dissabte, 31 de gener del 2009

Carta del net d'una víctima de l'Holocaust

Mentre Israel segueix atacant Gaza, i la major part dels mitjans de comunicació ens ho oculta, apareix hui una carta dirigida al president d'Israel Shimon Peres, signada per l'escriptor francés Jean-Moïse Braitberg, net d'una víctima de l'holocaust nazi. Aquesta ha estat publicada al diari Le Monde, i traduida al castellà per a Rebelión. Ací la podeu llegir:




Carta al presidente de Israel del nieto de una víctima del Holocausto

Borrad el nombre de mi abuelo en Yad Vashem

Señor presidente del Estado de Israel:

Le escribo para que intervenga ante quien sea a fin que se retire del Memorial de Yad Vashem dedicado a la memoria de los víctimas judías del nazismo, el nombre de mi abuelo, Moshe Brajtberg, gaseado en Treblinka en 1943, así como los de los demás miembros de mi familia muertos en deportación en diferentes campos nazis durante la segunda guerra mundial. Le demando que acceda a mi pedido, señor presidente, porque lo que pasó en Gaza, y de modo más general, la suerte dada al pueblo árabe de Palestina desde hace sesenta años, descalifica a mis ojos a Israel como centro de la memoria del mal hecho a los judíos y por lo tanto a toda la humanidad.

Desde mi infancia he vivido rodeado de sobrevivientes de los campos de la muerte. He visto los números tatuados sobre los brazos, he escuchado los relatos de las torturas; he conocido los duelos imposibles y he compartido sus pesadillas.

Era preciso, me enseñaron, que esos crímenes no recomenzaran jamás, que nunca más un hombre, por su pertenencia a una etnia o a una religión desprecie a otro, que atropelle sus derechos más elementales que son una vida digna en la seguridad, la ausencia de barreras, y la luz, por lejana que sea, de un porvenir de serenidad y prosperidad.

Pero, señor presidente, observo que a pesar de algunas decenas de resoluciones aprobadas por la comunidad internacional, a pesar de los claros indicios de la injusticia cometida contra el pueblo palestino desde 1948, a pesar de las esperanzas nacidas en Oslo y a pesar del reconocimiento del derecho de los judíos israelíes a vivir en paz y seguridad, reafirmadas frecuentemente por la Autoridad Palestina, las únicas respuestas aportadas por los sucesivos gobiernos de su país han sido la violencia, el derramamiento de sangre, el encierro, los incesantes controles, la colonización, las expoliaciones.

Usted me dirá, señor presidente, que es legítimo, para su país, que se defienda contra los que lanzan cohetes contra Israel, o contra los kamikazes que se llevan con ellos numerosas vidas israelíes inocentes. A lo cual le responderé que mi sentimiento de humanidad no varía según la ciudadanía de las víctimas.

Al contrario, señor presidente, usted dirige los destinos de un país que no sólo dice representar a los judíos en su conjunto, sino también la memoria de los que fueron víctimas del nazismo. Es eso lo que me preocupa y me es insoportable. Al conservar en el Memorial de Yad Vashem, en el corazón del Estado judío, el nombre de mis parientes, vuestro Estado tiene prisionera mi memoria familiar tras las alambradas de púa del sionismo para que sean rehenes de una así llamada autoridad moral que comete cada día la abominación que es la negación de justicia.

Por lo tanto, le ruego que retire el nombre de mi abuelo del santuario dedicado a la crueldad cometida contra los judíos para que no siga justificando la cometida contra los palestinos.

Sírvase aceptar, señor presidente, el testimonio de mi respetuosa consideración.



