
Hem quedat a les 21h per sopar al bar i, mentre torne a casa, pense en les coses que han passat al llarg de la nit. No estic segur al cent per cent, però diria que Sònia flirteja amb mi: la manera d’aproximar-se’m físicament i la idea de fer-nos una foto els dos amb el seu mòbil m’han fet veure-ho així. A més d’altres detalls, és clar, com ara el meu pentinat: crec que, amb els darrers retocs, afavoreix les meues faccions. Una mica de laca –no molta- vindrà bé per a subjectar els cabells; jugue amb els miralls del lavabo i m’agraden els dos perfils.
Torne a l’habitació per tal d’assegurar-me de la idoneïtat dels pantalons, caminant lentament pels carrers solitaris a les cinc de la matinada. Escolte alguns crits llunyans –segurament un grup de jóvens en retirada-, alhora que repasse les darreres converses amb Sònia per WhatsApp.
Llig les seues frases ara amb altres ulls: on veia simpatia, veig alguna cosa més. Mirant la pantalla del mòbil, m’adone que falten vint minuts per a les 21h. Confirme que em queden bé els pantalons al mateix temps que pense en Sònia: m’agrada Sònia i tractaré de seure al seu costat durant el sopar, tot i que sé perfectament que jo no l’atrec. Guarde l’iPhone a la butxaca, després de seleccionar una llista de reproducció, i em pose els auriculars.
La música em recorda la discoteca on hem estat: per la meua ment, roden imatges de la nit amb el grup. “Ha estat bé”, dic en veu baixa apropant-me al portal de la finca. Un bri d’il•lusió em fa somriure en veure opcions amb Sònia, trec les claus de la butxaca i camine pel corredor cap a la porta. Tinc ganes de trobar-me amb els amics.
M’observe en l’espill del rebedor i em passe la mà pels cabells; em veig somrient mentre puge amb l’ascensor. Amb l’iPhone a una mà, encenc el llum del replà i pose la clau al pany. Mentre entre, content, isc a sopar.