La lectura de la notícia em fa experimentar una sensació de déjà vu: "Un metge es nega a atendre un veí perquè li parlava en valencià". Efectivament, el mes de desembre de l'any passat vaig publicar a L'aixeta una entrada on feia referència a uns fets calcats. Allò va ocórrer a Benicarló; aquesta vegada ha sigut a Torrent.Com que no dispose de temps per a expressar reflexions més extenses, em limitaré a fer tres comentaris breus:
1) lasprovincias.es conta la notícia amb objectivitat i rigor. Sorprenent?
2) Estic segur que fets com aquest succeeixen amb molta més assiduïtat de la que reflecteixen els mitjans de comunicació. En aquesta ocasió, la cosa s'ha convertit en notícia perquè hi ha una queixa al Síndic de Greuges.
3) Una vegada més, s'evidencia que no exigir coneixements de valencià als funcionaris -excepció feta dels docents no universitaris- implica necessàriament situacions de conflicte com la de Torrent. El metge, legalment, té dret a no conèixer la nostra llengua. Desgraciadament.
2 comentaris:
Una llei natural diu que qui va a casa d'un altre és qui s'ha d'adaptar; del contrari és una invasió.
Salut i Terra
No demanar com a requisit dels aspirant a un servei públic el dominar una llengua pròpia de la terra on ha de prestar el seu servei és tota una declaració d'intencions per part d'aquells qui manen.
Justificar-ho en una pretesa igualtat d'oportunitats vers els candidats és mesquí.
Publica un comentari a l'entrada