Deixe també un enllaç a la carta original en francés.

dijous, 29 de gener del 2009

Reus: pel carrer de l'amargura


L'estiu de 2006 vaig estar a Reus. Un dels llocs pels què vaig caminar va ser el carrer de l'amargura, amb el seu centre mèdic per a tractaments de dolor i tot. No és un fotomuntatge...

dilluns, 26 de gener del 2009

Manel: optimisme entre el cinisme i la cursileria

Manel és un genial grup de música de Barcelona format fa menys de dos anys. Quatre xics són els components d'aquesta banda que fa música pop amb aires mediterranis i tradicionals. El seu descobriment ha sigut, per a mi, una de les millors notícies dels últims anys (parlant de música, és clar).
Fins ara han tret un disc, anomenat Els millors professors europeus, on no sobra cap cançó. Musicalment, la seua qualitat és altíssima; però, a més d'això, fan unes lletres d'una riquesa poc habitual. Cada cançó és com un curt, on diverses imatges inesperades van apareixent a la nostra ment.
Diuen els components de Manel a una entrevista que hi ha una escala, a l'hora de valorar una cançó d'amor, que va de la cursileria al cinisme. En un extrem hi hauria el ridícul, en l'altre una excessiva distància amb la persona que escolta. Manel no és cursi ni cínic, tot i que hi ha algun toc d'ironia en alguna cançó. Aquest grup fa que ens emocionem escoltant-los, alhora que transmeten optimisme, dibuixant un somriure a la nostra cara. Gent que ens cau bé, entranyable.


En la que el Bernat se't troba




I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluïd.

“Quin nas més gros que tens!”, m’ha dit, la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m’he dit,
quina nena més dolça devia ser,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps

“Si tanques els dos ulls”, m’ha dit,
“si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals”.
I “Que bonic! Que Bonic! Que bonic!” m’he dit
i quina veu més fina que té,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.



Podeu escoltar més cançons de Manel consultant el seu MySpace ací.

dissabte, 24 de gener del 2009

Tothom tenia un bloc (o un blog)

Va arribar un moment en que Internet s'havia convertit en quelcom a l'abast de tothom. Tota la gent sabia fer-lo servir. I una de les coses que havia triomfat de manera absoluta, dins del món d'Internet, era la blogosfera. De manera absoluta: tots tenien un bloc. Fins i tot alguns votaven el Bloc.

Alguns deien que tenien un blog (amb 'g'), que el seu no era un bloc. En tot cas, els que deien que tenien un bloc i els que deien que tenien un blog es referien al mateix. Una cosa sí era certa de manera objectiva: ningú no votaba el Blog, més que res perquè no existia.

I tothom dedicava tot el seu temps d'oci a seure davant l'ordinador i escriure al bloc, o penjar-hi vídeos, fotos, enllaços, etc; la gent mimava el seu bloc. Les persones no tenien cap altra distracció que no fora eixa. Com a conseqüència, els blocs havien deixat de tenir destinataris, o tenien un únic destinatari, perquè l'autor d'un bloc era al mateix temps l'únic lector del mateix.

dimarts, 20 de gener del 2009

Omayya Joha

Omayya Joha és una de les persones palestines que han contribuït a que el món coneguera l'horror de Gaza, malgrat que Israel ha intentat que no sabérem res, impedint l'accés a la premsa internacional (i ho segueix fent, pel que sembla). Es tracta de l'única dona caricaturista a la franja.

En aquestes vinyetes, una xiqueta palestina fuig d'un fantasma amb forma d'estrela de David, un soldat israelià escapa aterrorit d'un coet palestí i un altre tracta de digerir la paraula "Gaza" sense aconseguir-ho.


Des de Gaza, Omayya ha seguit treballant al mateix temps que ajudava les víctimes del genocidi israelià i lluitava per sobreviure. Familiars i amics seus han sigut assassinats aquests dies passats.

Aquesta dona aprofitava les poques hores d'electricitat per a actualitzar la seua pàgina web, dibuixar les seues vinyetes i enviar-les per correu electrònic als mitjans per als quals treballa. Aquestes s'han pogut seguir veient a Ar Risala, la revista del Moviment de Resistència Islàmic; al rotatiu Al Hayat al Yadiha, òrgan de l'Autoritat Nacional Palestina; i a l'edició electrònica d'Al Yazira.

Omayya ha estat premiada dins i fora de Gaza, malgrat que no pot eixir del xicotet territori des de fa anys. Fou la primera dibuixant política palestina.

Un xiquet palestí jau sepultat per la paraula "silenci", en referència al silenci internacional.


