dimecres, 31 de desembre del 2008

dimarts, 30 de desembre del 2008

Concentració contra el genocidi israelià

Hui, dimarts 30 de desembre a les 19 hores, tindrà lloc a la Plaça de la Verge de València una concentració contra el genocidi israelià a Palestina. Es tracta d'un genocidi sistemàtic que s'ha intensificat brutalment des de dissabte passat, amb el resultat de 350 morts i 1600 ferits en tres dies. La concentració està convocada per: Comunitat Palestina a València, Xarxa de Solidaritat amb Palestina de València, València Solidària-Pau Ara PV, CEAR PV, Ca Revolta, EUPV, PCPV, CGT i Col·lectiu Autònom de Treballadors.

Podem dir que això ens queda molt lluny, que hi ha altres problemes a la vida, que no podem protestar per totes les injustícies, etc. En qualsevol cas, parlem d'un genocidi que compta amb el suport de l'estat més poderós del món; un genocidi -per tant- practicat amb total impunitat.

I això en sí és indignant. Però és més indignant encara quan es tracta d'assassinats, massacres, violancions, humiliacions... que els mitjans de comunicació tracten de vendre'ns disfressats de "conflicte"; com si es tractara de dos pobles que s'han encabotat a enfrontar-se en igualtat de condicions. Pitjor encara: les vertaderes víctimes són, segons ens diuen, "terroristes"; i l'estat genocida és "una democràcia".

La indignació, la defensa de l'ètica, de la justícia, ens mouen a fer-nos escoltar; a concentrar-nos per tal de mostrar la nostra solidaritat amb un poble massacrat i condemnar l'actuació de l'estat terrorista d'Israel. I parlar d'estat terrorista no és emprar un llenguatge agressiu, no és desqualificar; és, simplement, un acte descriptiu.


A continuació, podeu llegir el comunicat redactat per la Comunitat Palestina a València i la Xarxa de Solidaritat amb Palestina de València.

"La comunitat Palestina a València i la Xarxa de Solidaritat amb Palestina condemnen enèrgicament la massacre que s'està cometent contra la població palestina en Gaza. El nostre poble continua amb la seua resistència i fermesa enfront de les armes mes sofisticades d'assassinat, genocidi i destrucció, i avui mes que mai necessita de la solidaritat mundial per a assolir el seu legítim dret a la pau i a la terra palestina. Ara, i davant l'extrema gravetat de la situació, hem de prestar especial atenció al bombardeig de la ciutat de Gaza, on milió i mig de persones assetjades en la presó mes gran del món són privades de combustible, electricitat, aliments bàsics i fins i tot d'aigua potable i medicines davant la mirada incommovible de la Comunitat Internacional. Per això, fem una ferm i urgent crida: · al cessament immediat de crims de guerra i aïllament contra la població de Gaza. · al Govern espanyol, al Consell de Seguretat de Nacions Unides, a la Unió Europea i a la comunitat internacional, perquè intervinguen en favor de la Pau i la Justícia, per a obligar a l'estat d'Israel a posar fi a aquest atac indiscriminat contra el nostre poble i, a respectar la legislació internacional i els Drets Humans, no legitimant de fet a l'estat d'Israel que els incompleix de forma sistemàtica. És per això que fem una crida a tota la societat civil valenciana perquè done suport aquestes exigències, participant dimarts, dia 30 de desembre, a les 19:00 hores, en una CONCENTRACIÓ en la plaça de la Mare de Deu de València, per a manifestar la nostra denúncia comuna de la brutal i sagnant agressió, junt l'exigència que cessen els atacs."

divendres, 26 de desembre del 2008

Associacions mentals

Hi ha una cosa que m'ocorre cada vegada més; no sé si és degut a que u es fa major i la base de dades cerebral va ampliant-se. M'explique a continuació.

El que em passa més sovint que abans és el fet de conéixer gent nova que associe a gent concreta que he conegut en el passat. Per exemple, aquest any tinc una companya de feina que em recorda moltíssim una altra que vaig tenir fa tres anys. No parle, necessàriament i exclusiva, d'una semblança física. En aquest cas concret són persones robustes, amb caràcter, veu ronca, riure paregut... És un conjunt que, sense anàlisi conscient, vaig veure que em duia a connectar una persona amb l'altra.

