Miguel Noguera és un humorista atípic nascut a Canàries, criat a Mallorca i resident a Barcelona. Des de fa sis anys, duu a escena un espectacle que ell anomena Ultrashow. També és coautor d'un llibre-còmic que porta per títol Hervir un oso.Tant per escrit, com de manera oral, Miguel Noguera practica un humor un tant inclassificable: en aquest hi trobem surrealisme, humor negre, observació minuciosa d'aspectes intranscendents (o no) de la realitat, plantejament d'altres realitats possibles (i també d'impossibles)... De vegades, fins i tot pot resultar una mica inquietant, com si existira un rerefons obscur darrere d'alguns dels seus deliris. L'enginy, en tot cas, sempre hi és present.
A l'Ultrashow, Noguera ix amb una llista d'idees inconnexes entre sí que, amb improvisació, desenvolupa. El "monstre d'Amstetten" és convidat al programa La Noria i el públic ha d'aplaudir, obligat per l'estructura de l'espai televisiu; uns xiquets droguen una mestra amb un producte que l'excita sexualment; Jesucrist arriba al lloc on l'han de crucificar, carregat amb la creu, i es troba, sorprès, amb que ja hi ha una creu preparada: li diuen que la funció de la que ell duia era putejar-lo un poc més...
Aquest personatge pot fer-te riure a carcallades o deixar-te indiferent. A mi, personalment, m'encanta. Ací baix teniu un dels seus Ultrashows, sencer i més curt de l'habitual (16 minuts).
MIGUEL NOGUERA "Ultrashow". CUVO_session#1 from Matadero Madrid on Vimeo.
3 comentaris:
Mmm... un gènere estrany. Imaginacions i situacions destrellatades que a u se li poden ocórrer (anant fumat o no), però que no les conta... este xic ho fa. Algunes són enginyoses, m'ha fet gràcia el moment de l'esglai de les iaies. D'altres més fluixetes. No està mal!
En algun moment m'ha recordat el gran Tadeus Calinca. Com si Calinca féra un directe. Físicament, vull dir, la postura dels braços, per exemple. Sí, m'ha agradat molt.
Josep Lluís: Al llibre-còmic 'Hervir un oso' apareix una idea que a mi se m'havia passat pel cap però que mai no havia compartit amb ningú. La idea que els gossos, vists en altres èpoques, serien iguals als que hui veiem al carrer. Que, al costat de persones amb robes d'un altre segle, marcarien un contrast des d'aquest punt de vista: d'ací, la seua relació amb l'observació del futur. Un deliri propi de Miguel Noguera! A mi em sembla un geni. Però reconec que el seu humor és molt peculiar i requereix una mena de complicitat.
Alietes: Fixa't que jo conec molt poc el Calinca i també els havia associat!
Publica un comentari a l'entrada