Els límits del pseudoperiodisme

La història la coneixereu tots:

Un vídeo íntim d'una regidora (PSOE) d'un poble de Toledo de 6.400 habitants és difòs per Internet. Ella -Olvido Hormigos- presenta una denúncia en la Guàrdia Civil, assegurant que, des de l'alcaldia (PP), s'ha enviat un correu amb la gravació. Es planteja dimitir i, finalment, no ho fa.

Periodista Digital és un diari online amb una línia conservadora extrema i demagògica. Tant el tractament de les notícies com els comentaris dels seus lectors traspassen sovint línies (línies roges, que diuen ara) que altres portals no s'atreveixen a creuar. Desconec amb exactitud fins on arriben els límits de la llibertat d'expressió -de la qual sóc plenament defensor-, però el sentit comú em diu que l'insult gratuït hauria d'estar penat; sobretot si es practica sobre una persona que, presumptament, ha sigut objecte d'un greu delicte. Parlem d'insults o desqualificacions que es poden catalogar com a injúries? Segons el DCVB, aquesta n'és la definició: "Ofensa greu, de paraula o de fets, contra el bon nom o l'honor d'algú."

Què opineu sobre aquests comentaris relacionats amb l'esmentada notícia, realitzats a PD des de l'anonimat?


Meee cahis!
El socialismo es la ruina para España.Para muestra 1 boton: El porno-video de la zorra de Toledo, El papelon de la forense-socialista en el caso de Rutz y Jose,etc

Leandro
Dice que esto le pasa por ser concejala... no hija, no... esto te pasa POR PUTA

The Putton Berbener
Concejala, con marido, dos hijos y dos queridos. Hay que ver cuanta gente matenía esta reptiliana... digo LAGARTA.


A banda d'això, i ja referint-nos a la forma de presentar la informació per part del diari (no signada per cap periodista en concret), hi trobem una imatge extreta del vídeo i també un enllaç a una pàgina on, segons se'ns diu al text, [la gravació] "es pot veure amb detall". És a dir: es promou la difusió d'un vídeo privat, el qual s'ha escampat per la xarxa en contra de la voluntat de qui en ell apareix; i, a més a més, s'il·lustra la notícia amb un fotograma del mateix. No hi ha límits ací? Val tot?

El pseudoperiodisme practicat per aquest pamflet, dirigit per Alfonso Rojo (ex-col·laborador d'El Mundo i tertulià d'Intereconomía), és habitualment repugnant en general. I tot i tractar-se de premsa fem -de la qual hom no espera rigor ni bon gust- el pseudoperiodisme hauria de tenir uns límits que no sempre s'observen. Els mateixos, òbviament, que qualsevol tipus de periodisme.