Com deia, cada vegada em passa més això. No sé si l'ampliació del currículum de gent coneguda al llarg dels anys fa més probable aquest tipus d'associacions. Potser també té a veure amb les meues característiques. La veritat és que no he preguntat molt a la gent sobre açò ni he buscat informació al respecte.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Manipulació a Telecinco

La Coordinadora Antifascista de Madrid ha elaborat un vídeo amb material incautat a dos periodistes de Telecinco; aquests s'havien infiltrat entre persones vinculades als moviments antifeixista i okupa, amb la intenció d'obtenir imatges mitjançant una càmera oculta, per a ser utilitzades en un reportatge destinat a criminalitzar els 'antisistema' (terme emprat habitualment pels mitjans de comunicació).

Personalment, confie en la veracitat del que veiem al vídeo; m'incline a pensar que no es tracta de cap muntage. A partir d'ahí, cal dir que resulta fins i tot còmica la forma en què aquesta parella de periodistes tracta de moure's entre els antifeixistes; un exemple: la xica (són un xic i una xica) es posa un mocador palestí... A més de poca habilitat, mostren també uns clars prejudicis: es tracta de gent que sembla creure's que està fent alguna mena de tasca de denúncia.

A alguns no ens sorprén el que podem veure al vídeo; és una evidència la criminalització dels -no fa molt- anomenats 'antiglobalització' per part dels mitjans. Es busca el morbo a través de la manipulació, obtenint així un doble resultat: audiència i demonització de la dissidència. Però sí és altament interessant el document perquè ens mostra, amb plena transparència, aquesta repugnant manipulació. El vídeo dura 19 minuts; ací el teniu en dues parts.


1ª part


2ª part

dilluns, 22 de desembre del 2008

El 'braking'

El 'braking' és el títol d'un curt dirigit pels valencians Suso Imbernón i Vicent Gavara l'any 2006. També és, segons el curt, el nom d'una tècnica de selecció de personal emprada per algunes empreses.

La història és àcidament divertida i crítica al mateix temps: duu a un extrem paròdic la situació en què es troba hui la persona treballadora a l'hora de buscar feina. La duració és de 21 minuts. Val la pena de veritat.


El 'braking' (1ª part)


El 'braking' (2ª part)


El 'braking' (3ª part)

dijous, 18 de desembre del 2008

Himen irregional

Dissabte, 13 de desembre de 2008. El lloc: Ca Revolta.

Cantem tots a una veu, dirigits per Toni de l'Hostal, el seu Himen irregional. Prèviament, ens han repartit la lletra. Tot un vertader espectacle, una apoteosi del riure. També, aguda descripció del País Valencià. Toni de l'Hostal, geni i figura.


Himen irregional
(anònim del s. XXI)

Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes:
no som maulets; som uns əmpelts...

Som la'única regió
& forma de cagalló!?

«Cagu'en la figa 'sa tia!
Convidats vindran de for@
i, a la que t'encantes, un quansevol dia
te trauran de casa, cagu'en Dénia mor@!»

Pac a dins, com a una fúrcia:
mos əsgarren les petxines!
Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia:
3 i 4? Les províncies llevantines!

«Tinguen putes debães;
gaiates, falles, traques, fogueres!
Comparses i filães;
rettors -ausães!- , blaus & senyeres...»

Trona, plou i pedrega:
en Canal 9 s'ou una mamâ;
Motes li la refrega:
x'aneu-se'n totes a fer la mà!

Cavallers, agenolleu-vos,
qu'és nostre déu
Paco Cabanes el Genovés!

«Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes:
no som maulets; som uns əmpelts...»

Que trague Rita
la Cantãora!

Cagu'en la Rita!

Independència!
Auto-
sufi-
ciència!






dimecres, 17 de desembre del 2008

17-D: Vaga general ajornada. Ocasió perduda?

Com sabeu, la vaga general prevista per al 17-D ha estat desconvocada (ajornada, diuen), després de les negociacions entre la Plataforma per l'Ensenyament Públic i el Govern valencià. Conselleria fa enrere eliminant l'obligació d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglés (durant el present curs, en principi) i es compromet a negociar els tretze punts plantejats per la Plataforma abans del 15 de febrer.

Decepció o satisfacció? Una batalla guanyada o una ocasió perduda? He de dir que la meua primera impressió va ser de decepció. Posteriorment, he llegit articles i comentaris al respecte; van des del triomfalisme fins la desmotivació total. Expose a continuació algunes consideracions:


* És clar que hi ha una rectificació per part del Govern de Camps, fruit de la pressió de la comunitat educativa. I això no és poc al País Valencià, on estem més acostumats a la submissió. Font de Mora pot tractar de vendre la història com vulga, però fins i tot la premsa del PP parla de rectificació.

* S'havia aconseguit una tensió molt important, sobretot després de la manifestació del 29-N. I és cert que el manteniment de la vaga amb un missatge de l'estil "no és prou la rectificació a Ciutadania" haguera tingut un gran impacte. Ara hi ha gent desmotivada, es corre el risc que el clima creat puga anar gelant-se a poc a poc. Però és possible que haja sigut intel·ligent mantenir la lluita serena i constant, amb una victòria ja a la butxaca.

* És positiu el fet que la Plataforma segueix unida i amb les idees clares, atenent al seu manifest. Parlen d'ajornament i amenacen amb més mobilitzacions.

* Les declaracions del conseller Blackberry Font de Mora augmenten la indignació de la comunitat educativa. Insisteix a dir que no hi ha cap rectificació, i ho fa amb la seua habitual prepotència. Això pot ajudar a mantenir el cabreig necessari per a que la cosa no es gele.

* Ara mateix, trobe que seria un miracle que Conselleria entrara a negociar seriosament els tretze punts plantejats per la Plataforma abans del 15 de febrer. És a dir, és pràcticament segur que hi haurà noves mobilitzacions.


En resum: Calia prendre una decisió en un sentit o en un altre, i totes dues presentaven avantatges i inconvenients. Trobe que s'ha fet una aposta estratègica concreta, reflexionada i consensuada; esperem que done resultats.

dimecres, 10 de desembre del 2008

17-D: Vaga general a l'Ensenyament


Després de l'èxit de la vaga del 29-N, es van crear plataformes en defensa de l'ensenyament públic a nivell comarcal. Ahir es reuniren i ratificaren la convocatòria de vaga general a l'ensenyament per al 17 de desembre.

Tot va començar com una protesta contra el desgavell que suposa impartir Educació per a la Ciutadania en anglés. Els estrategues del PP al País Valencià deurien pensar que era una forma enginyosa de boicotejar l'assignatura.

Tanmateix, la protesta va anar augmentant (davant la indignació per la surrealista mesura) i va acabar convertint-se en una denúncia de la situació vergonyosa en què es troba l'ensenyament públic al País Valencià. La gent ha esclatat, i ja era hora. Durant molts anys, ha hagut reivindicacions fetes en veu baixa; ara és el moment de mantenir la tensió creada el 29-N i fer-se escoltar.

Motius? Hi ha més de 1300 barracots; s'ha retallat l'atenció logopèdica; tenim massificació a les aules; es beneficia l'escola concertada, en mans de l'Església (que té collons); no es cobreixen les baixes amb agilitat (o, simplement, no es cobreixen), perjudicant així l'alumnat; les infraestructures són deficients; falta professorat d'anglés; el professorat interí està putejat; etc...

Tota aquesta informació la teniu ampliada al comunicat d'ahir de la Plataforma en defensa de l'ensenyament públic.

Curs sobre medi ambient a Camot


El divendres -d'ací a dos dies- tindrà lloc a Camot un curs sobre protecció del medi ambient. Aquest curs s'emmarca dintre la sèrie de cursos sobre voluntariat que el col·lectiu va encetar fa poc. Recordem que Camot ens mostra una visió molt crítica del que comunament entenem per voluntariat, res a veure amb la filosofia oenegé. Així mateix, no es tractarà d'un curs més sobre medi ambient: els factors social i econòmic estaran molt presents. Animeu-vos i aneu; si així ho feu, allí ens trobarem.
Si voleu més informació, visiteu el bloc de Camot (teniu l'enllaç al començament d'aquest escrit i també a la dreta, a la llista de blocs). També podeu escriure un correu a camot@hotmail.com. Ah, Camot es troba a Xàtiva.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Anuncis de prostitució

El diari Público va nàixer fa poc més d'un any anunciant amb orgull que, a les seues pàgines, no hi hauria anuncis de prostitució. De tant en tant, ens ho recorden amb un requadre cridaner a les pàgines de la cartellera de cine: "Público no admite anuncios de prostitución". Dic jo que ho posen ahí per si algun despistat busca, entre les pel·lícules, alguna mena de contacte sexual, donat que molts diaris tenen aquestes dues seccions per la mateixa zona.
Público pretén anar dirigit a lectors més o menys crítics, més o menys d'esquerres; i es presenta com un diari que té, entre els seus objectius, la denúncia de les injustícies. És per això que el diari presumeix de no incloure anuncis de prostitució. Ens diuen que renuncien a uns bons ingressos econòmics, en benefici de la defensa de la dignitat de la dona.
En realitat sols es tracta, evidentment, d'una mera decisió empresarial destinada a vendre diaris: presentar un producte dirigit a un tipus de públic. Però trobe que és interessant entrar en el contingut de l'opció. Prohibir els anuncis de prostitució suposa defensar la dignitat de la dona?
Hi ha dones (també hòmens, però menys) obligades a prostituir-se, explotades. És clar que, en eixos casos, publicar els anuncis suposa col·laborar amb l'explotació. Però, es la prostitució en sí una activitat indigna?
En la meua opinió, no ho és. Si una dona (centrem el tema en la dona, ja que de la seua dignitat es tracta) decideix lliurement prostituir-se, això és un assumpte a tractar entre ella i el seu client. I que un diari li prohibeixca anunciar-se no deixa de ser... una putada. Per molt que ens ho presenten com una cosa progre, com una denúncia -implícita- del que fa la resta de diaris.

