Emoció intensa amb Polar

Slowcore és un terme anglés emprat per a definir la música que fan alguns grups, caracteritzada per un ritme lent i -de vegades- un aire trist.

A Polar, banda valenciana, se'ls ha ubicat habitualment dins aquesta etiqueta. Clarament influenciats per Galaxie 500 i per Low, les seues cançons transmeten emoció intensa i sensació de pau, repartides en diferents moments. En moltes ocasions, els temes de Polar comencen de manera molt pausada i delicada i, a poc a poc, acaben esclatant en bellíssims desenvolupaments de guitarres d'alta sensibilitat i contundència a la vegada. Cal dir, de totes maneres, que als seus darrers treballs -sobretot a l'últim de tots, Fireflies In The Alley-, els ritmes lents han anat deixant pas a la seua faceta més sorollosa, un poc en la línia dels mítics The Velvet Underground.

Una de les meues cançons preferides del grup valencià -i de tota la música que conec- pertany al seu àlbum, de l'any 2002, A Letter For The Stars. La peça, d'una gran bellesa, aconsegueix emocionar-me i atreure'm dins d'ella, fent-me realitzar una mena de xicotet viatge de gran intensitat. M'he permès fer una traducció lliure -totes les traduccions són lliures- de la lletra de It's So Cold Outside.




Fa tant de fred fora


Tu digueres que feia fred fora
mentre jo estava a la porta.
Durant mil anys o més
sempre hi hagué la mateixa història
bategant al voltant del meu cap.

Vine amb mi i anem-hi al parc;
canviarem el món amb paraules,
gitats a la gespa.
Però ja has escoltat aquestes paraules abans.

Crec que em caic.
Crec que m'enfonse.