dimarts, 29 de juny del 2010

Com està això de l'Estatut?

Juguem de nou a la nit i el dia del periodisme, plagiant una coneguda secció de la revista satírica El jueves.



Libertad Digital: "El Constitucional avala l'Estatut català"





Público: "El Tribunal Constitucional retalla una part essencial de l'Estatut"



Per altra banda, a l'Avui+El Punt hi ha una enquesta on la gent opina sobre l'esborrany del TC. Sorprenentment -per a mi, almenys- a la 1,31h ja hi ha 857 persones que han dit la seua. Se suposa que tots aquests compten amb la informació suficient per a pronunciar-se elegint entre quatre clares opcions?

dilluns, 28 de juny del 2010

'Déjà vu' lingüístic?

La lectura de la notícia em fa experimentar una sensació de déjà vu: "Un metge es nega a atendre un veí perquè li parlava en valencià". Efectivament, el mes de desembre de l'any passat vaig publicar a L'aixeta una entrada on feia referència a uns fets calcats. Allò va ocórrer a Benicarló; aquesta vegada ha sigut a Torrent.

Com que no dispose de temps per a expressar reflexions més extenses, em limitaré a fer tres comentaris breus:


1) lasprovincias.es conta la notícia amb objectivitat i rigor. Sorprenent?

2) Estic segur que fets com aquest succeeixen amb molta més assiduïtat de la que reflecteixen els mitjans de comunicació. En aquesta ocasió, la cosa s'ha convertit en notícia perquè hi ha una queixa al Síndic de Greuges.

3) Una vegada més, s'evidencia que no exigir coneixements de valencià als funcionaris -excepció feta dels docents no universitaris- implica necessàriament situacions de conflicte com la de Torrent. El metge, legalment, té dret a no conèixer la nostra llengua. Desgraciadament.

dijous, 24 de juny del 2010

Bona nit

Immers en plena fase d'oposició, tinc -òbviament- el bloc una miqueta abandonat, amb poques entrades i elaboració mínima de les mateixes.

Hui deixaré el que, per a alguns, pot ser una interessant curiositat: un grup d'indie-pop valencià interpretant una cançó en la nostra llengua a la sala El Sol de Madrid. Es tracta de La Habitación Roja, banda provinent de l'Eliana que compta amb una llarga trajectòria que començà, si no m'equivoque, allà per l'any 1996.

LHR sempre han emprat el castellà als seus temes propis, amb l'única excepció de la cançó "Bona nit", que és la que ens ocupa.

Personalment, em van agradar molt els seus dos primers àlbums, amb un estil molt en la línia de Teenage FanClub, on demostraven una gran capacitat per a les melodies pop amb dolces harmonies vocals. Deixem a banda les seues limitacions pel que fa als textos: perdonables quan duien poc temps perquè transmetien una sinceritat que feia més tolerable certa coentor.

Sense estendre'm més, us desitge bona nit amb l'actuació de La Habitación Roja a Madrid. Bonica cançó.







Sempre que vaig, tu tornes.
Quan te cride, no estàs.
Dius que no te faig falta,
que ja no me trobes...
me trobes a faltar.

Tanca els ulls i no plores,
bona nit, fins demà.
Si demà no me trobes,
ja mai més em trobaràs a faltar.

El meu cor està apagant-se,
el dia començant.
Uns que tornen a casa,
uns altres que se'n van.

dilluns, 21 de juny del 2010

Canal 9 respecta

En una resposta parlamentària referent al paper de Radiotelevisió Valenciana...



José López Jaraba, director general de RTVV (19/6/10): "Quant a la llibertat d'expressió i el pluralisme informatiu, RTVV respecta escrupulosament allò que estableix la Constitució i l'Estatut".




Comentari: És possible que, com dius, RTVV respecte el pluralisme informatiu. El que és evident és que no l'aplica. Només cal fer una ullada a les notícies de Canal 9 un dia qualsevol. Ahir, per exemple, ens oferien un titular impagable: "El Govern valencià, centrat en les polítiques socials". Un bon acudit, això sí...

diumenge, 20 de juny del 2010

Dilema

La prohibició de la burca a la ciutat va situar l'home invisible davant un dilema: renovar-se o anar-se'n.

dimecres, 16 de juny del 2010

"La roja"

A l'hora d'assabentar-me de les notícies, tinc costum d'escoltar diferents emissores de ràdio, llegir algun diari de paper i accedir a diversos portals d'Internet. La televisió la veig molt poc.

Aquests dies, si hom pretén seguir l'actualitat, és inevitable rebre algun míssil del bombardeig constant d'informació sobre el Mundial de Futbol de Sud-àfrica. Escric "informació" en cursiva perquè el que es pot escoltar i llegir al respecte és, bàsicament, un doll de nacionalisme espanyol un tant insuportable: "la roja" amunt, "la roja" avall... Els qui es dirigeixen als oients i lectors donen per segur que tots els receptors dels seus missatges desitgem fervorosament que "la roja" (quin publicista idearia eixa marca presumptament moderna?) guanye el Mundial.

Reconec que m'agrada el futbol, però ja fa anys que no em motiva gaire, llevat d'alguna excepció comptada. Tot i això, no em resulta indiferent el paper que la selecció espanyola -un equip que exporta una idea d'Espanya uninacional i unilingüística- jugue a la competició celebrada aquests dies a Sud-àfrica. Sóc conscient que la intensitat del diluvi mediàtic espanyolista serà inversament proporcional a la distància que separe "la roja" de guanyar el Mundial. Per això, vull que Espanya quede eliminada el més aviat possible; i si pot ser perdent tots els partits, millor encara.

No ho crec, però igual m'anime i em pose a mirar el partit de hui de la selecció espanyola a veure si ix derrotada... Amb una cerveseta?

dilluns, 14 de juny del 2010

Quan pitjor, millor?

Davant la contínua pugna estatal entre PSOE i PP, moltes de les persones que ens considerem d'esquerres -i que pensem que la major part dels polítics d'eixos dos partits són purs actors que tenen com a únic principi el poder-, tendim a preferir, com a mal menor, que siguen els socialistes els qui estiguen al Govern espanyol. Ens fa més por el PP, el seu discurs i els seus mitjans de comunicació.

Ara mateix, estem assistint als duríssims retalls socials realitzats per l'executiu de Zapatero: congelació d'unes pensions que, en general, són molt baixes i eliminació de la retroactivitat en la prestació econòmica derivada de la llei de dependència, entre d'altres mesures. A més a més, la imminent reforma laboral durà una considerable reducció dels drets dels treballadors. I per si tot això fóra poc, des de la Unió Europea ja anuncien que l'Estat espanyol haurà de fer més retalls en breu.

La resposta social, davant unes mesures clarament injustes, està sent pràcticament nul·la. Comença a instal·lar-se la resignació i la idea -mitjançant una mena de dogma de fe mediàtic- que les tisorades són necessàries. És més: he escoltat gent pròxima al PP dir que ara és quan Zapatero "ho està fent bé". Parlem d'un retrocés en l'estat del benestar que, segons persones que em mereixen credibilitat al terreny de l'economia, serà irreversible.

I arribats a aquest punt, qui escriu aquestes línies comença a preguntar-se si no seria millor que Rajoy guanyara les eleccions (anticipades o no). Si el poble es mobilitzaria molt més amb un Govern espanyol que portara l'etiqueta de "dreta". Perquè és clar que, en nom de l'esquerra, s'està fent una política econòmica que no té res d'esquerres. Que el fet que siga el PSOE qui la duga a terme redueix al mínim la contestació social.

divendres, 11 de juny del 2010

Estratègia frustrada

Vaig esperar que acabara el seu sermó, ple de retrets de tota mena, amb un digne silenci. Sent el meu torn de paraula, seguí callat, tractant de mostrar una expressió de freda impassibilitat per resposta.

La meua estratègia, finalment, es va estavellar contra l'impacte de la seua mà sobre la meua cara.

dimarts, 8 de juny del 2010

Rus i el context

Com molts de vosaltres sabreu, l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va comparèixer ahir als jutjats per haver insultat i amenaçat un sector dels professors valencians.

Emmarcant la situació, direm que Rus es referia als docents que, segons ell, enviaven "els sindicats" el curs passat per protestar contra la política educativa del Govern valencià. Les declaracions les realitzà durant un acte intern del PP.

Concretament, les paraules polèmiques foren -en primer lloc- aquestes: "Eixos que són bons xics..., eixos que diuen 'aleshores gairebé'. No sé què vol dir, però són uns gilipolles". A continuació, fent una al·lusió indirecta a la fotografia del conseller d'Educació Font de Mora, en què apareixia cap per avall a alguns cartells reivindicatius, va dir: "Eixos que volgueren posar-nos a mosatros en el cap boca avall... No anem a donar-los el gust: anem a rematar-los; anem a rematar-los."

Bàsicament, els arguments de l'alcalde de Xàtiva durant el judici van ser dos: (a) aquelles paraules anaven adreçades únicament a "tres" professors; (b) les polèmiques declaracions s'han de "contextualitzar".

Us anime a que escolteu, de la seua pròpia veu, el context i el text. Les paraules que motivaren el judici i el fragment de discurs de 3'32'' de duració durant el qual van ser pronunciades. Jutgeu vosaltres mateixos.



diumenge, 6 de juny del 2010

És una bona idea


Potser estaria bé recordar ara la llista de productes israelians comercialitzats a l'Estat espanyol. Més que res per tal d'evitar comprar-los, realitzant un legítim boicot a un país que practica l'assassinat de manera sistemàtica i impune.

És possible que siga un bon moment, ara que sabem que -segons les autòpsies- els activistes turcs de la 'Flota de la Llibertat' reberen trets a la cara, al cap, a l'esquena, des de menys de 45 cm. de distància. Que foren executats al vaixell, vaja.

L'actualitat ens pot ajudar a ser més conscients del que representa Israel, amb les declaracions del seu ambaixador, Raphael Schutz, qui resta importància als fets de l'altre dia amb l'argument que a la carretera mor més gent. Es permet la provocació cínica perquè sap que l'Estat hebreu compta amb impunitat. Duu corbata i li diuen "senyor" Schutz, però la seua categoria moral es troba a l'altura de la d'un Bin Laden o la d'un Hitler.

Sí. Pense que és bona idea boicotejar els productes israelians.

dijous, 3 de juny del 2010

La rapidesa dels esdeveniments


VilaWeb (2/6/10; 22:42h): "La reunió entre govern, patronal i sindicats propicia alguns avanços"





Público.es (2/6/10; 22:43h): "Fracassa la reunió entre la CEOE i els sindicats"








Comentari: Observem que hi ha un minut de diferència entre la publicació de la notícia a un diari i a l'altre (22:42h a VilaWeb i 22:43h a Público.es). No deixa de ser sorprenent com els esdeveniments canvien amb tanta rapidesa...