dijous, 4 de desembre del 2008

El temps passa ràpid?

Sembla haver un ampli consens a l'hora d'afirmar que el temps passa ràpidament. Més enllà d'ideologies, estils de vida..., tothom hi està d'acord.

"Els anys passen volant", m'ha dit una companya de feina dues vegades en menys de quinze dies. El raper Tote King canta: "si tienes más de 25, los años se te van follaos".

Però... té sentit afirmar que el temps passa ràpid? En relació a què? El temps és una magnitud que utilitzem de vegades per tal de calcular la velocitat d'alguna cosa. Tanmateix, el temps no té velocitat; és la referència per a calcular la velocitat. No pot, per tant, ser mesurat objectivament amb la intenció d'ubicar-lo en una escala lent-ràpid.

Podem parlar, en tot cas, de les nostres sensacions. Tenim la sensació que el temps va ràpid; follat, de vegades. Sobretot quan mirem enrere. Però per què eixe consens? Té a veure amb ser conscients de la nostra existència? Amb certes comparacions, segons les quals som quelcom insignificant? Ja sabeu: la història de la humanitat, el sistema solar, l'univers...

dilluns, 1 de desembre del 2008

Les Mãedéus

Les Mãedéus és un grup de música atípic. Es dediquen a fer una paròdia sarcàstica del món de la cultura i la intel·lectualitat nacionalistes del País Valencià. Les seues actuacions són un deliri realment divertit: des d'una versió ranxera de La manta al coll fins a la imitació exagerada de la veu de Miquel Gil. És una mena de burla, però feta per gent que coneix perfectament eixe món. Una actitud molt sana, en la meua opinió, doncs es tracta -al cap i a la fi- de riure's d'un mateix. Podeu visitar la seua pàgina web i/o el seu MySpace.

Ací tenim una versió del Highway 61 Revisited de Bob Dylan, amb una lletra que ens parla de com fer una paella. També podeu veure -per allò de comparar- un vídeo amb la cançó original.


Les Mãedéus - Paella Valenciana



Bob Dylan - Highway 61 Revisited

dilluns, 24 de novembre del 2008

El poder de l'Església

Hem sabut que un jutjat ha obligat un col·legi públic de Valladolid a retirar els crucifixos de les aules. I hem conegut també la reacció de l'Església a través del cardenal Cañizares: aquest defineix la sentència judicial com una mostra de "cristofòbia". Sembla ser que altres representants catòlics s'han animat i han dit la seua; sempre en la mateixa direcció, és clar.

Aquesta reacció demostra molt clarament el poder de l'Església a l'Estat Espanyol; ens fa veure que són plenament conscients de la seua posició. Amb la major tranquil·litat del món, s'atorguen el dret d'imposar (detinguem-nos en el terme: IMPOSAR) els seus símbols al terreny de l'escola pública d'un estat suposadament aconfessional.

Però l'Església no s'equivoca, té raó: la realitat li la dóna. No hi ha separació Església-Estat, res d'estat aconfessional. Tenim els funerals d'Estat religiosos, el dret a tenir una casella exclusiva a la declaració de la renda, el control massiu de l'Església sobre els col·legis concertats, la seua presència a l'exèrcit, els polítics en processons, etc... L'Església compta amb uns fortíssims privilegis fruit d'acords amb l'Estat; parlar d'Estat aconfessional és una broma de mal gust.