Junt a la seua signatura, figura el seu símbol, icona de la lluita palestina contra Israel: la clau, que simbolitza l'expulsió de les seues cases i el dret al retorn dels refugiats.


Aquesta informació està extreta de l'interessantíssim bloc Crónicas desde Oriente Próximo.

Podeu veure més vinyetes d'Omayya Joha ací.

Nou curs a Camot: Promoció del patrimoni cultural

Els propers dies divendres 23 i dissabte 24 tindrà lloc a Camot un nou curs amb el títol Promoció del patrimoni cultural. A continuació teniu la informació extreta de la seua web:

Dintre dels cursos de voluntariat que es fan mensualment a caMot, el proper divendres 23 de gener (de 20:30 a 22h) i dissabte 24 de gener (a partir de les 18h) tindrà lloc el curs de promoció del patrimoni cultural.

Quan parlem de patrimoni cultural ens referim tant als elements materials com als immaterials (llengua, costums...). La promoció i protecció del patrimoni cultural és una via de participació social que té diverses formes de cristal·litzar. A les sessions del curs intentarem fer un acostament a aquest àmbit de participació.

El curs estarà a càrrec de Toni Cucarella. Pensem que no calen massa presentacions: escriptor reconegut, intel·lectual compromès i persona amb grans coneixements i experiència en el tema que tractarà. Podeu visitar el seu bloc.

La sessió de dissabte inclou una taula rodona que començarà a partir de les 21:30h i es realitzarà al mateix temps que sopem. A la taula participaran persones que s'han destacat per la seua activitat al si d'entitats que, d'una forma o altra, es dediquen a la promoció i protecció de diferents parts del patrimoni cultural.

És convenient (per preparar els materials necessaris i preveure les places del sopar) inscriure's previament. Ho podeu fer al correu de caMot: camot(a)hotmail.com o al telèfon 96 228 36 97 (deixeu el vostre missatge al contestador). El preu de la inscripció (que inclou sopar i materials) és de 5 euros.

diumenge, 18 de gener del 2009

Vocabulari per entendre l'assumpte d'Israel i Palestina

Davant la complexitat de l'assumpte d'Israel i Palestina, L'aixeta ha decidit elaborar un xicotet vocabulari per tal de facilitar la comprensió del que els mitjans de comunicació ens conten al respecte.


Antisemita: Persona que critica la política d'Israel consistent en assassinar palestins, ocupar les seues terres, humiliar-los, etc. Si vas a eixa manifestació, ets un antisemita radical i roig.

Culpa: Concepte on s'inverteix la lògica habitual, vàlid per explicar on resideix la responsabilitat de la mort de molts palestins. Difícilment comprensible, el seu mecanisme és així: Israel llança bombes i míssils que maten i mutilen moltes persones a Palestina; però, paradoxalment, la culpa no s'ha d'atribuir al subjecte de l'acció, sinó sempre a Hamàs. Un soldat israelià ha mort un llaurador palestí amb quatre trets, però la culpa és de Hamàs.

Escut humà: Persona palestina que no pertany a Hamàs i és assassinada o ferida per l'exèrcit israelià. L'aplicació d'aquest concepte, d'alguna manera, eximeix a Israel de tota responsabilitat en les morts dels palestins. Israel ha mort hui setanta-tres persones, però eren escuts humans.

Fòsfor blanc: 1) Misto de color blanc. 2) També és una arma, considerada química per moltes organitzacions, que pot causar cremades greus; en tot cas, hem de dir que Israel no la utilitza mai. He encès la cigarreta amb un fòsfor blanc mentre pensava que Israel no ha utilitzat mai el fòsfor blanc, valga la redundància.

Genocidi: Destrucció o persecució de grups humans concebuts com a entitats nacionals, ètniques, racials o religioses; sempre i quan no siga Israel el subjecte de l'acció. El d'Israel no és un genocidi i prou!

Holocaust: Gran matança de persones. Concepte mai aplicable a Israel. El que fa Israel no és un holocaust perquè no.

Objectiu militar: Qualsevol lloc de Palestina atacat per Israel: casa, magatzem d'aliments, hospital, seu de l'ONU, carrer, pont, etc. Israel sols ataca objectius militars.

Reacció: Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada. En el cas que ens ocupa, hom podria pensar que la violència palestina és una reacció a l'ocupació (amb els seus assassinats, humiliacions, etc.) per part d'Israel. Però no és així: la resposta (reacció) és sempre l'acció d'Israel, de manera que l'origen del problema sempre s'ha d'atribuir a Palestina. Israel té dret a respondre (resposta, reacció) matant més de mil persones en tres setmanes perquè és un estat democràtic.

Resposta: Reacció.

Resposta desproporcionada: Quan Israel ataca Palestina (sempre s'ha d'afirmar que és una resposta, com se sap) hi ha un número de palestins assassinats a partir del qual es diu que és una resposta desproporcionada. Ningú coneix aquest número amb exactitud. La resposta d'Israel ha estat desproporcionada: si haguera mort quaranta persones menys, potser hauria estat bé.

dimecres, 14 de gener del 2009

Hola, sóc Tzipi Livni

Hola, sóc Tzipi Livni. Que no et sona el meu nom? Doncs t'hauria de sonar, perquè sóc la ministra d'afers estrangers d'Israel i últimament estic eixint molt per la tele: que si reunió per ací, que si reunió per allà...; fins i tot m'he reunit amb el Moro-Atinos, que tu coneixeràs un poc (més que jo segur). A més, si repeteixes el meu nom moltes vegades, sona divertit: "Tzipi, tzipi, tzipi, tzipi, tzipi...". A que pareix com si cridares un gat?

Ai...! És que jo sóc així: divertida. Em pots veure dalt descollonant-me. La veritat és que el càmera va fer la foto, ja amb el micròfon tancat, després que jo pronunciara les següents paraules: "La situació dels civils a Gaza és com hauria de ser". Ho vaig dir, a més, el dia de cap d'any; i tots estem contents quan comença un any nou, perquè ens proposem alcançar determinats objectius i tot això. Jo, en concret, m'he proposat guanyar les eleccions del 10 de febrer amb el partit Kadima. O siga, que amb el partit Kadima podré seure a la cadira (de presidenta); ha, ha, ha...!

I ahí estem pegant-li a l'assumpte per tal d'aconseguir-ho: destruint hospitals, carreteres, col·legis, poblats de pescadors, magatzems d'aliments, cases, comerços, fàbriques...; matant famílies senceres, xiquets, dones, homes, metges, gent de Hamas, gent que no és de Hamas, gent grant, gays, heteros... Si és que nosaltres no discriminem a les persones, eh? Com sóc! Ha, ha, ha... El cas és que m'ho passe... bomba. En dir-te que, després de l'últim bombardeig, quasi em còrrec al veure les fotos d'eixos desgraciats...! Morts, mutilats, sang, sang, sang..., sí!!

Per acabar et comentaré que fins i tot m'han fet una cançó per a la campanya electoral, amb el seu corresponent videoclip. Una cançó i un videoclip que van a arrasar! Sí, arrasar, arrasar!!

dilluns, 12 de gener del 2009

Arguments per al boicot a Israel

L'escriptora i periodista Naomi Klein ha escrit un interessant article on defensa el boicot a Israel. Aquesta estratègia va nàixer l'any 2005 d'una coalició de grups palestins, inspirada en el boicot a Sudàfrica dels anys 80. Klein refuta quatre objeccions que se solen fer a aquesta acció.


diumenge, 11 de gener del 2009

Com fer boicot a Israel


El boicot als productes israelians és una forma més de pressionar aquest Estat per tal que canvie la seua política assassina.

Una de les formes d'identificar aquests productes és fixar-nos en els tres primers números del codi de barres: 729.


