dimarts, 15 de novembre de 2011

Els xiquets i el sentit de l'humor

Per a aquells a qui ens agrada fer bromes, disposar d'un auditori format per xiquets és un vertader plaer. Sent mestre -amb alumnes de primer en el meu cas, aquest curs-, tens l'oportunitat d'estar amb persones que tenen un alt sentit de l'humor.

I és que sembla que, amb l'edat, es redueix la capacitat de trobar-li la part còmica a les coses. Segons un estudi realitzat a la Universitat de Washington fa quatre anys, això és degut a que perdem "flexibilitat cognitiva, raonament abstracte i memòria immediata".

Siga com siga, he de dir que gran part de l'humor que faig servir a l'aula -amb un èxit que m'aporta felicitat: a tots ens encanta fer riure els altres (deliberadament, s'entén...)- no és diferent del que practique estant amb persones adultes. Els xiquets de sis anys gaudeixen moltíssim amb la ironia, l'absurd, l'humor negre...

Hi ha una imatge que no sé si he presenciat realment o, potser, l'he construïda a la ment com a síntesi del contrast entre infants i adults pel que fa al sentit de l'humor, a la forma d'encarar la vida. És aquesta: un xiquet, somrient, tracta d'explicar-li a sa mare una cosa que a ell li sembla divertida; mentrestant, la dona, seriosa i amb presses, li diu: "Va! Posa't la caçadora, que et constiparàs!".

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Llàstima que els fets quotidians dels adults esborrin el somriure d'un nen.
Del fet quye espliques a la incomunicació hi ha només un pas.

Vicent Terol ha dit...

És important potenciar el sentit de l'humor. Trobe que, en general, ens agafem la vida amb un excés de seriositat.

Salutacions!