Desconec quins càlculs electorals fa el PSOE per a tenir-li tanta por a aquesta gent. Tants vots pensen que perdrien si li tallaren l'aixeta a l'Església? Parlem d'una institució que fa oposició dura a un Govern que tracta d'acontentar-la contínuament. Però el que és pitjor és que parlem d'una institució que defensa, amb el poder de què se sap posseïdora, uns valors que es troben a anys llum de la societat: no a l'eutanàsia, sí al sofriment dels malalts, no als anticonceptius, no als homosexuals, no a l'avortament... Una Església retrògrada, sí, però -i si això és poc- també defensora del genocidi franquista.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Zeitgeist (1): La història més gran mai més contada

Zeitgeist és el títol d'un documental molt interessant produït per Peter Joseph l'any 2007 amb difusió a través d'Internet. Consta de tres parts diferenciades però amb una clara connexió entre elles. Bàsicament, podem dir que és una contundent denúncia del capitalisme i dels seus mecanismes de manipulació.

Ací teniu la primera de les parts, centrada en la presentació del cristianisme com un mite i repetició de moltes religions anteriors. Ens explica com aquest mite deixa el terreny preparat per a l'absorció de nous mites destinats al control de la societat. La duració és de 26 minuts i no deixa ningú indiferent. Està en anglés amb subtítols en castellà.

dijous, 20 de novembre del 2008

29N: Manifestació a València


El dia 29 de novembre hi haurà una manifestació a València en contra de la política educativa del Govern de la Generalitat, convocada per la Plataforma per l'Ensenyament Públic. Serà a les 18h a la Plaça de Sant Agustí.
Com molts sabeu, la decisió d'impartir Educació per a la Ciutadania en anglés ha sigut el fet desencadenant de tota una sèrie de protestes. Però la cosa, baix el meu punt de vista, ha adquirit un caire molt més interessant que el fet d'oposar-se a eixe desgavell: ha servit d'excusa per a denunciar altres punts de la vergonyosa situació de l'educació pública al País Valencià. I açò s'ha de valorar, tenint en compte que la submissió sembla ser una de les característiques del poble valencià.
Per conèixer el contingut d'aquestes reivindicacions és interessant llegir el manifest de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, anomenat Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Història amb dos capítols

Vaig a contar una xicoteta història amb dos capítols.


Episodi 1

El lloc és Alacant (millor diguem-li Alicante); el context: l'Escola Oficial d'Idiomes. Baixem una miqueta més en la concreció de l'espai. Classe d'anglés. Jo, alumne; tu, tarsan. Ah no, perdoneu, se me n'havia anat el cap...
Sóc alumne d'anglés a l'EOI d'Alicante, sí. Em trobe realitzant una activitat oral amb altres dos alumnes, parlem anglés. Per alguna d'aquelles, dic que sóc de Xàtiva ("I'm from Xàtiva"). Una xica posa cara de sorpresa i em diu: "Xàtiva!! I'm from Ontinyent!". En eixe moment és quan pense en l'acudit de Don Pio ("¿¿y que hasemos hablando en inglés??"), però me n'adone que seria una eixida fàcil i previsible, de manera que no faig la broma.
Després de l'activitat, la gent canvia el xip i abandona l'anglés. Em dirigisc a ella parlant-li en valencià i em respon en castellà. En altres sessions, parlem de coses alienes a l'estudi de l'anglés: li parle en valencià i ella sempre respon en castellà. Pense que, com a Xàtiva, a Ontinyent hi haurà bastant gent que parle castellà.

Episodi 2

El lloc és Alicante (sí, diguem-li Alicante); el context: prop de l'Escola Oficial d'Idiomes. Concretant més, diré que jo camine per un carreronet que es troba a pocs minuts de l'EOI.
Acabe d'eixir de classe i em dirigisc a la parada de l'autobús amb la intenció d'anar a Mutxamel. De sobte em trobe a la xica d'Ontinyent i, de nou, posa cara de sorpresa. "Vicent!", diu.
Li parle en valencià i em respon en valencià; en un perfecte i fluït valencià col·loquial. Xarrem durant uns minuts i no dispara ni una en castellà.

FI


Que cadascú extraga les seues conclusions. En el meu cas, el primer pensament va contra ella; però després, més fredament, tracte d'analitzar l'assumpte i no tinc sentiments negatius envers la xica. M'envaeix certa tristesa al pensar que això és sols el fruit d'una situació. Pense en conceptes com prestigi social, minoria menyspreada, extinció lingüística...

dilluns, 17 de novembre del 2008

Comencen els cursos a Camot


Com ja vaig comentar, Camot és una associació de Xàtiva amb una interessant activitat de tipus solidari i cultural. El proper divendres comença el primer d'una sèrie de cursos al voltant del Voluntariat. Tot i que eixe terme sol anar associat a la filosofia oenegé, en aquest cas es tracta de quelcom diferent: la perspectiva és realment crítica amb el sistema. De veritat que val la pena assistir-hi.
"Participació en xarxes i moviments socials" és el nom d'aquest primer curs que tindrà lloc els dies 21 i 22 de novembre. En pocs dies. A continuació podeu llegir la informació extreta del bloc de Camot:


Dintre dels cursos de formació en voluntariat que CaMot, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, ofereix, els propers dies 21 i 22 de novembre es realitzarà el curs sobre Participació en Xarxes i Moviments Socials. L'esquema del curs serà el següent: Divendres 21 a les 20:30hores: -Introducció al voluntariat: aspectes generals, diferents tipus de voluntariat, marc al que es desenvolupa el voluntariat... Dissabte 22 de 18 a 21 hores: - Evolució dels darrers 30 anys a l'Estat Espanyol. - Entre la desmobilització i la professionalització - El cas de Baladre: formes de coordinació des de la diversitat - Experiències: Gent de Castelló i d'Esquerres; Consell de la Joventut de Xàtiva; Per l'Horta (comptarem amb persones participants d'aquestes xarxes) L'exposició d'experiències es farà durant el sopar. El preu d'inscripció és de 5€ i inclou materials i sopar. Per inscriure-vos escribiu a camot@hotmail.com o telefoneu al 96 228 36 97 i deixeu les vostres dades (nom i forma de contacte) al contestador. En breu també facilitarem un full d'inscripció a través del bloc de CaMot.

diumenge, 16 de novembre del 2008

DGT: distraccions al volant

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha posat en marxa una campanya alertant-nos del perill de les distraccions quan estem conduint. Se centra en l'ús del mòbil, que -com sabem- es tracta d'una cosa ja prohibida; però també posa l'accent en altres conductes no prohibides, com ara fumar, canviar un CD...
Tanmateix no es pregunta si fer del cotxe el mitjà de transport principal és una vertadera conquesta de la nostra societat o no. És evident que ho és: el cotxe ens dóna llibertat, comoditat... Hi ha gent per ahí que qüestiona aquest model; fins i tot alguns tenen el valor d'afirmar que un altíssim número de morts a l'any és inherent a l'ús que fem del cotxe actualment. Ximpleries! El problema és la gent, que molts no saben conduir i, a més, són uns imprudents que no presten prou atenció quan estan al volant. La DGT ho ha dit claret: "Al volante, sólo el volante. No te distraigas". Encara hi ha qui no ho entén?
Com deia abans, hi ha una sèrie de conductes que ens poden distraure quan conduim, però que no estan prohibides. És de preveure que fumar o canviar un CD, per exemple, seran coses prohibides en un futur, donat que la DGT ja està avisant sobre el risc que suposen. Però és evident que hi ha més comportaments que poden baixar la nostra atenció quan estem al volant. Amb la intenció de contribuir a ampliar l'actual llista de conductes sancionables, apuntaré a continuació unes quantes idees:

-Pujar el volum al ràdio-CD.
-Variar la calefacció.
-Pensar en veu alta.
-Baixar el volum al ràdio-CD.
-Menjar pipes sense sal.
-Rascar-se la figa i/o els ous.
-Esternudar.
-Pensar a rascar-se la figa i/o els ous.
-Menjar pipes amb sal.
...

Estic pensant en la possibilitat que la llista podria no ser finita, però no crec que siga així. És clar que elaborar-la ha de ser una tasca col·lectiva, d'això me n'acabe d'adonar. Estic convençut que, entre tots, podem ajudar la DGT a fer una llista d'aquest tipus. Hem d'evitar les distraccions quan conduim. Recorda: "Al volante, sólo el volante".

dijous, 13 de novembre del 2008

De Juana i la justícia espanyola

Article molt interessant el que ha penjat hui Javier Ortiz a la seua pàgina web. Sobre De Juana i la justícia espanyola.





DE JUANA Y EL ENSAÑAMIENTO (Javier Ortiz)

Es difícil encontrar un disparate jurídico tan magnífico como el que ha llevado al juez Eloy Velasco, integrante de la Audiencia Nacional, a dictar una orden de captura internacional contra Iñaki de Juana Chaos. El magistrado reclama su detención y traslado a Madrid para interrogarlo sobre… veamos: 1º) Sobre un escrito que no obra en autos, es decir, del que el instructor habla de oídas; 2º) Sobre un escrito del que las referencias que tiene el juez Velasco proceden del diario
Gara, periódico al que la Audiencia Nacional ha negado credibilidad de manera sistemática y que ahora, cualquiera sabe por qué, es tomado por tan fiable como un acta notarial; 3º) Sobre un escrito que, según esas referencias indirectas, fue leído por una persona que el juez ni siquiera sabe quién es, ni quién se lo dio, ni nada de nada.