Per altra banda, tenim una llista de productes israelians comercialitzats a l'Estat espanyol. La informació que hi ha a continuació l'he extreta de la pàgina web kaoesenlared.net:

LLISTA DE LA NO COMPRA

ALIMENTACIÓ

Dàtils, mangos, melons, aguacate "ecològic", vi Mizrachi Wines: CARMEL

AIGUA MINERAL: GARRAFES PER A SURTIDORS PÚBLICS EDEN

FRUITES I VERDURES: patates varietat Mondial, aguacates, pipes, datis, kumquat melons, lichis, magranes, mandarines, raïm, caramboles, mangos, boniatos, blat de moro, pebrot CULTIVAR, CAPO SA, LZR LAZARO, AGREXCO

---------

AGRICULTURA

LLAVORS: Zeraim Gedera, Polysack, Hazera Genètics

PRODUCTES FITOSANITARIS I FERTILITZANTS: Magan, Multí k, Haia Chenicate, Makhteshim, Deshen Gat, Basamid

----------

AGROINDÚSTRIA

Menjar per al bestiar, equips de regadiu, plantes tèxtils cotoneres, escorxadors d'aus envasat i processat de fruites i hortalisses, centres de processos de dades: Milonot, Netafim, Eshet-Eyton. Amgat Tandi Naan, Arkal, Agrometzer

----------

COSMÈTICS

CREMES, SALS I LOCIONS: AHAVA

----------

ELECTRODOMÈSTICS

APARELLS D'AIRE CONDICIONAT JOHNSON, WHITEWESTlNGHOUSE AIRWELL i ELECTRA (IBERELCO)

MÀQUINES DE DEPILACIÓ I DE MASSATGE: EPILADY

----------

NETEJA I DROGUERIA

FREGALL DE NÍQUEL: NANAS

----------

ROBA

ROBA DE LES MARQUES: Maite&Spencer, Gap, Kmart, C&A, Nike, Hugo Boss. Polo Ralph Lauren, Sara Lee (Delta Galil lnd. Ltd.)

ROBA INTERIOR VICTORIAS SECRET, WARNACO, THE GAP, NiKE (TEFRON)

BANYADORS: Gottex, Gideon Oberson

----------

FOTOMATONS I ALTRES INSTAL·LACIONS RECREATIVES DE CARRER:

TECNOTRON

divendres, 9 de gener del 2009

Dissabte 10: concentració a l'Alcúdia

CONCENTRACIÓ A L'ALCÚDIA

DISSABTE 10 DE GENER

12:00 PLAÇA TIRANT LO BLANC




Es multipliquen els actes de protesta contra el genocidi de la població palestina. Ciutadans i Ciutadanes de l'Alcúdia contra les Guerres convoca una concentració per a demà dissabte 10 de gener a les 12h a la Plaça Tirant lo blanc (l'Alcúdia).

Aquest és el text de la convocatòria:


PAU AMB JUSTÍCIA PER A PALESTINA

Des de Ciutadans i Ciutadanes de l'Alcúdia contra les Guerres volem manifestar la nostra indignació i repulsa davant els bombardejos i atacs de l'exèrcit israelià contra la població palestina de la Franja de Gaza.

Davant una ocupació que dura ja més de 60 anys, que ha provocat milers i milers de palestins i palestines assassinades impunement per la política sionista de l'Estat d'Israel i la impassibilitat de la Comunitat Internacional, no podem romandre indiferents.

Hui, després de la massacre de més de 650 persones (més de 100 d'elles xiquets i xiquetes) i 3000 ferits, la majoria civils, hem de dir PROU JA.

Per això et convoquem aquest dissabte 10 de gener a les 12:00 del matí a la Plaça Tirant lo Blanc de l'Alcúdia.


A més, fem una crida a la societat valenciana per penjar pancartes i mocadors palestins als balcons i a que participeu en totes les convocatòries unitàries que es convocaran en els propers dies.

dijous, 8 de gener del 2009

Gaza: camp de concentració


Vinyeta extreta de l'edició digital del periòdic Diagonal

Xàtiva, diumenge 11: concentració contra el genocidi a Gaza


També a Xàtiva s'ha convocat una concentració contra la massacre del poble palestí. Un grup de col·lectius de la ciutat i el seu voltant ha tingut la iniciativa. Serà el diumenge 11 de gener a les 19h de la vesprada, davant l'Ajuntament. Espere que siguem un important número de persones.

A continuació teniu el text de la convocatòria:


ATUREM EL GENOCIDI!

