dimecres, 17 d’agost de 2016

El nostre encontre

Jo havia begut prou cerveses aquella nit, però, durant la conversa que vam tenir a la porta del pub, estava segur d’haver captat algunes claus de complicitat. M’havia presentat amb l’excusa d’una broma poc original —a veure si t’emborratxes amb tanta Coca Cola, xe!— i tu em vas somriure. Jo sóc Òscar, tu tens cara de Laura. Ah, no? No, ha, ha, em dic Xelo. Ai, quin nom més bonic, anem a brindar per eixe nom, és fantàstic! Ha, ha, ha, tu reies i em miraves fixament, així que vam començar a parlar. O vas començar a parlar, perquè, a poc a poc, em vaig adonar que jo, pràcticament, només escoltava mentre lluitava per mantenir l’equilibri i tu t’expressaves amb gran correcció.

I sé que vas dir, solemnement, alguna cosa sobre les cortesies. Jo pensava que la cortesia i l’educació són molt importants, quina bona xica acabe de conèixer, mira tu per on! Et donava la raó, sí, sí, és veritat, assentint amb el cap alhora. Vas mencionar la soledat, pobra Laura... Ser tan guapa i elegant... i estar sola. Si és que hui molts no saben apreciar les ties educades i amb valors. Ai, la soledat..., et deia jo en un dels pocs intervals que em deixaves per a parlar. Recorde, també, que nomenares carrers de Xàtiva: des de la plaça de la Seu, remarcaves emfàticament, Sant Vicent, Segurana, Sant Pere, Pintor Russinyol... i Sant Francesc. I t’imaginava passejant i gaudint de la ciutat. Sí, senyor! Una autèntica xativina, de soca-rel, com jo. Si és que sempre m’han agradat les socarrades, ací tenim el milloret. No entenc eixos que busquen nóvia per Internet allà a fer la mà, a Cuba o a Colòmbia. Mira... Ha d’haver-hi de tot, que diuen. Vas parlar de ciris, que jo no m’he fet encara l’ànim de comprar-ne, però m’encanten eixos de colorets que alguna gent té a l’habitació. M’agrada molt l’ambient que fan, sé que et vaig arribar a dir.


En el fons, no esperava que ens tornàrem a veure —massa bona xica per a mi, vaig pensar—, però em vaig quedar sorprés quan em vas plantejar l’encontre. Així, amb article determinat, quasi amb transcendència. El nostre encontre, m’està proposant una cita important, també ha vist que tenim molt en comú, rumiava mirant-te. Vine a veure’m, per què no? Sí, Laura, em pareix bé, quan? No, Xelo! Ha, ha. El dimecres a les dotze de la nit, ja t’ho he dit!, reies. Sí, sí —no recordava que ja m’hagueres dit l’hora i el dia. En la plaça Sant Francesc, t’ho he explicat abans. Sí, a mi m’agrada molt eixa plaça. Aquesta xica és molt romàntica, quin estil per a quedar, massa per a la carabassa!

Així que el dimecres em vaig arreglar i vaig eixir de casa. Prompte vaig tenir una sensació estranya a l’observar que hi havia molta gent major caminant pel carrer. Que demà és festa, està clar, però on collons va tota aquesta jovenalla de marxa?  Ha, ha, jo mateix reia el meu comentari, parlava sol, em notava un poc nerviós. No vaig entendre res quan vaig comprovar que la plaça Sant Francesc estava plena de gom a gom, tots amb un aire expectant. Com vaig a trobar a Laura? Això serà impossible, redell, pensava. Tot i això, vaig esperar i em vaig adonar que hi havia no una, sinó dues processons cara a cara. I mentre recordava que allò ja ho havia presenciat feia uns anys —ah, sí, això!—, de sobte et vaig veure desfilant amb un vestit de color morat i un ciri a la mà. Vaig voler saludar-te alçant el braç i, mentre les nostres mirades es creuaven fugaçment, tu em vas dedicar un somriure deliciós i breu.


Aquest relat ha estat inclòs al Llibre de la Fira de Xàtiva 2016.

dijous, 21 de juliol de 2016

"EL MAL ja està fet": Cicle de Cinema Negre a Xàtiva

Es diu que el cinema negre presenta una societat violenta, cínica i corrupta. Ens sona això d'alguna cosa? Ja cantava Luis Eduardo Aute allò que "todo en la vida es cine".


De cinema negre volem parlar perquè, a partir d'aquest divendres 22 de juliol i fins el dilluns 8 d'agost, podrem assistir al cicle "EL MAL ja està fet", dedicat a aquest gènere, que tindrà lloc a l'Ateneu Popular de Xàtiva (Plaça Sant Jaume, 11). Jaume Richart i Vicent Terol han seleccionat sis pel·lícules que es projectaran a les 21:30h i que ens oferiran diferents aproximacions al que es coneix també com film noir. No es tractarà d'una col·lecció de clàssics mítics, tot i que sí que hi haurà algun film representatiu, com ara Double Indemnity (1940, Billy Wilder), conegut ací com Perdición. Tanmateix, tindrem ocasió de veure cintes menys conegudes, cas d'El cercle roig (1970, Jean-Pierre Melville), i homenatges recents (els experts diuen que el cinema negre acaba els anys 1950), com Drive (2011, Nicolas Winding Refn).