No se puede obrar con menos soporte material. En teoría, a De Juana le habría bastado con presentarse ante el juez y pedirle que le enseñe el documento en cuestión para poder reconocer o negar su autoría, y el magistrado Velasco sólo habría podido mostrarle un recorte de prensa, carente del menor valor probatorio. Pero parece que el ex recluso de ETA no quiere pasar por esa eventualidad, porque teme que el juez, amparado en el amplio crédito social que le otorga el hecho de que buena parte de la población española odia a muerte (sí, a muerte) al fugitivo, decida encarcelarlo de nuevo, sea por esto, por lo otro o porque sí.

Hay otro aspecto de la iniciativa judicial contra De Juana que me deja perplejo. Parece que el magistrado de la Audiencia Nacional considera que puede constituir un delito de enaltecimiento del terrorismo el hecho de que el escrito leído en el acto de homenaje a De Juana el pasado 2 de agosto en la Parte Vieja de Donostia alabara a Txomin Iturbe. Cualquiera con un mínimo conocimiento de la historia de ETA sabe que Iturbe se distinguió en el último tramo de su vida, antes de su muerte en Argelia en circunstancias nunca del todo aclaradas, por su defensa a machamartillo de una salida negociada a la violencia, que implicaría la desaparición de la organización armada. La iniciativa de Iturbe fue respaldada, discreta pero resueltamente, por los gobiernos de España y Francia, que lo excarcelaron y permitieron que se refugiara en Argel para encabezar las negociaciones con el Gobierno de Felipe González. ¿Ensalzar a Txomin Iturbe es enaltecer el terrorismo o enviar un mensaje de apoyo al fin negociado de la violencia?

dimarts, 11 de novembre del 2008

Arribar bé

T’alces a les sis del matí, mentre molta gent dorm encara, i fas cent cinquanta quilòmetres amb el cotxe. Una persona que t’estima et va dir anit que feres una trucada perduda quan arribares al teu destí. “És per saber que arribes bé”; eixes són les paraules concretes que vas escoltar.

Penses en com les paraules amaguen un pensament no expressat: existeix la possibilitat que mores en un accident. Arribar bé: curiós eufemisme. Pensament no expressat i, potser, no habitant del terreny dels pensaments conscients.

Fas la perduda. L’altra persona sospira, i la seua ment comença a ocupar-se més plenament d’altres assumptes.

diumenge, 9 de novembre del 2008

L'atur no és l'enemic, l'enemic és el treball

El Grupo Surrealista de Madrid és un col·lectiu de caire anarquista, que entén el surrealisme com una actitud de crítica implacable al model actual de civilització. L'any 1993, en un context de crisi econòmica semblant a l'actual, hi va haver una vaga general. Una de les preocupacions principals era l'augment de l'atur. L'esmentat col·lectiu publicà un text al respecte amb el següent títol: "El paro no es el enemigo, el enemigo es el trabajo". Ací el teniu:


Una de las consecuencias más nefastas de la crisis económica que hoy arrasa el mundo capitalista es la definitiva deificación del trabajo como el bien más alto, como ideal absoluto, como deseo máximo, como causa última de felicidad. Cuanto más escaso es el trabajo como medio de garantizar la subsistencia diaria, más se lo identifica con un fin metafísico de la conciencia humana. El resultado de esta operación mental no es otro sino la parálisis de la voluntad, del pensamiento y de la imaginación del cuerpo social, que electrocutado por las connotaciones religiosas que ha revestido el acto de la pérdida o ganancia del trabajo (condenación o gracia eterna) no es capaz de inventar, intuir o desear otro orden de cosas en el que esta angustia sencillamente no exista. En otras palabras: el tiempo de ocio forzado del parado podría convertirse en tiempo de ocio rescatado si el planteamiento, en vez de «¿encontraré trabajo hoy?», se convirtiera en «¿Qué me apetece hacer hoy?» considerando aquellos bienes materiales que necesite no como algo prohibido sino como algo que en justicia le pertenece en virtud de su condición de ser humano, más aún, de ser humano humillado. Conducta delincuente si la acción es individual o de unos pocos, acción revolucionaria si es compartida por la mayoría. El punto central se traslada así del trabajo a la vida, y la una niega al otro. El desprestigio del trabajo debería empezar a ser absoluto, y con él la ética del sacrificio, la esclavitud, la obediencia y la servidumbre. El lema sería: «¡TRABAJAR NUNCA!», y su aplicación inmediata,«¡EN ESTAS CONDICIONES, MENOS TODAVÍA!» Así, ejércitos de objetores del trabajo, ocupando las calles y los sueños, improvisando nuevos comportamientos y nuevas relaciones sociales, supondrían una amenaza mucho más temible que cualquier huelga.

