Actitud en acció
Has vist com s’apropa,
caminant per la vorera, amb la seua feminitat elegant. Al moment, has posat
l’esquena recta i has estès una mica els dits de la mà dreta, agafant el
cigarret de la mateixa manera en què ho fa Humphrey Bogart en la imatge que
visualitzes a la teua ment. El cambrer ha mirat la tassa buida de cafè, ha
fixat els ulls en ella de manera fugaç i t’ha preguntat després si volies
alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de nou, has imitat Bogart, conscient,
inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo, li has dit que no, amic, gràcies,
amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit el so dels talons de les seues
sabates a molt poca distància, el ritme que evoca el moviment sensual dels
malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has optat per no girar-te. En
compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a càmera lenta, alhora que has
percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu perfum. A continuació, ella ha
arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut a la taula. «Demà dinem a ca
els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient. Tu has assentit amb el cap i,
després de baixar la guàrdia uns instants, has continuat actuant.
Microrelat finalista en el mes de novembre en la VII edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca", organitzat per la Biblioteca Pública Municipal Esteve Paluzie de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.
4 comentaris:
Si al menys els pares visquessin a París!
Prou bo. Mai he participat en cap d'aquests concursos.
xavier pujol: Molt bo! :)
Josep: Gràcies. És una bona iniciativa.
Que la realitat no li espatlli l'actuaciò ni li envaeixi el seu món... molt bo, Vicent!
Publica un comentari a l'entrada