NO A LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

La brutal agressió del govern d’Israel sobre la població palestina no és altra cosa que terrrorisme d’Estat.
La matança continuada i indiscriminada d’Israel amb la intenció d’eliminar totalment la integritat física i mental del poble palestí no és altra cosa que genocidi. La inoperància, la indiferència i la retòrica de l’ONU, Unió Europea i de la resta de governs titelles no és altra cosa que complicitat amb els assassinats. Davant tot això, diversos col.lectius de Xàtiva i comarca denunciem i condemnem aquesta barbàrie i manifestem la nostra solidaritat amb la legítima ressistència del poble palestí. La gent de Gaza i Palestina té el dret democràtic a l'autodeterminació, a elegir els seus governs, a controlar les seues vides i viure en pau. Si qualsevol Estat pot atacar per la força qualsevol poble per qualsevol raó, cap de nosaltres podrà viure en llibertat.

Convoquen:
Associació Cultural Islàmica Imam Xativí, Amigues i Amics de CaMot, Col.lectiu de Solidaritat de la Costera, Centre Social Autogestionat “La Lloca”, Assemblea de Joves de la Costera.

dimecres, 7 de gener del 2009

Especial Palestina


A la part dreta del bloc hi ha, des de hui, un apartat dedicat a Palestina. Aquest apartat està dividit en tres seccions:

1) Anuncis de les properes concentracions i/o altres tipus d'accions.

2) Enllaços sobre Palestina - Ací trobareu informació referida a les manifestacions; cròniques del que està ocorreguent a Gaza; articles; llistat dels productes israelians que podem boicotejar, i altres coses.

3) Articles recents - Per últim, articles més o menys recents que vaig llegint i em semblen interessants.

dimarts, 6 de gener del 2009

Dissabte 10: concentració a València contra el genocidi a Gaza

Sembla que les protestes contra el genocidi israelià a Palestina estan creixent arreu del món. La indignació i la ràbia que u sent al veure com un estat assassina la població de Gaza amb total impunitat estan impulsant la gent a moure's. És una bona notícia per a l'ésser humà: significa que tenim escrúpols i empatia; que la paraula "ètica" forma part del nostre vocabulari sincer. I això no és una obvietat. Els polítics que posen en marxa un assassinat en massa com aquest, per exemple, no tenen escrúpols ni empatia; tampoc la gent que, malgrat estar ben informada, ho recolza o ho disculpa.

El diumenge va haver una concentració a València. A la llista de convocants es van sumar grups que no s'havien implicat a l'anterior concentració del 30 de desembre. Per exemple, CC.OO. PV; per exemple, BLOC. Benvinguts siguen; la mobilització ha de seguir, i ha d'augmentar. El diumenge hi havia el doble de gent que el 30 de desembre.

El proper dissabte hi ha una nova concentració a la ciutat de València convocada per la Plataforma per Palestina; serà a les 18h a la plaça de l'Ajuntament. Estar allí protestant per l'holocaust palestí és per a mi un deure ètic.

Per altra banda, a la pàgina web Palestina.cat teniu informació sobre les manifestacions i concentracions contra la massacre a Gaza arreu dels Països Catalans.

Ens veiem el dissabte a València.

diumenge, 4 de gener del 2009

Museu de l'Holocaust Palestí

A través de l'interessantíssim bloc Crónicas desde Oriente Próximo, penjat a elmundo.es, m'assabente de la creació del Museu de l'Holocaust Palestí. Es tracta d'una iniciativa del grup qatarià IslamOnline, consistent en una pàgina web on es pretenen recollir els noms i fotografies dels xiquets de Gaza assassinats a l'actual massacre israeliana.
Partint de la idea del Museu de l'Holocaust de Jerusalem, que recorda el patiment dels jueus, l'objectiu és contrarestar la propaganda sionista present als mitjans de comunicació occidentals, segons la qual el genocidi israelià és un "conflicte". Obrir-nos els ulls per a que ens adonem que les víctimes dels nazis són ara els botxins; que Israel està fent amb Palestina el mateix que Hitler va fer amb els jueus (no sols amb els jueus, com se sol recordar a les pel·lis; també amb els eslaus, gitanos, homosexuals, polonesos...).
Us recomane que visiteu el Museu de l'Holocaust Palestí.