dilluns, 3 de novembre del 2008

La Jetée (Chris Marker, 1962)

Chris Marker és un escriptor, fotògraf i director de cine francés nascut l'any 1921. En 1962 va realitzar el curtmetratge La Jetée, una història experimental contada a través de fotos fixes. En ella assistim a una sèrie d'experiments científics sobre viatges en el temps en un món post-apocalíptic. Aquest curt va inspirar la pel·lícula 12 Monkeys, de Terry Gilliam.

La duració és de 29 minuts. Ací ho teniu en tres parts. Busqueu una estona i mireu-ho perquè val la pena.


Primera part


Segona part


Tercera (i última) part

dissabte, 1 de novembre del 2008

Carretera nocturna

Carles viatja per les nits amb el seu cotxe a gran velocitat. Es creua amb altres vehicles i, mentre escolta música New Age, pensa en la temptació d'un suïcidi espectacular: girar una miqueta el volant i provocar un xoc mortal. Estranya temptació la de Carles, donat que ell no desitja suïcidar-se. Però de vegades té por d'arribar a fer-ho; i pensa en la mort, en el no res. Mira la línia blanca de la carretera com una línia metafòrica que separa la vida de la mort, tan fàcil de sobrepassar...

A Carles, de nit, també li agrada aturar-se a les gasolineres de carretera. De tant en tant aparca el cotxe en una d'elles, compra alguna cosa de pastisseria industrial d'una màquina i s'asseu a contemplar els llums dels cotxes que passen, els senyals de vida d'algun poble llunyà, les estreles.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Formació en Voluntariat a Camot


Camot és una associació de Xàtiva amb una interessant varietat d'iniciatives culturals i solidàries. El mes de novembre -d'ací a no res, vaja- aquesta gent enceta una sèrie de cursos relacionats amb el voluntariat, des d'una perspectiva realment crítica. A continuació teniu la informació extreta del bloc de Camot:

A partir del mes de novembre començarem la primera edició dels Cursos de Formació en Voluntariat organitzats per CaMot. Aquests cursos, que compten amb el suport i el finançament de la Fundació La Caixa, pretenen oferir a les persones interessades un acostament a determinats àmbits de la participació social, tant pel que fa als aspectes teòrics com als pràctics, aportant experiències que permetran entrar en contacte amb col·lectius relacionats amb cada àmbit. Els cursos tindran la següent estructura: 1) una sessió de caire general explicarà que és el voluntariat i la participació social, dòn neixen i quins tipus de formes de participar hi ha, a més del marc teòric i legal des del que es mou cada àmbit; 2) una sessió amb un contingut teòric específic, impartit per persones amb coneixements i experiència en l'àmbit que es tracte; 3) una taula rodona on s'exposaran distintes iniciatives que es porten a terme en cada àmbit. Cada curs durarà dos dies: divendre de vesprada i dissabte també de vesprada. Es facilitarà una carpeta amb materials sobre cada tema als assistents. Els títols dels cursos seran els següents (els apuntem per ordre de realització, tenint en compte que es farà un curs cada mes): 1.- Participació en xarxes i moviments socials; 2.- Voluntariat en temes mediambientals; 3.- Promoció i defensa del patrimoni cultural; 4.- Intervenció amb població en risc d'exclusió social; 5.- Solidaritat i cooperació internacional; 6.- Atenció a la immigració i mediació cultural.

Si voleu més informació, podeu dirigir-vos a camot@hotmail.com

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Data de caducitat


Reclam turístic envoltat de natura, objecte mostrat a curiosos. Aquest és el present d’una roda que fa cent anys formava part d’un funicular a Noruega. Prodigi de la tecnologia abans i testimoni de la història ara. El temps al mig.

La contemplació dels avenços de la ciència ens fa oblidar, de vegades, una obvietat: som present i serem història; admirem conquestes amb data de caducitat. Dualitat de l’ésser humà: immens i insignificant; experiència única i punt microscòpic en l’univers, en el temps. Error de Fukuyama: no hi ha fi ideològica de la història. Tampoc científica.