Ha ocorregut a Pozuelo de Alarcón, però l'assumpte ens afecta directament. La prohibició, per part d'un institut, de que una alumna musulmana hi puga assistir a classe amb vel té repercussions en l'estat d'opinió d'ací, degut als altaveus mediàtics. També perquè, en relació al tema en qüestió, tenim realitats molt semblants a les de l'àrea de Madrid.La imposició que suposa prohibir el hijab té defensors que, baix el meu punt de vista, es poden aglutinar en dos grans grups.
En primer lloc tenim la dreta i l'extrema dreta. Darrere uns arguments que, presumptament, van en la línia de defensar la dignitat de la dona, hi ha l'odi visceral a una altra cultura. Racisme pur i dur. Com s'explica, si no, que, des de mitjans de comunicació ultraconservadors com Libertad Digital o ABC s'enarbore ara la bandera de la igualtat de la dona? Parlem de veus que no qüestionen mai la posició de l'Església catòlica en relació a les diferències de gènere.
Per altra banda, hi ha el punt de vista de determinats sectors aparentment progressistes. Persones que, segur que amb bona intenció en molts casos, consideren feminista el fet d'imposar una determinada estètica a gent que pertany a una altra cultura.
L'argument que s'addueix, des dels dos grups, és el mateix: el vel suposa un símbol de submissió, de la dona a l'home; per tant, la democràcia ha d'actuar prohibint eixa peça de roba perquè va unida a valors intolerables.
Aquest raonament simplifica la realitat, exhibint un desconeixement -intencionat o no- d'una cosa que és més complexa. A més a més, és contrari a la llibertat d'expressió: si ets democràtic has de tolerar totes les expressions, t'agraden o no (a mi pot no agradar-me la corbata, símbol fàl·lic de superioritat masculina i de poder, però no vaig a defensar la seua prohibició).
El hijab no implica, necessàriament, passivitat, opressió, etc. Sovint, moltes dones, a Europa, el porten lliurement com una forma d'afirmació d'un tipus de feminitat i d'identitat cultural diferent a l'hegemònica. Hi ha moltes musulmanes que duen vel voluntàriament i, al mateix temps, lluiten per la igualtat de drets entre els dos sexes. És el cas, per exemple, de la mediadora intercultural Fátima Taleb.
Em sembla malament que s'obligue una dona a usar el hijab (o qualsevol altra peça de roba); de la mateixa manera que veig inadmissible la seua prohibició.
Posats a prohibir símbols que, suposadament, van units a visions masclistes de la dona, hauríem de pensar en les creus (l'Església és molt masclista), en el vel de les monges, en les sabates de tacó (que destrossen l'esquena en pro de contribuir a accentuar la condició d'objecte que té la dona a la nostra societat), en el maquillatge (per l'obligació d'estar sempre guapa per a l'home), etc.
Aquest text el vaig escriure fa sis dies i apareix hui publicat a la secció "Mirades d'Ara" del diari digital ARA Multimèdia. L'article que teniu dalt presenta algunes lleugeríssimes modificacions respecte al que es pot llegir al mitjà de comunicació esmentat.
11 comentaris:
Amb matisos, però compartisc la teua visió. El tema no es pot reduir a una qüestió feminista o laicista o com siga. És més complex. I, per descomptat, com ja he comentat en uns altres blocs, és munició per a la dreta.
Em sembla una visió molt raonable, però el tema crec que és molt complicat. Jo opine com tu: que prohibir no és democràtic, però també entenc altres postures... És complicat, perquè, per altra banda, si el reglament del Centre diu una cosa, per què s'ha de canviar? Si a tots els fem complir les normes i no deixem que porten gorra dins de classe... En definitiva, pense que aquest tema s'esta convertint en un assumpte de "Per collons!" tant per una banda com per l'altra. No es pot cedir una mica dels dos costats?
De totes maneres, bona reflexió!
Caus en un reduccionisme quan dius que hi ha dos grans grups que estan en contra. Aquest tema arrosega un debat a tota Europa que ja porta prou anys i que ha generat llibres d'autors molt diversos (tan distints com Giddens i Sartori, per exemple).
Com escriu Aliaga, el tema és molt més complex i no hi ha només l'argument que apuntes. La cosa és més fibrosa i té nexes amb temes com la necessitat de parlar sobre com encaixar les distintes cultures que han de compartir espais en societats on la nacionalitat ha deixat de ser una experiència unívoca.
Pau: No pense que caiga en un reduccionisme, com dius. Açò és un text curt, un article; no es tracta d'un assaig que, per altra banda, no estaria en condicions de fer.
Quan parle de dos grups, estic abordant-ho des de l'actualitat que ens envolta ací i ara: mediàticament i política; social, per tant. Parle de l'argument que s'està esgrimint 'matxaconament'.
No sé si m'equivoque, però crec que no encertes en l'al·lusió que fas a Aliaga. Em fa la impressió que ell mostra el seu acord amb el text, en general. Jo parle de complexitat també al referir-me al vel: "Aquest raonament simplifica la realitat, exhibint un desconeixement -intencionat o no- d'una cosa que és més complexa."