Ombres, fets delictius i criminals, llenguatge el·líptic, escenes nocturnes... Més enllà d'intentar definir el gènere, que no és fàcil, us invitem a gaudir d'aquestes projeccions que -no ho hem dit encara!- són gratuïtes. Al cartell podeu consultar la llista completa de les pel·lícules que conformen el cicle i el dia en què es podrà veure cadascuna d'elles. Us esperem a l'Ateneu Popular de Xàtiva.

dilluns, 8 de juny de 2015

Conversacions a tres bandes: Compromís, PSPV i Podem

Ens han fet arribar a L'aixeta una gravació de la darrera reunió entre Ximo Puig (PSPV), Mònica Oltra (Compromís) i Antonio Montiel (Podem). Ací us oferim una transcripció d'un fragment d'aquesta.




Ximo Puig: Hola. Sóc Ximo President. Com esteu?
Mònica Oltra: Per què et presentes, si ja et coneixem?
Antonio Montiel: Tenemos que ocupar la centralidad del tablero.
M.O.: Però Antonio... Tu parles valencià, no?
A.M.: Sí, el parle perfectament. Què diu aquell?
X.P.: Eh? Ximo President! Ximo President!
M.O.: Va, Ximo! No faces el moniato, que ja n'hem tingut prou, de moniato.
X.P.: La presidència de la Generalitat no la va a decidir el senyor Iglesias.
A.M.: Se puede dar la voz a la gente. Que hable la gente. La gente puede decidir eso.
M.O.: El que toca ara és decidir el què, no el qui. Això ja vindrà, redell!
X.P.: Mira que me'n vaig amb Ciudadanos, eh? Jo no volie, però m'esteu obligant a fer-ho.
M.O.: Podem posar un poc de trellat i parlar de línies programàtiques?
A.M.: Ara tenim una finestra d'oportunitat per a assaltar la Generalitat. Mònica té raó.
X.P.: Mònica! Per què et vols erigir en presidenta? Jo sóc el més votat!
M.O.: Jo?? No he dit res d'això. Les dones no veiem les coses en termes de testosterona.
X.P.: Ho he llegit al Levante!
A.M.: Asistimos a la descomposición de un ciclo de bipartidismo.
M.O.: Jo espere que tinguem reunions amb trellat. Deixa't estar del Levante i del Levanto. Ací estem parlant nosaltres.
X.P.: Els valencians i les valencianes han votat l'opció de Ximo President. Ximo President sóc jo. Per tant, jo seré el president Ximo President.
A.M.: Però Ximo. Si et dóna igual pactar amb Compromís que amb Ciudadanos, quins són els teus principis?


(Continuarà)

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Prolepíleg d'una nit especial

Em veig molt bé amb aquests vaquers i la samarreta nova. És més ajustada del que a mi em sol agradar habitualment, però les sessions al gimnàs es noten una mica i, la veritat, resulte un tant atractiu en l’espill de l’habitació.

Hem quedat a les 21h per sopar al bar i, mentre torne a casa, pense en les coses que han passat al llarg de la nit. No estic segur al cent per cent, però diria que Sònia flirteja amb mi: la manera d’aproximar-se’m físicament i la idea de fer-nos una foto els dos amb el seu mòbil m’han fet veure-ho així. A més d’altres detalls, és clar, com ara el meu pentinat: crec que, amb els darrers retocs, afavoreix les meues faccions. Una mica de laca –no molta- vindrà bé per a subjectar els cabells; jugue amb els miralls del lavabo i m’agraden els dos perfils.

Torne a l’habitació per tal d’assegurar-me de la idoneïtat dels pantalons, caminant lentament pels carrers solitaris a les cinc de la matinada. Escolte alguns crits llunyans –segurament un grup de jóvens en retirada-, alhora que repasse les darreres converses amb Sònia per WhatsApp.

Llig les seues frases ara amb altres ulls: on veia simpatia, veig alguna cosa més. Mirant la pantalla del mòbil, m’adone que falten vint minuts per a les 21h. Confirme que em queden bé els pantalons al mateix temps que pense en Sònia: m’agrada Sònia i tractaré de seure al seu costat durant el sopar, tot i que sé perfectament que jo no l’atrec. Guarde l’iPhone a la butxaca, després de seleccionar una llista de reproducció, i em pose els auriculars.

La música em recorda la discoteca on hem estat: per la meua ment, roden imatges de la nit amb el grup. “Ha estat bé”, dic en veu baixa apropant-me al portal de la finca. Un bri d’il•lusió em fa somriure en veure opcions amb Sònia, trec les claus de la butxaca i camine pel corredor cap a la porta. Tinc ganes de trobar-me amb els amics.

M’observe en l’espill del rebedor i em passe la mà pels cabells; em veig somrient mentre puge amb l’ascensor. Amb l’iPhone a una mà, encenc el llum del replà i pose la clau al pany. Mentre entre, content, isc a sopar.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Tauletes de xocolate per als alumnes valencians

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport posa en marxa un programa per a que mil alumnes vagen a l'escola amb tauletes de xocolate. Es pretén, així, fomentar el consum d'aquest aliment, ateses les seues beneficioses propietats, com ara la producció d'energia o l'estimulació del sistema nerviós central. "Apostem per un autèntic estat de benestar a les nostres aules", ha dit la consellera María José Catalá.

No han faltat les crítiques a aquesta iniciativa del Govern valencià. Esquerra Unida (EU) ha titllat la idea d' "elitista"; Marga Sanz resumia la posició del seu partit amb una frase contundent: "O xocolate per a tots, o xocolate per a ningú!". Enric Morera, des de Compromís, ha assenyalat que l'esmentat programa és "una ocurrència per a tapar les males xifres del paro del senyor Fabra". Finalment, Ximo Puig (PSPV) destacava que la iniciativa és una còpia roïna d'una vella aposta de Zapatero.

Siga com siga, els xiquets de 5é de primària de 24 centres del País Valencià acudiran al col·legi el dilluns 9 de setembre -dia d'inici del curs- amb la tauleta de xocolate baix del braç. La polèmica a les escoles, un any més, està servida.

dimecres, 28 d’agost de 2013

González Pons i els xics del PP

Preguntat per les fotografies de jóvens del PP en actitud feixista...


Esteban González Pons, vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP (28/08/13): "És impresentable. Sols hi ha una explicació: eixos xics no saben ni el que estan fent".




Comentari: No saben el que estan fent, d'acord. I ara... com expliques que tots eixos xics són del teu partit?

dimarts, 27 d’agost de 2013

La intrigant metamorfosi del cabell

Cuán breve tiempo y cuán mínimo desplazamiento en el espacio lo llevan a un pelo de formar parte de una dorada melena mecida hermosamente por la brisa de la tarde, coronamiento refulgente de la belleza de una muchacha y atributo idolatrado por el amante, a convertirse en el abyecto residuo que, privado de la compañía de sus iguales en la testa de la joven, mancilla el plato de brócoli servido en la mesa y repugna abismalmente al comensal, al mismo amante de antes, que con gesto desencajado cercano a la náusea lo evacúa de la comida, con ayuda del tenedor. ¡Drástica transición, esta del pelo!


Miguel Brieva, Bienvenido al mundo, 2007

divendres, 23 d’agost de 2013

Per a què serveix una Reina de la Fira?

Em disculpareu el pragmatisme del títol d'aquesta entrada. Sé que, sovint, les coses s'han de plantejar des de punts de vista no purament utilitaristes. Vegeu-lo com una innocent provocació.

Reprenguem la qüestió, formulada d'una altra manera: quin sentit té la figura d'una Reina de la Fira? Perquè se suposa que n'ha de tenir algun, de sentit, veritat? I ha de ser molt evident perquè mai no s'explica i, a més, sembla que tothom accepta aquest element com a part del paisatge amb plena normalitat.

La Reina de la Fira té la funció de...? Representar la Festa? És això, més o menys, no? Acceptem que es aquesta la seua missió i seguim amb les reflexions (Si algú considera que no es tracta d'açò, que m'ho explique, per favor).

Per què ha de ser dona i no home la persona que representa la Fira de Xàtiva? I per què ha de ser una dona -més o menys- guapa, atractiva segons els patrons de bellesa actuals? Hi ha altres requisits, a banda d'aquest i de l'edat (ha de ser jove), per a ser Reina de la Fira?

Què fa exactament la Reina per a representar la Fira? Anar als diversos actes que es realitzen? Ha de participar en aquests o limitar-se a ser-hi?

Personalment, considere que la Reina de la Fira és un pur element decoratiu, en la línia d'un dels papers que tradicionalment ha ocupat la dona a la nostra societat. Semblant a la Fallera Major o a les xiques que acompanyen els vencedors d'una carrera de motos (Més pròxima a la primera -la bellesa comparable a la de la flor que s'adora en poemes folklòrics- que a les segones -amb connotacions més explícitament sexuals). Pense que l'existència d'aquesta figura és incompatible amb la igualtat entre home i dona: en la mesura en què es posa l'accent en aquest rol de florer, les persones de sexe femení són menys percebudes amb la capacitat de dur a terme aquelles tasques que, habitualment, realitza l'home.