Fa dies que el meu reflex als espills no em segueix del tot. Són detalls
mínims. Per exemple, m’afaite i veig que ell deixa la mà quieta durant
uns segons. O em mire en la superfície de vidre de l’ascensor i gira els
ulls cap a un costat. Fins i tot he arribat a percebre algun somriure
malèvol.
Tot i els moments de confusió, tinc clar que es tracta d’al·lucinacions,
d’algun problema mental. Res a veure amb els episodis de depressió i
atacs d’ansietat. Em preocupa, però ha d’haver-hi alguna solució. He
augmentat la dosi d’ansiolítics, sense cap resultat.
Hui tenia cita amb el psiquiatra. Mentre m’afaitava, m’he vist estàtic
en l’espill durant molta estona. Aleshores, ell m’ha fet gestos per tal
que m’apropara a la superfície. Li he fet cas. En eixe instant, he
sentit un contacte aquós i, de seguida, m’he trobat en l’altre costat.
Quan he enfocat la mirada, l’he vist al lavabo amb el somriure malèvol.
Tenia la mà alçada i subjectava un martell.
Microrelat guanyador a la 13a edició del Concurs de Microrelats de Terror, organitzat pel Festival de Cine de Terror Molins de Rei.
3 comentaris:
Val més que llences tots els espills...
Sempre és un plaer llegir-te
Una impressionant idea perfectament materialitzada.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada