Juan Roig, president!

O siga: que arriba Juan Roig, president de Mercadona, i, per a presentar els milionaris resultats de 2011 de la seua empresa, el tio va i es disfressa de polític. Com si el fet de guanyar barbaritats de diners li donara legitimitat per a impartir lliçons del que cal o no cal fer a l'administració.

No. No ens empassem tots la idea implícita que governar és el mateix que dur un negoci.

L'objectiu de Roig és guanyar diners. Cada any més; la qual cosa assumim com a normal, però hauria de ser motiu d'estudis psicològics: per a què collons volen aquests superempresaris tants milions d'euros? Expandir una empresa fins arribar... a l'infinit? És precís això per a viure?

Un govern hauria de marcar-se com a meta el benestar de la població (sí, sona ingenu, ho sé): satisfer les necessitats bàsiques per a viure; garantir drets com l'educació i la sanitat; etc. I tot això no té res a veure amb buscar el màxim benefici mitjançant una cadena de supermercats. Són parcel·les diferents.

O és que Juan Roig ha creat una societat paral·lela dins de Mercadona i no ens hem assabentat? Amb els seus milions, ha construït escoles i centres de salut secrets on acudeixen els treballadors de Mercadona? Ha organitzat tot un sistema amb tribunals de justícia, policia Hacendado i moltes més coses que els governs solen gestionar?

Però és que, a més a més, el tio ens ha arreat una mena de programa electoral que et tomba de tos; agarreu-vos fort:

-Amb la reforma laboral de Rajoy, ell haguera anat "més lluny".
-L'absentisme laboral és "un problema": cal controlar més els treballadors, que ja se sap que som uns malfaeners i els culpables de tota la crisi.
-S'ha de "desincentivar" l'atur: inquietant al·lusió més o menys subtil a la reducció de prestacions per desocupació.
-Hem de reduir els ponts, que "ens costen 1.200 milions d'euros" (com fa aquests càlculs?). No es referia a ponts com el de Calatrava, sinó als festius. A treballar més, redéu!
-És "necessari prendre mesures dissuasòries" en relació amb la sanitat. Adivina, endevinalla: copagament!

I com a remat final, el model a seguir és... el de les botigues de xinesos. Aguarda't! Treballar, treballar i treballar sense parar. Res de temps lliure per gaudir: l'hedonisme el deixem per als supermans com ell o el de Zara. Ja ens deien que la vida ha de ser una vall de llàgrimes...

Sembla que Roig ha repetit prou això de "la cultura de l'esforç" (poc original, certament). Per què no fa ell un esforç i es calla un poc?