divendres, 2 de gener del 2009

Gaza: crim i vergonya

Hui ha aparegut a l'edició de paper del diari Público (a l'edició digital no ho he trobat) un manifest signat per un grup d'intel·lectuals, on es denuncia la situació a Gaza, la complicitat d'Occident amb el genocidi i la cínica manera de presentar-nos la història per part de la majoria dels mitjans de comunicació. El manifest és necessari, contundent i molt precís en l'exposició d'idees. El signen Teresa Aranguren, Pedro Martínez Monávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilar del Río, Carmen Ruiz Bravo, Belén Gopegui, Constantino Bértolo i Santiago Alba. Ací el podeu llegir:


GAZA: CRIMEN Y VERGÜENZA

No es una guerra, no hay ejércitos enfrentados. Es una matanza. No es una represalia, no son los cohetes artesanales que han vuelto a caer sobre territorio israelí sino la proximidad de la campaña electoral lo que desencadena el ataque. No es la respuesta al fin de la tregua, porque durante el tiempo en el que la tregua estuvo vigente el ejército israelí ha endurecido aún más el bloqueo sobre Gaza y no ha cesado de llevar a cabo mortíferas operaciones, 256 muertos en los seis meses de supuesto alto el fuego, con la cínica justificación de que su objetivo eran miembros de Hamas. ¿Acaso ser miembro de Hamas despoja de condición humana al cuerpo desmembrado por el impacto del misil y al supuesto asesinato selectivo de su condición de asesinato sin más?.

No es un estallido de violencia. Es una ofensiva planificada y anunciada hace tiempo por la potencia ocupante. Un paso más en la estrategia de aniquilación de la voluntad de resistencia de la población palestina sometida al infierno cotidiano de la ocupación en Cisjordania y en Gaza a un asedio por hambre cuyo ultimo episodio es la carnicería que en estos días asoma en las pantallas de nuestros televisores en medio de amables y festivos mensajes navideños.

No es un fracaso de la diplomacia internacional. Es una prueba más de complicidad con el ocupante. Y no se trata solo de Estados Unidos que no es referencia moral ni política sino parte, la parte israelí, en el conflicto; se trata de Europa, de la decepcionante debilidad, ambigüedad, hipocresía, de la diplomacia europea.

Lo más escandaloso de lo que está pasando en Gaza es que puede pasar sin que pase nada. La impunidad de Israel no se cuestiona. La violación continuada de la legalidad internacional, los términos de la Convención de Ginebra y las mínimas normas de humanidad, no tiene consecuencias. Más bien, al contrario, parece que se premia con acuerdos comerciales preferentes o propuestas para el ingreso de Israel en la OCSE. Y qué obscenas resultan las frases de algunos políticos repartiendo responsabilidades a partes iguales entre el ocupante y el ocupado, entre el que asedia y el asediado, entre el verdugo y la víctima. Qué indecente la pretendida equidistancia que equipara al oprimido con su opresor. El lenguaje no es inocente. Las palabras no matan pero ayudan a justificar el crimen. Y a perpetuarlo.

En Gaza se está perpetrando un crimen. Lleva tiempo perpetrándose ante los ojos del mundo. Y nadie podrá decir, como en otro tiempo se dijo en Europa, que no sabíamos.

No al genocidi del poble palestí: concentració a Canals

Demà dissabte, a les 19h, hi ha convocada una concentració a Canals contra el genocidi israelià a Palestina. Trobe que és molt important estar, fer-nos escoltar. Si algú dels que esteu llegint açò voleu anar i no teniu amb qui, animeu-vos igualment i aneu: no estareu sols. A continuació teniu el text de la convocatòria i el manifest que l'acompanya.


Companyes i companys:

Davant l'ofensiva israeliana contra la població palestina, diversos col.lectius i organitzacions de la Costera i la Ribera hem convocat una concentració que tindrà lloc demà, DISSABTE 3 DE GENER A LES 19H a CANALS a la Plaça del Pont del Riu, sota la lloca. Després hi haurà un soparet al C.S.A. La Lloca (ben prop del lloc de la concentració) per l'autogestió i per a impulsar futures campanyes solidàries.

T'esperem!

Contra el genocidi de gaza: solidaritat, lluita i resistència!

Convoca: C.S.A. La Lloca de Canals, Assemblea de Joves de la Costera- CAJEI, Amics i amigues de Camot, Col.lectiu de Solidaritat de la Costera, Endavant (OSAN)- La Ribera, Ateneu Popular la Forca de Carcaixent.


Manifest:

NO AL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ!

Davant els esdeveniments ocorreguts des del passat 27 de desembre a l’Orient Pròxim, en què el poble palestí està patint el setge militar més cruent des de la guerra dels Sis Dies (1957), els col•lectius i persones en lluita de la Costera, volem fer pública la nostra condemna cap a aquests atacs a la llibertat i sobirania del poble treballador palestí.

Les 420 morts que portem en set escassos dies i els milers de ferits que s’han comptabilitzat fins el moment deixen clara la gravetat de la situació propiciada pel govern capitalista i imperialista israelià amb la complicitat de l’administració nord-americana (ja siga administrada per Bush o per Obama) i d’altres estats. Israel es mostra així una vegada més com el que és: un enclau militar de l’imperialisme, una base ianqui al sí de l’enorme pou de petroli que és l’Orient Mitjà, construïda sobre el territori d’un poble, el palestí, del qual no accepta altra cosa que la més completa submissió.

Denunciem la hipocresia de l’Estat israelià, presentant-se com a víctima, quan ha estat ell qui ha incomplit la treva signada amb Hamàs intensificant el bloqueig que exerceix sobre la franja de Gaza des que Hamàs va arribar al poder de forma democràtica. Per Israel no existeix la llei humanitària internacional, la protecció de la infància, el dret a la salut, a l’alimentació, a l’educació, a la justícia o a la mateixa vida. Davant aquesta violència quotidiana i permanent, el dret a la resistència és totalment legítim i irrenunciable.

Així, davant d'aquest genocidi, que només respon a interessos de domini i submissió de la zona, denunciem:

- Les actuacions de l’Estat israelià, similars a les utilitzades pels nazis al ghetto de Varsòvia, amb la complicitat dels hipòcrites governs occidentals i de tota la seua maquinària (des)informativa, opinió pública i demés, que pretenen justificar l’ofensiva, plantejant-la com una defensa legítima d’Israel davant el suposat terrorisme de Hamàs. És cert que Hamàs ataca, però mentre tan sols han mort 23 israelians des de principi de 2001 fins al passat estiu, han mort 3800 palestines.

- El paper del Consell de Seguretat de l'ONU, que ha sol•licitat el cessament immediat de la violència a la zona, posant en el mateix pla a víctimes i botxins, creant una falsa imatge de dos estats en guerra, quan els màxims agressors són els sionistes.

- El paper de la “comunitat internacional” que porta més de 60 anys cooperant amb l’Estat d’Israel, l’existència del qual i de l’holocaust palestí no serien possibles sense la seua complicitat.

Per tot això, exigim:

- Que es respecte el dret internacional, i finalitze el bloqueig exercit sobre Gaza, permetent l’arribada d’ajuda humanitària.

- L'aturada immediata dels atacs de l'estat israelià sobre la franja de Gaza i l'inici d'un procés de pau que finalitzi amb la constitució d'un estat palestí independent i sobirà.

- La denuncia oberta de totes les institucions que col•laboren, i defensen l'estat israelià i el genocidi contra el poble palestí, i la ruptura de relacions diplomàtiques i comercials de l’Estat espanyol amb Israel.

- Animem al boicot de tots els productes que s'hagin produït, o en algun moment de la seva producció hagin passat per l'estat sionista d'Israel. Aquests es poden identificar amb el número 729 al seu codi de barres, el número identificatiu de l'estat israelià.

Contra el genocidi de gaza: solidaritat, lluita i resistència!

Sense justícia no hi ha pau!

Visca la resistència palestina!

La Costera, 2 de gener de 2009