Per últim, saludar-te, atès que feia temps que no et deixaves caure per ací. En aquesta ocasió, amb un nou pseudònim, segons veig. Pots posar el teu nom vertader, el teu usuari de Blogger, que no passa res.
Xavier Aliaga: Efectivament, l'assumpte és complex i no es veu una intenció de tractar-lo amb una aproximació a una altra cultura. Es repeteix una vegada i una altra això de la submissió... I ho repeteix la dreta! No deixa de ser cínica la cosa.
Ada: Entenc les preguntes que et fas. Pel que fa al primer centre on Nawja estudiava, certament hi havia una prohibició en el sentit de no poder dur el cap tapat. Però pense que això ve motivat per algunes gorres i coses semblants que duen alumnes amb una actitud desafiant i un tant 'macarra'. He estat de professor a aules d'ESO i sé de què parle. El vel és un símbol unit a una cultura, res a veure amb tot això. A més a més, el centre on anava a ser escolaritzada la xica després, va improvisar una prohibició d'eixe estil, en una clara mostra de rebuig (racista, segons ho veig jo).
Gràcies pel teu comentari, Ada.
Saps què? Curiosament,jo escric sobre el mateix, ahir i abans d'ahir, i fa temps, també sobre la corbata i el nostre cinisme en segons què, estic plenament d'acord amb tu, però he tingut comentaris un xic bronques!
No tinc altre nom, no sé què dius de noms.
He vist el teu bloc enllaçat al d'Aliaga. Perdona'm si t'he molestat.
Xe quin poc trellat tens mante!
A mi tampoc m'agrada l'esvàstica. Però clar, això és com les corbates. En democràcia val tot llevat del que va contra ella. I la submissió de la dona o d'una raça d'hòmens va contra la democràcia.
Ja t'ho vaig dir:
L'AIXETA,
UN XORRO MONOGRÀFIC DE CONFUSIÓ MENTAL
zel: No t'he llegit, ara ho miraré. No és la primera vegada que coincidim en el tema a tractar... i també en la posició. No m'estranya el que dius dels comentaris: es tracta d'un assumpte sobre el que hi ha molts prejudicis racistes instal·lats a la ment de persones suposadament progressistes. És bo que tractem de fer pedagogia.
Anònim: Sí, recorde que l'altra vegada et pareixia bé que el jutge Gómez Bermúdez expulsara de la sala una dona advocada per dur mocador, tot i no haver cap norma al respecte. Et recomane la lectura del llibre 'El velo elegido' (Lena de Botton, Lídia Puigvert i Fátima Taleb). El 'hijab' no és sempre sinònim de submissió; moltes dones el porten voluntàriament per motius diversos.
Pau (et direm així, ja que és el nom que has escollit en aquesta ocasió): Ja vas dir una altra vegada que si m'havies molestat. Al contrari: la discrepància dóna joc, tot i que en el teu cas se centre en un aspecte col·lateral de l'assumpte. El que m'indigna és el rebuig que reben persones com Nawja. I deixarem córrer això del nom... Salutacions.
Ja ho sé Vicent, si jo estic d'acord amb tu, però també entenc que no es pot prohibir a uns unes coses i als altres no. Que un macarra porte gorra ...(jo també he estat a l'ESO, sé el que és i no pense tornar, jajaj) també et pot dir que és la seva "cultura". I quina cultura és la "més evolucionada" per a decidir sobre quina cultura és més o menys respectable?¿? Ufff, sobre auqest tema es podria discutir fins les tantes del matí i no acabaríem mai... A mi una nit quasi em peguen i tot: 3 persones i un gos contra mi i jo defensava que, en principi, si cadasc´´u pot vestir com li dóne la gana, per què prohibir el vel?? Però estaven tots indignats, ja et dic... fins i tot el gos.
Amb un gos com contrincant, no pots anar amb bromes, eh?? Així que no penses tornar a l'ESO. He,he... Jo estic a Primària ara.
Entenc que tot és discutible i opinable. Aquesta és la meua opinió sobre el que planteges:
En la mesura en que el vel és quelcom que va unit a una cultura, trobe que és una humiliació prohibir-lo a qui el vol dur. Sempre i quan el vulga dur de manera voluntària.
El cas de les gorres el veig diferent, perquè és un símbol de rebel·lia adolescent que està molt bé per a quan se'n vagen de festa, però fomenta una actitud que dificulta el sotmetiment a les normes d'un col·legi.
Les xiques que porten vel als col·legis no suposen un problema a no ser que es cree artificialment, com en el cas de Nawja. De cara a la convivència, sense guetos, cal integrar-les respectant un símbol com el 'hijab', el qual forma part d'una cultura. Si no es crea el problema, si no afloren prejudicis irracionals, el fet que porten vel o no és quelcom que passa inadvertit. Això és la integració i la normalitat. Al meu parer, vaja.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada