«És el nostre racó de pau», dèiem sempre. Al principi ens agafàvem de la mà i contemplàvem el llac. És cert que, amb el pas del temps, vam deixar de mantenir un contacte físic. Sèiem, romaníem en silenci i després ens n’anàvem. Però continuava sent terapèutic per als dos, per a la relació: ens inundava la serenitat. Tots els divendres a les cinc de la vesprada.
Ahir em vas dir que em deixaves. El primer que em va venir a la ment va ser el llac. «Serà el meu racó», «No! T’ho vaig descobrir jo», «Jo ja ho coneixia!», etcètera. No vam arribar a un acord. Hui és divendres. He vingut puntual a les cinc al meu racó de pau. Observe l’aigua, els arbres, les muntanyes; tanque els ulls a intervals i respire fons. Intente actuar com si no fores a uns trenta metres de mi.
Microrelat guanyador a la cinquena setmana del VI Concurs "Sant Joan Despí escriu microrelats", organitzat per la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada