Què serà de nosaltres?

La primera aplicació de mòbil per fotografiar fantasmes va passar desapercebuda. Per desgràcia, després la cosa es va popularitzar i, en poc de temps, van proliferar multitud d’apps com la tan coneguda Ghost Picture. El món dels esperits s’ha banalitzat fins a límits lamentables. Hui, qualsevol agafa l’smartphone i, després d’enfocar ací i allà, acaba obtenint la imatge d’un espectre, com quan un xiquet captura Pokémons d’eixos. «Una foto mortal!», escrivia algú l’altre dia a una xarxa social, alhora que se’ns mostrava en un selfie, tot ell alegria, al costat del rostre boirós de la seua difunta mare. Penós.

Com a conseqüència d’això, els fantasmes han perdut tota capacitat d’inquietar ningú. Fins no fa molt, alguns encara intentaven espantar persones. Però, cada vegada, era més freqüent que, després de fer-se visibles amb gest intimidatori, entropessaren amb el somriure del mortal en qüestió, el qual agafava de seguida el mòbil amb la rapidesa del cowboy que empunya una pistola.

El misteri que envoltava les ànimes ha acabat esvaint-se. Amb l’embranzida d’aquestes aplicacions, han deixat de ser inaccessibles: fins i tot, ja es comuniquen amb la gent de manera cordial. Del nostre negoci, el dels mèdiums, millor no parlar-ne.


Microrelat escrit per a la Lliga de Microrelataires Catalans.