L'inventor fabricà unes ulleres que permetien d'observar, de manera clarivident, tots els pensaments de la gent. L'únic que calia fer era dirigir la mirada cap al front d'aquesta. Va començar a fer-les servir i, paral·lelament, a odiar moltes de les persones que coneixia.Un dia, de manera no deliberada, es veié reflectit en un espill amb les ulleres posades. A continuació les va trencar.
10 comentaris:
Tenia massa escrúpols el pobre home.
Jo, amb unes ulleres com aquestes, em faria milionari en un temps rècord. I abans de trencar-les les vendria per una xifra arximilinària.
Si és que... com diria el Grouxo, un mai seria soci d'un club que acceptaren socis com jo.
Salut i Terra
Jo tampoc.
Tripallocavipasec: Curiós el teu nom... Benvingut al bloc. He visitat el teu i em sembla interssant, amb textos de certa extensió. El personatge del relat va actuar compulsivament i no es va parar a pensar en coses pràctiques...
Francesc: Supose que més d'un subscriuria el que deia Grouxo, sempre i quan es coneguera bé a sí mateix.
Salut!
Bon dia, Sr. Vicent,
Suposo que per allò de la crisi(tant l'actual com la de sempre) m'inclino a veure els temes amb poques dosis de romanticisme i em surt la vena pràctica... Quan sigui ric ja tornaré a filosofar estèticament com quan vivia a costa dels meus pares. Avui per avui, si trobés unes ulleres com aquestes, desgraciadament se'm posarien els ulls com taronges i, a part del seu valor simbòlic, inevitablement me les prendria com un instrument pràctic. Fins i tot a mi em sap greu que sigui així, però què hi farem.
En absolut desaprove (el tractaré de vosté, en correspondència al fet que s'haja dirigit a mi com a Senyor) la seua posició en cas que es trobara unes ulleres d'eixes característiques.
No obstant, podria vosté considerar altres alternatives a la venda de l'objecte en qüestió; sempre des d'un punt de vista pràctic, que quede clar. Què tal apropiar-se-les i, fent servir un poder tan immens com és la lectura de la ment aliena, obrir-se pas en diferents negocis i accions destinades sempre a la cerca dels diners? No se li ocorre algun exemple concret en aquesta línia?
La veritat és que sorgeixen idees, però posats a pensar el que faria, m'imagino que abans dels diners pensaria en entrar dins del pensament de les dones. Això sí que seria tota una experiència. Qui sap si potser després de veure la realitat que hi ha al darrere de les dones no acabaria agafant una depressió de cavall i em llançaria a les vies del tren, desesperat. Encara que em costés la vida, en correria el risc.
De fet ja he fet algun experiment en aquesta línia.
Jo, que em consta que tinc, segons com, algun atractiu físic per a algunes dones, recordo un dia que amagat darrere de les meves Ray-ban anava mirant de reüll a un parell de dones ben guapetes. Fent veure que mirava el meu interlocutor que tenia al davant, darrere les ulleres contorsionava la mirada cap a elles, amb gran dolor d'ulls per part meva.
Elles, que no s'imaginaven que les estaven mirant, es comportaren de manera sorprenent i no paraven de mirar-me i parlar entre elles suposo que de coses més o menys lascives. Quan les mirava a elles fixament tot tornava a la normalitat i no em miraven ni per casualitat. Tota una experiència, Sr. Vicent, tota una experiència.
Estimat Tripallocavipasec: Veig que ha abandonat la impulsiva idea d'haver venut les ulleres ràpidament. Com sap, els diners no són un fi en sí mateix. I per molts que n'aconseguira, difícil seria que, amb ells, aconseguira unes ulleres així.
Interessant idea la que apunta ara: llegir el pensament de les dones. Però, atenent al que conta, jo abandonaria els pensaments relacionats amb llançar-se a les vies del tren: habitualment no tenen un final feliç (tot i que sí solen marcar un FINAL). I els abandonaria, a més, perquè, sent objecte de comentaris lascius a càrrec de dues dones "ben guapetes", no hauria de patir per aquesta mena de coses. No creu? Ara bé; sí que podria ser un exercici de curiositat això d'indagar en els pensaments femenins. Tanmateix, seria millor desdramatitzar la situació.
Benvolgut meste Vicent: (permeteu-me que us tracti de vos a partir d'ara) les seves paraules m'han retornat la calma que jo mateix havia anat perdent a mida que m'endinsava en les meves pròpies reflexions. La vostra guia ha actuat com les mateixes ulleres de què parlàveu i, a mida que anava endisant-me en mi mateix, descobrint el meu jo més íntim, m'he anat deixant emportar per la rauxa fruit de la meva introspecció i del què anava veient.
Inexorablement he derivat cap a la deseperació que m'ha portat, com l'inventor de les ulleres, a voler acabar amb l'espill de sí mateix i, no tenint l'objecte físic expiatori, les meves reflexions m'han arrossegat cap a pensaments fins i tot suïcides.
Són quarts de sis de la matinada.
M'he despertat xop de suor enmig d'un somni en el qual, en un avió, em llançava a poca velocitat per un precipici, amb la intenció de volar quan, enmig del picat, l'avió agafés prou velocitat, estirant llavors els comandaments cap enrrere. No obstant, desequilibrat dins la cabina, no podia arribar al volant i, veient que m'estavellava, amb un darrer intent intentava accedir als controls amb el peu.
He fotut un cop a la manta, que ha tocat el llum del sostre i ha acabat a l'altre punta de l'habitació.
Desvetllat del tot, he abandonat per avui la idea de dormir i, passant per la nevera, he acabat davant l'ordinador on he llegit el vostre darrer savi comentari.
Amb la serenitat recobrada i tocant més de peus a terra després de la nostra conversa, que més que conversa ha estat en certa manera una teràpia, afrontaré el dia que comença amb més força i enteresa, coneixent-me millor i acceptant les coses de la vida que se'ns escapen, amb més enteresa.
Gràcies, mestre Vicent.
Afectuosament,
Tripallocavipasec
Senyor Tripallocavipasec: No sap com em satisfà haver-lo ajudat/guiat trobant-se vostè, de manera efímerament temporal, en una crisi com la que em descriu.
Fins i tot he arribat a pensar que podria obrir un bloc on parlar exclusivament de coses relacionades amb la possibilitat de llegir la ment aliena. Un bloc destinat a la reflexió, sí, però també un bloc d'autoajuda. És un pensament que he tingut, no sé si llegit per algú, amb ulleres especials o sense elles, abans de ser plasmat ací en aquestes línies.
Tanmateix, coses terrenals com la preparació d'oposicions i la dedicació a l'oci fora de casa, m'ho impedeixen ara per ara.
Un plaer, Senyor Tripallocavipasec.
Publica un comentari a l'entrada