divendres, 8 de febrer de 2019

Taller de microrelat a Alcoi, Muro d'Alcoi i Cocentaina: "Una brevetat extensa"

Els dies 4 i 5 de febrer, dilluns i dimarts, vaig tindre el plaer de dinamitzar el taller de microrelat Una brevetat extensa a l'FPA Beniassent (Muro d'Alcoi i Cocentaina) i a l'FPA Orosia Silvestre d'Alcoi. Fou tot un poc maratonià, però la veritat és que l'activitat va resultar altament gratificant. L'alumnat va mostrar un bon nivell de motivació, amb una participació activa i un tracte molt agradable. La col·laboració dels centres en general, i del professorat de valencià en particular, va ser clau per a crear un clima càlid d'aprenentatge recíproc.







diumenge, 30 de desembre de 2018

Companyia absorbent

Es tractava d’un paquet de la grandària d’una persona. A Carles no li constava que haguera de rebre una cosa així, però no ho va dir als treballadors de l’empresa de transports. Va signar en un paper i, encuriosit, va tancar la porta després d’acomiadar els dos hòmens.

A la sala, va comprovar que el contingut era una escultura estranya i interessant: una figura semihumana, d’aspecte androgin, amb sis braços i un rostre atractiu i penetrant. La va deixar al mig de l’estança, va seure al sofà i la va contemplar amb els ulls ben oberts. De sobte, va ser conscient que havien transcorregut més de vint minuts. Amb rapidesa, es va arreglar i se n’anà a la feina.

A mesura que passaven els dies, cada vegada dedicava més temps a observar l’escultura. Seia al canapè, es reclinava i somreia. No tenia pressa, ni cap lloc on anar després de la jornada laboral. Absort amb els ulls fixats en la figura, no se n’adonava de la seua lenta i progressiva transformació: els sis braços creixien i s’escampaven per la sala, com branques ondades; a més a més, del tronc anaven sorgint noves extremitats.

Un dia, en disposar-se a eixir de casa, va veure que no podia fer-ho. Els tentacles ja eren per tot l’apartament i bloquejaven el passadís. Aleshores, va romandre estàtic durant una estona: dubtava entre cedir al desig de tornar enrere o fer algun intent per vèncer l’obstacle. Mentre pensava en això, els braços es van començar a replegar amb suavitat, espentant-lo cap a la peça principal de la casa. Carles va deixar caure la maleta, no hi va oposar cap resistència. Abraçat per aquelles branques, que ara l’alçaven en alt, encara va somriure abans de ser absorbit per l’escultura. Tot seguit, aquesta va recuperar la seua forma inicial.

Dies després, una furgoneta aparcava en segona fila a una avinguda. Duia un paquet de la grandària d’una persona. A Laura no li constava que haguera de rebre una cosa així, però no va dir res. Va signar en un paper. Ningú no l’esperava fora de casa.


Microrelat finalista el mes de desembre en el IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" (Subtema: Escultura).

dissabte, 1 de desembre de 2018

Taller de microrelat a Elx: "Una brevetat extensa"


 El dimecres passat, 28 de novembre, vaig tenir el plaer de dinamitzar el taller de microrelat Una brevetat extensa a l'Escola Oficial d'Idiomes d'Elx. La col·laboració dels professors Àngels, Baptista i Joan va estar clau per desenvolupar l'activitat. Cal destacar, a més, la implicació del nombrós grup d'alumnes. L'experiència em va resultar molt gratificant i didàctica.









dimecres, 20 de juny de 2018

Què serà de nosaltres?

La primera aplicació de mòbil per fotografiar fantasmes va passar desapercebuda. Per desgràcia, després la cosa es va popularitzar i, en poc de temps, van proliferar multitud d’apps com la tan coneguda Ghost Picture. El món dels esperits s’ha banalitzat fins a límits lamentables. Hui, qualsevol agafa l’smartphone i, després d’enfocar ací i allà, acaba obtenint la imatge d’un espectre, com quan un xiquet captura Pokémons d’eixos. «Una foto mortal!», escrivia algú l’altre dia a una xarxa social, alhora que se’ns mostrava en un selfie, tot ell alegria, al costat del rostre boirós de la seua difunta mare. Penós.

Com a conseqüència d’això, els fantasmes han perdut tota capacitat d’inquietar ningú. Fins no fa molt, alguns encara intentaven espantar persones. Però, cada vegada, era més freqüent que, després de fer-se visibles amb gest intimidatori, entropessaren amb el somriure del mortal en qüestió, el qual agafava de seguida el mòbil amb la rapidesa del cowboy que empunya una pistola.

El misteri que envoltava les ànimes ha acabat esvaint-se. Amb l’embranzida d’aquestes aplicacions, han deixat de ser inaccessibles: fins i tot, ja es comuniquen amb la gent de manera cordial. Del nostre negoci, el dels mèdiums, millor no parlar-ne.


Microrelat escrit per a la Lliga de Microrelataires Catalans.

dilluns, 30 d’abril de 2018

A la Fira del Llibre de València

El divendres 27 d'abril vaig ser a la 53 Fira del Llibre de València, de la mà de la llibreria La Costera, signant alguns exemplars de Capsa de bombons. Tot i que va ploure, l'experiència va ser molt gratificant. Fins i tot, quan alguna gent em confonia amb un dependent de la paradeta. Hi seré l'any que ve amb un altre llibre...?


diumenge, 11 de març de 2018

Imatges de la presentació de "Capsa de bombons" a Oliva

El passat divendres vaig tenir l'oportunitat de presentar Capsa de bombons a la històrica llibreria La Fona, d'Oliva. Em va acompanyar Toni Mascarell -qui també escriu microrelats-, el qual va fer una acurada lectura d'algunes de les minificcions del recull. Va ser una vesprada-nit molt agradable, on vaig poder conèixer algunes amistats virtuals en persona, amb cervesa posterior i soparet.









dilluns, 5 de març de 2018

Presentació de "Capsa de bombons" a Oliva


Aquest divendres, 9 de març, a les 20h, tindré el plaer de presentar Capsa de bombons a la llibreria La Fona, d'Oliva. M'acompanyarà Toni Mascarell, qui llegirà alguns dels microrelats del llibre.

dijous, 15 de febrer de 2018

La visita

En la foscor de la nit, ell sent uns passos pel corredor. És a l’habitació i es mostra molt inquiet. Tracta de pensar que no hi ha motius per a cap sobresalt, que no passarà res. Els sorolls continuen; hi ha un clic, una llum que entra per sota la porta. Sap que no és lògic fer-ho, però s’amaga al costat de l’armari. Tremola.

Ara percep que s’apropa al dormitori, que està a punt d’entrar-hi. Ell no es mou. Sent com si anara a perdre la consciència, però, al mateix temps, té la seguretat que això no és possible. La porta s’obri, l’estança s’il·lumina.

La veu, per fi. Radiant, tan bonica com sempre. Per uns instants, es queda quieta i a ell li fa l’efecte que l’observa, que fixa els ulls en els seus. Espantat, té un impuls fugaç d’amagar-se, però, de seguida, s’adona que ha estat una falsa alarma, com era d’esperar. Sospira, alleujat. Ella comença a desvestir-se. La mira amb un somriure amarg. Sent el desig d’abraçar-la, com sap que ja no pot fer, com feia totes les nits abans de l’accident.


Microrelat finalista en el mes de gener en la VII edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca", organitzat per la Biblioteca Pública Municipal Esteve Paluzie de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.