així ho feu, allí ens trobarem.
Si voleu més informació, visiteu el bloc de Camot (teniu l'enllaç al començament d'aquest escrit i també a la dreta, a la llista de blocs). També podeu escriure un correu a camot@hotmail.com. Ah, Camot es troba a Xàtiva.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Anuncis de prostitució

El diari Público va nàixer fa poc més d'un any anunciant amb orgull que, a les seues pàgines, no hi hauria anuncis de prostitució. De tant en tant, ens ho recorden amb un requadre cridaner a les pàgines de la cartellera de cine: "Público no admite anuncios de prostitución". Dic jo que ho posen ahí per si algun despistat busca, entre les pel·lícules, alguna mena de contacte sexual, donat que molts diaris tenen aquestes dues seccions per la mateixa zona.
Público pretén anar dirigit a lectors més o menys crítics, més o menys d'esquerres; i es presenta com un diari que té, entre els seus objectius, la denúncia de les injustícies. És per això que el diari presumeix de no incloure anuncis de prostitució. Ens diuen que renuncien a uns bons ingressos econòmics, en benefici de la defensa de la dignitat de la dona.
En realitat sols es tracta, evidentment, d'una mera decisió empresarial destinada a vendre diaris: presentar un producte dirigit a un tipus de públic. Però trobe que és interessant entrar en el contingut de l'opció. Prohibir els anuncis de prostitució suposa defensar la dignitat de la dona?
Hi ha dones (també hòmens, però menys) obligades a prostituir-se, explotades. És clar que, en eixos casos, publicar els anuncis suposa col·laborar amb l'explotació. Però, es la prostitució en sí una activitat indigna?
En la meua opinió, no ho és. Si una dona (centrem el tema en la dona, ja que de la seua dignitat es tracta) decideix lliurement prostituir-se, això és un assumpte a tractar entre ella i el seu client. I que un diari li prohibeixca anunciar-se no deixa de ser... una putada. Per molt que ens ho presenten com una cosa progre, com una denúncia -implícita- del que fa la resta de diaris.

dijous, 4 de desembre del 2008

El temps passa ràpid?

Sembla haver un ampli consens a l'hora d'afirmar que el temps passa ràpidament. Més enllà d'ideologies, estils de vida..., tothom hi està d'acord.

"Els anys passen volant", m'ha dit una companya de feina dues vegades en menys de quinze dies. El raper Tote King canta: "si tienes más de 25, los años se te van follaos".

Però... té sentit afirmar que el temps passa ràpid? En relació a què? El temps és una magnitud que utilitzem de vegades per tal de calcular la velocitat d'alguna cosa. Tanmateix, el temps no té velocitat; és la referència per a calcular la velocitat. No pot, per tant, ser mesurat objectivament amb la intenció d'ubicar-lo en una escala lent-ràpid.

Podem parlar, en tot cas, de les nostres sensacions. Tenim la sensació que el temps va ràpid; follat, de vegades. Sobretot quan mirem enrere. Però per què eixe consens? Té a veure amb ser conscients de la nostra existència? Amb certes comparacions, segons les quals som quelcom insignificant? Ja sabeu: la història de la humanitat, el sistema solar, l'univers...

dilluns, 1 de desembre del 2008

Les Mãedéus

Les Mãedéus és un grup de música atípic. Es dediquen a fer una paròdia sarcàstica del món de la cultura i la intel·lectualitat nacionalistes del País Valencià. Les seues actuacions són un deliri realment divertit: des d'una versió ranxera de La manta al coll fins a la imitació exagerada de la veu de Miquel Gil. És una mena de burla, però feta per gent que coneix perfectament eixe món. Una actitud molt sana, en la meua opinió, doncs es tracta -al cap i a la fi- de riure's d'un mateix. Podeu visitar la seua pàgina web i/o el seu MySpace.

Ací tenim una versió del Highway 61 Revisited de Bob Dylan, amb una lletra que ens parla de com fer una paella. També podeu veure -per allò de comparar- un vídeo amb la cançó original.


Les Mãedéus - Paella Valenciana



Bob Dylan - Highway 61 Revisited